Una acusada d'estafar més de 135.000 euros d'una empresa diu que ho va fer 'seguint ordres'

L'empleada assegura que va falsificar les signatures dels xecs per ordre del seu cap

Fiscalia i acusacions particulars acusen Maria Rosa G. P. de falsedat documental en document mercantil i estafa. Segons les acusacions, mentre la dona treballava d'administrativa i portava la comptabilitat de l'empresa Excavacions i Àrids la Selva, va suplantar la identitat del seu cap i va signar xecs per apropiar-se de diners. En total, segons les acusacions, es va embutxacar més de 135.000 euros entre els anys 2002 i 2005.

El relat de la dona, en canvi, és diametralment oposat. Durant el judici, Maria Rosa G. P., ha admès que va suplantar la identitat del seu cap signant xecs però ha assegurat que sempre ho va fer seguint ordres d'ell. "Quan necessitava diners per pagar les hores extres en negre o per pagar a algun proveïdor em demanava que anés a la caixa a treure-ho", ha explicat que la dona que ha afegit que després deixava el resguard bancari sobre la seva taula i que el seu cap els revisava "un a un, puntejant els rebuts".

Segons la dona, aquest dilluns s'ha assegut a la banqueta dels acusats perquè una vegada es va deixar "subornar" pel seu cap amb l'única intenció de fer-li un favor. Aquest episodi va passar quan el cap ja s'havia venut l'empresa i els nous propietaris van detectar que hi havia tres xecs que s'havien cobrat però que no estaven quantificats en els comptes de l'empresa. Llavors, segons el relat de l'acusada, el que havia estat el seu cap la va trucar a casa per dir-li que li havia de fer "un favor" i dir que els diners se'ls havia quedat ella. Això va passar un dissabte i dos dies després, dilluns, l'home es va presentar a casa de la seva ex-empleada.

"Em va dir que li havia de fer un favor, que muntaria una nova empresa i que jo tornaria a ser la seva secretària", ha afirmat la processada que diu que aquells dies se sentia "molt abatuda" perquè s'havia quedat sense feina i es va refiar del que havia estat el seu cap tota la vida. Quan l'home va arribar al seu domicili, ha continuat relatant l'administrativa, va treure sis bitllets de 500 euros, "els Bin Laden que deia ell", i li va demanar que anés a fer canvi l'endemà per aconseguir tenir 2.390 euros, el forat que els actuals propietaris de l'empresa havien detectat. Llavors, va enregistrar amb una gravadora la "confessió" de la dona.

Quan van quedar l'endemà al carrer, la dona li va donar els diners i el seu cap li va dir que es quedés "el canvi" com a "propina" pel favor que li havia fet. "Vaig acceptar el suborn", ha admès la dona. Seguidament, l'home va tornar els diners als nous propietaris i els va dir que ella havia confessat i que ja havia retornat el deute. "Jo crec que ell tenia por que comencessin a mirar cinc anys enrere i volia tapar aquell forat amb mi", ha assegurat la dona que se sent víctima d'una "trampa".

"Ens està robant"

El propietari de l'empresa -que durant la fase d'instrucció va declarar com a imputat però es va acabar arxivant la causa- ha assegurat que "mai" va autoritzar l'empleada a utilitzar la seva firma i ha dit que tenia "molta feina" i poc temps per revisar tots els moviments bancaris de l'empresa. Fins que no van entrar els nous propietaris, que van revisar els comptes, diu que no es va adonar dels xecs fraudulents. D'entrada, en van detectar tres que ascendien a 2.390 però els pèrits han conclòs que hi va haver uns 165 xecs no ressenyats en el llibre de comptes per un valor de més de 135.000 euros.

"Llavors va ser quan vam veure que ens havia estat robant", ha assegurat l'home que diu que fins aquell moment havia tingut l'administrativa com a persona de confiança i que la tenia "dalt d'un pedestal".

El fiscal demana que condemnin Maria Rosa G. P. a 2 anys i 8 mesos de presó i a pagar una multa de 2.400 euros. En matèria de responsabilitat civil demana una indemnització de 136.240,41 euros. Les acusacions particulars -en nom de l'empresa i de l'anterior propietari- demanen que la condemnin a 4 anys de presó i a pagar una multa de 2.700 euros. La defensa, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, en demana l'absolució.