Aquest matí una persona m'ha compartit el Reel d'una coneguda que ha publicat al seu perfil d'Instagram. S'hi podien veure fotografies d'un jove que havia mort (per causes que no aclaria) i deixava a l'aire la pregunta de qui més creia que perdre un fill era un "desgavell inhumà". Aquest jove traspassat no era un familiar, sinó un conegut.
Immediatament, la publicació (que comptava amb música melancòlica de fons) s'ha omplert de comentaris dels seus seguidors que li deixaven missatges de condol per aquesta pèrdua, als quals l'autora del Reel responia amb emojis de cors trencats, abraçades o comentaris de l'estil "gràcies, avui em costa respirar".
En termes mèdics i psicològics, aquest comportament es cataloga principalment com a trastorn factici imposat a un mateix (anteriorment conegut com a síndrome de Münchhausen), en la seva variant digital o Münchhausen per Internet (també anomenat digital factitious disorder o Munchausen by Internet).
Aquest trastorn forma part dels catalogats al DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals). La persona falsifica, exagera o s’apropia deliberadament d’històries de dolor, trauma o desgràcies d’altres (reals o inventades parcialment) per assumir el rol de víctima vulnerable. L’objectiu no és un benefici extern tangible (com diners o absència laboral), sinó guanyar atenció, simpatia, validació emocional i protagonisme a les xarxes socials (likes, comentaris, suport).
Però, per què ho fa? La persona en qüestió vol aparèixer fràgil i mereixedora de cura. Això genera un reforç psicològic: se sent especial, connectada o controladora de la interacció social. Diversos estudis parlen sobre aquesta apropiació del dolor aliè per tal de cridar l'atenció, més concretament a les xarxes socials com Instagram i TikTok on es parla de "pornografia del trauma", un fenomen en augment.
Seria bo que nosaltres, com a usuaris, no reforcem positivament aquests comportaments participant de les publicacions mitjançant "likes" o comentaris. S'ha de ser conscient que les persones autores del Reels com l'esmentat avui, pateixen de diversos trastorns mentals, entre ells de la personalitat histriònica (busquen l'atenció dramàtica i teatral, utilitzant emocions extremes o històries impactants), i també trastorn de la personalitat narcisista (utilitza el rol de víctima per obtenir “subministrament narcisista” (admiració, compassió) sense reconèixer l’explotació del dolor aliè, mostrant falta d’empatia). Tot plegat sumen trets de 'borderline', una clara inestabilitat identitària que pot portar a “robar” identitats o experiències per omplir un buit intern.
De vegades, tot plegat es relaciona amb traumes infantils no resolts, necessitat de control o història de negligència, però el nucli és la falsificació conscient per satisfer necessitats psicològiques personals.
Amb tot, què més podem fer nosaltres si veiem aquest comportament? A més de no interactuar amb la publicació hem de protegir la nostra pròpia salut mental. És a dir, aquest contingut pot generar fatiga per compassió, irritació crònica o fins i tot dubtes sobre si tu mateix ets “prou vulnerable” (contagió emocional inversa). Per tant, seria bo limitar el temps a aquestes comunitats o perfils. Si notes que t’afecta (ràbia recurrent, cinisme, ansietat quan veus posts similars), fes una desintoxicació temporal de les xarxes o d’aquells cercles/persones. Recorda: la teva empatia no és infinita. No estàs obligat a “creure” ni a “suportar” totes les històries que circulen.
En tercer lloc, no intentis “desmuntar-lo” públicament (gairebé mai funciona). Confrontar directament a l'autor de la publicació sol provocar l'efecte contrari: que es victimitzi encara més, que guanyi més atenció i suport dels seguidors i que et converteixis en el “dolent” de la història. Si realment vols actuar, fes-ho en privat (si és algú proper) o bé denuncia-ho a la plataforma.
És important recordar que les xarxes han de ser un lloc segur, protegeix i protegeix-te.
