La guerra/invasió a Ucraïna ha despertat mostres de solidaritat arreu del país. Milers de persones fan mans i mànigues per aportar el seu granet de sorra i fer arribar ajuda humanitària a les fronteres amb Polònia per als milions de refugiats que intenten escapar de l'horror de Putin. Malauradament aquesta ha esdevingut també una ocasió per als mestres del postureig, l'aparença i les accions 'cara la galeria' a fer el seu puntual i oportunista acte d'aparició.
Les xarxes socials són l'altaveu i els seus seguidors el públic que els aplaudeix amb les orelles. És el que busquen, el que desitgen, el que anhelen per damunt de la pau, el final de la guerra i la fi de l'horror. M'atreviria a dir que fins i tot estan contents de que existeixi un conflicte armat tan a prop com el d'Ucraïna perquè, d'aquesta manera, poden aprofitar per demostrar la seva solidaritat al metavers.
TikTok és un clar exemple de tot plegat i com a referència es pot prendre un vídeo de tres minuts d'un advocat burgès animalista establert a Castella la Manxa. Aquest enregistra amb el seu mòbil el viatge des de Ciudad Real fins a la frontera entre Polònia i Ucraïna decidit a recollir refugiats. Un cop allà es dedica a gravar la penúria dels exiliats, mostrant-los com si fossin animals dins un aparador de dolor, misèria i tristesa. El nostre 'heroi' explica que volia passar la nit allà i marxar l'endemà però era "tant el sofriment" dels seus "rescatats" que decideix "no esperar més" i marxar a les tres de la matinada de tornada amb el seu flamant Tesla 3 (dada irrellevant però que ell destaca). Fins i tot assegura que li van "demostrar el seu agraïment" acompanyant-ho d'imatges de dues dones abraçant-lo (tot un semidéu de la bondat).
Aquest és un petit exemple dels centenars de vídeos que es poden trobar a les xarxes de persones que no mouen un dit per ningú durant 364 dies de l'any però que, puntualment, decideixen fer un gest per a convertir-lo en un acte promocional. Tanmateix, és necessari fer-ne ostentació? Perd tot valor l'acció altruista al convertir-se en onanisme virtual? Des del punt de vista periodístic considero que està justificat si parlem de grans gestes, com ara que un grup de sensesostre recullin diners pels refugiats, però que un ric agafi el seu cotxe elèctric per a recollir dues dones i dues menors (i ho documenti) frega el patetisme.
Existeixen milers de persones que cada dia són solidaris. A Ucraïna, a Àfrica, a Sud-Amèrica i en d'altres indrets del planeta. Uns lluiten contra la fam, d'altres contra el canvi climàtics i alguns per acollir immigrants atrapats al mar, per citar-ne uns pocs. No els veurem a les xarxes marcant paquet. No es faran virals. No els coneixerem ni reconeixerem com a herois.
Però ho són.
