La UCI del Santa Caterina compleix un any amb un 85% d'ocupació mitjana

La seva obertura ha servit per evitar traslladar pacients fora de la regió de Girona

La Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Santa Caterina es va posar en funcionament ara fa un any el 14 de gener com a un dels grans projectes de la Regió Sanitària de Girona en l’abordatge al pacient crític del territori. La nova unitat es va projectar per posar en pràctica un sistema global d’atenció a aquest tipus de pacient, amb una classificació de crítics multinivell, treball en equip i distribució multicèntrica dels malalts.

L’objectiu del projecte era descongestionar i concentrar en la UCI de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, unitat de nivell 3 amb 18 llits, els pacients crítics de més complexitat com a centre de referència de la demarcació gironina, mentre que la del Santa Caterina, de nivell 2, atendria els pacients crítics de menys complexitat, tant de l’àrea d’influència del propi hospital, com de la Regió Sanitària de Girona.

El projecte de la nova UCI es va projectar gràcies a l'aliança estratègica de l'Institut d’Assistència Sanitària i l'Institut Català de la Salut a Girona. Les unitats de cures intensives de l’Hospital Trueta i de l’Hospital Santa Caterina serien complementàries, i compartirien personal mèdic (intensivistes), sistemes d’informació i protocols d’actuació.

365 dies després de la seva obertura, es constata que la nova UCI de l’Hospital Santa Caterina ha complert amb els objectius i el balanç és molt  positiu. Així, segons les dades registrades d’aquest primer any en marxa, la unitat, amb una ocupació promig del 85%, ha permès descongestionar l’UCI de l’Hospital Trueta i evitar el trasllat de pacients crítics de la Regió Sanitària de Girona a altres centres sanitaris de Catalunya. S’hi han atès 256 pacients. D’aquests, el 26% han estat pacients quirúrgics del Santa Caterina mentre que el 44% han estat derivats d’urgències i de les plantes d’hospitalització del mateix centre. El 30% restant han estat pacients derivats d’altres hospitals comarcals de la Regió Sanitària de Girona. L’estada mitjana dels pacients ha estat de 7 dies.  

Impacte de la unitat en l’Hospital Santa Caterina

L’equip assistencial del dispositiu, liderat des del punt de vista mèdic, pel doctor Josep Maria Sirvent, cap de Medicina Intensiva de l’Hospital Trueta, i des de la vessant infermera pel Santa Caterina, amb Elena Gil, supervisora de la unitat al capdavant, destaca l’impacte de l’equipament en el nivell de qualitat assistencial de l’hospital del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, amb un increment de la complexitat atesa que es tradueix a la pràctica en la intervenció de pacients amb cardiopaties, malalties pulmonars avançades, obesitat mòrbida, operacions de raquis o de neoplàsies de colon.

Una nova visió d’atenció al pacient

L’UCI del Santa Caterina, que ja es va concebre des del punt de vista arquitectònic amb un disseny i prestacions pensades per facilitar el màxim benestar i seguretat del pacient, ha anat incorporant al llarg d’aquest primer any experiències dirigides a enfortir la nova visió dels models d’atenció al pacient crític, més humana. Entre aquestes, destaca la utilització de la musicoteràpia com a part del procés de recuperació del pacient. L’UCI del Santa Caterina disposa d'equips informàtics amb un sistema d'informació clínica a la capçalera de cada llit, amb connectivitat completa a tots els dispositius i a Internet, de manera que poden disposar de llistes de reproducció de música personalitzades, tenint en compte les preferències de cada pacient o segons consulta als seus familiars. S'ha demostrat que la música com a mesura no farmacològica, redueix l'estrès i l'ansietat en els pacients crítics, fins i tot quan estan calmats.

En aquest ordre d’idees, l’equip assistencial també ha iniciat la mobilització precoç dels pacients ingressats, de manera que els professionals acompanyen al malalt a passejar pels passadissos lluminosos de l’hospital, amb l’objectiu de facilitar la seva recuperació, calmar la seva ansietat i contribuir a reduir, fins i tot, els deliris que poden presentar, amb bons resultats. La unitat també compta amb servei psicològic que es presta segons necessitats del propi pacient i els seus familiars.

La unitat compta amb 8 boxos individuals, dels quals se n’han ocupat 6. La separació entre el box i el passadís és de vidre, de manera que des de l’àrea de control es pot observar el pacient però alhora permet preservar la seva intimitat, quan s’escau, gràcies a uns vinils electropolaritzats que fan que els vidres puguin fer-se opacs. Els boxos reben la llum natural i disposen de finestres que permeten regular la claror. Al mateix temps, ressalta la col·locació dels llits, situats en l’espai de forma que els pacients poden veure l’exterior, fet que alimenta la consciencia del cicle del dia i la nit i ajuda a mantenir el ritme circadià, a més d’aportar distracció i relaxació al pacient ingressat. Cada box disposa d’un sistema de vídeo vigilància connectat amb monitors instal·lats al control i a les àrees de treball i descans del personal sanitari, extremant així la seguretat vers el pacient. Cal afegir al confort de l’equipament, l’aïllament acústic i el control del soroll amb sensors acústics en la zona de control dirigits a potenciar el descans i reduir l’estrès, tant dels pacients com del personal sanitari. Tot plegat es complementa amb una decoració basada en materials i colors relaxants per crear un ambient acollidor que propicia la recuperació i forma part del procés de la cura.

L’arquitectura de la unitat contribueix a la seguretat amb un espai pensat perquè sigui fàcil de netejar, disminuint així el risc de contraure infeccions, i de l’altra, l’establiment d’una circulació especial, amb entrades i sortides diferenciades per a professionals i familiars, extremant així les mesures higièniques.

La seguretat emprada també abasta la minimització de l’error en l’administració dels medicaments, gràcies a la dispensació de fàrmacs a través dels anomenats armaris intel·ligents.