No tinc per costum escoltar tertúlies radiofòniques perquè soc del parer que les persones que hi participen són gent que no tenen ni idea de res, i parlen de tot, dictant càtedra a tort i a dret. Desgraciadament, ahir em va donar per sintonitzar una emissora nacional catalana on es volia debatre sobre el tema de la sequera i els pagesos.
La primera enganxada entre tertulians va arribar als trenta segons quan un va dir que els barcelonins sabran què és la sequera quan obrin l'aixeta i no els surti aigua, afegint que està bé recordar als de ciutat sobre la importància de "la resta del territori".
Comença l'espectacle. Salta un segon recriminant que faci servir la terminologia "territori" en comptes de "país" perquè, al seu entendre "és despectiu". La surrealista discussió, davant la sorpresa de tots els altres tertulians, es va encendre de tal manera que va prendre protagonisme al més important: la manca d'aigua.
Potser caldria repensar aquests contractes a tertulians que, davant la manca de coneixement del tema a debatre, s'emboliquen en altres "polèmiques" de pa sucat amb oli. Fer servir la paraula "territori" o "país" és una imbecil·litat que només té cabuda a X (on, curiosament, es va iniciar el debat).
Qualsevol persona amb el graduat escolar sap que el problema no són aquestes dues paraules, sinó referir-s'hi dient "la resta". Perquè "la resta del territori" o "la resta del país" sí que detona certa condescendència, sempre i quan el receptor de la frase tingui un accentuat complex d'inferioritat, és clar.
