Nil Moliner sembla un artista que sap perfectament què vol fer i com ho vol fer, sense importar-li excessivament el que puguin dir la resta. Cara a la galeria manté una actitud vitalista, molt positiva i desprenent bon rotllo constantment. Això es reflecteix a les seves lletres, que són molt simples –en ocasions, naïf-, igual que les melodies de les seves cançons, que enganxen força públic. Només et resisteixes a submergir-te en una onada d’optimisme encomanadís si tens l’ànima d’un rot de vinagre o mires sempre per damunt l’espatlla, de manera que el públic –unes 2.500 persones, entre les quals molta mainada- va esclatar de joia amb l’aparició a l’escenari de Porta Ferrada del cantant de Sant Feliu de Llobregat, disposat a consumir un capítol més de la monstruosa –per extensa- gira Nuestra Locura Tour.
Despertar, Idiotas, Me quedo, Mi religión i Olvidaremos es van succeir, davant el deliri d’un públic que, més que fans, semblaven adhesions incondicionals al músic de 29 anys. Però aleshores, mentre interpretava Déjame escapar va venir el primer avís del que passaria poc després: el so va petar. Concretament una taula de l’equip del grup, degut possiblement a l’humitat d’aquell dia –havia plogut abundantment durant la jornada- , va dir prou. Va ser uns segons i Moliner va poder acabar la peça, però en el següent tema, Cien por cien, la taula va petar definitivament. És aleshores que es va poder constatar, no només la bona predisposició, sinó la infinita paciència i el bon humor del públic, que va estar esperant fins gairebé 3/4 d’hora a que la taula que s’havia espatllat fos substituïda per una altra proveïda per l’organització i reconfigurada convenientment.
Ni una deserció. Ni un xiulet. Ni una protesta tot i que a més, la temperatura, per primera vegada en tot l’estiu, va baixar de manera considerable gràcies també a una lleugera brisa que bufava sense interrupció. Al contrari, ambient festiu fomentat pels càmeres encarregats de servir les imatges en directe del concert a les 3 pantalles gegants de vídeo, que anaven a la recerca de primers plans curiosos. Quelcom semblant a les kiss cam dels partits de bàsquet. El públic va enganxar la dinàmica ben aviat i van començar a escriure missatges als seus mòbils: “Ens casem”, “Avui fa un any”, “Nil, t’estimo”, “És el seu aniversari”, que eren enfocats en primer pla, de manera que tot el públic podia llegir el missatge en qüestió i esclatava en riallades i aplaudiments. Petons, abraçades, grups saludant i ballant,... Hi va haver de tot i van fer passar el temps una mica més ràpidament.
Mentre, tant l’organització com els representants del músic van oferir una breu explicació del que passava i, abans de marxar a camerinos a esperar, Moliner i el seu grup van interpretar sense amplificació i amb ajuda del públic el tema més popular del repertori: Libertad. El músic va forçar la veu i això li va passar factura en la represa, ja que li va costar molt escalfar-la novament i va sonar trencada fins gairebé els darrers 3 temes.
Després d’una necessària reconfiguració de la instrumentació, deixant de banda alguns instruments de percussió i part de la bateria, i de la recubicació dels músics sobre l’escena, el concert va continuar amb els tècnics de so treballant a preu fet. El set list també va patir alteracions i retallades, els efectes pirotècnics, també. Hijos de la tierra, Sale el sol, Mejor así, Soldadito de hierro, Som ocells –l’únic cançó en català-, Esperando, novament Libertad però aquesta vegada amb amplificació, Meneito i Bailando van completar un concert durant el qual Moliner es va fer un fart d’agrair la feina als seus tècnics, als del festival i a un públic fidel i de paciència infinita. Per tancar, tot el grup va acabar ballant sobre l’escena La bestia (remix), que sonava pels altaveus, i el públic, cantant i saltant com si no hi hagués un demà. La nit prometia un crescendo, però la inoportuna interrupció no ho va permetre i va acabar sent un pèl estrany. Una llàstima. Va ser ben bé una vetllada només apta per a optimistes irredempts. I a fe que n’hi havia molts.
Crònica elaborada en col·laboració amb la Revista Proscenium
Fitxa
Espectacle:Nuestro Locura Tour, Nil Moliner
Espai: Festival de la Porta Ferrada, 18 d’agost de 2022
