El xoc cultural invers és l'angoixa emocional i psicològica que pateixen algunes persones quan tornen a casa després de diversos anys a l'estranger. El xoc cultural invers no és reconegut i entès per a molts. Això es deu en part al fet que la gent torna a casa. Llavors, per què "tornar a casa" hauria de provocar un xoc cultural?
Pot ser útil pensar en termes del xoc cultural que un experimenta quan es trasllada a l'estranger. Molts dels mateixos esdeveniments i circumstàncies que creen estrès en adaptar-se a una cultura estrangera també creen estrès en el viatge de tornada.
A mesura que ens submergim en una nova cultura, ens familiaritzem amb noves pràctiques. Aprenem i ens acostumem a la nostra nova forma de vida, sense adonar-nos que aquests petits canvis o costums defineixen allò que ara ens resulta familiar. Les noves rutines es converteixen en la nostra norma. Creem noves identitats mitjançant aquestes rutines i pràctiques, submergint-nos en els costums del nostre nou país amfitrió.
Viure a l'estranger pot ser una experiència que et pot canviar la vida i pot afectar les nostres actituds, sentiments i relacions amb la casa que vam deixar fa molts anys. Ens hem adaptat a una nova cultura i ara ens hem de tornar a adaptar.
Quan emigrem a un altre país hem d'aprendre a viure en una nova cultura, sovint amb una llengua i costums diferents. Tot i que pot resultar molt estressant, l'arribada al teu nou entorn pot ser també un període molt enriquidor, on ens enfrontem a molts reptes, el que abans o després genera un gran creixement personal en l'individu.
Per això, tornar a casa pot ser viscut com un retrocés, ja que ens adonem que hem tornat a un punt de partida, però ja no som els mateixos.
Simplement s'ha d'entendre que algunes persones no es poden relacionar amb les nostres aventures, és llavors quan t'adones que a vegades és més difícil tornar que marxar.
Els sentiments d'estranyesa, d'incomprensió, estar fora de lloc, sentir-se culpable per no 'estar feliç' en el nostre lloc d'origen i amb la nostra gent, quan era una cosa que un desitjava. Sent que traeix als seus i a si mateix.
En definitiva, quan es produeix un xoc cultural invers la persona pateix certa malenconia pel lloc on va emigrar i certa tristesa pel lloc d'origen que va deixar abans d'emigrar i que sent diferent o canviat.
Personalment, em sento viva 'a casa' però em sento més viva amb aquest repte constant. Cada realitat em suma i m'aporta noves maneres de fer, diferents perspectives, paradigmes, valors, formes de relacionar-me, de moure i d'expressar-me. No sé si és xoc cultural invers o addicció a viatjar, però sé que noves aventures m'estan esperant. Després de passar més de deu anys de la meva vida a l'estranger puc afirmar que el xoc cultural invers existeix. He passat cada estiu a terres catalanes amb la meva gent i m'encanta, però ara que ja porto més de dos mesos aquí tinc el cul inquiet per tornar a marxar, per tant, he decidit tornar a aplicar a feines a altres països.
Com passa amb tot a la vida, sé que amb el temps la meva ment trobarà el seu equilibri. Fins aleshores, continuaré vivint com a forastera. Hi estic acostumada, i és la vida que he escollit.
