El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, va presentar la denúncia el juliol del 2016 als Jutjats d'Olot contra l'Associació de Veïns i Veïnes No a la planta de Triatge de Sant Jaume de Llierca (Garrotxa) i contra el seu president, Antoni Tomàs. Aquest últim havia acusat Espona de "cacic" i d'interessos especulatius amb el procés de construcció del projecte en declaracions a mitjans de comunicació. Tot i que la investigació afectava els membres de l'associació, Tomàs va decidir assumir-ne totes les responsabilitats.
Les diligències s'han fet des del Jutjat d'Instrucció número 2 d'Olot i està previst que en els pròxims mesos se celebri el judici. Segons els escrits provisionals, el Ministeri Fiscal considera que el denunciat va atemptar contra la "dignitat i honor" d'Espona amb unes declaracions que li atribuïen un delicte "contra el medi ambient, de prevaricació i de negociacions prohibides" i que ho va fer pel "descontent" que sentia pel projecte.
Concretament, el fiscal es basa en una entrevista al diari 'El Punt Avui' l'11 de juliol del 2016 on Tomàs afirmava que Espona havia adquirit, "a l'ombra i amb la intervenció d'una altra persona", els terrenys on s'ubicaria la planta per un valor mínim de 40.000 euros i que, en cas que no s'ubiqués finalment allà, "faria menys negoci". També va declarar que "la gent li tenia por i que sempre feia jugades a l'alcalde de la localitat".
La segona entrevista recollida als escrits del fiscal és una que va concedir a Ràdio Olot el 29 de juliol del 2016 en què el denunciat es va referir a Espona com a un "cacic" i que, com a tal, tenia "a la gent espantada" però que des de l'associació "no li tenien por".
El tercer document és un article del blog de l'associació del 23 de novembre del 2016 es diu que "la insistència de fer la planta al lloc proposat pel consell sabem que és motiu purament econòmic i que no els importa que fer-la a aquest lloc sigui un delicte ecològic. És un cas clar de corrupció per informació privilegiada. Si no el fan en aquest lloc, els que van a comprar el terreny deixen de fer el negoci.
El grup econòmic que en combinació amb la presidència del consell comarcal vol tirar endavant la planta saben que no tenen arguments per fer-la a la Garrotxa".
Per últim, també s'inclouen unes declaracions del denunciat el març del 2017 a TV Olot on va "reiterar" que, amb la querella, s'havia aconseguit "espantar" a la gent i que "efectivament és un cacic, en el sentit que és una persona que té una influència excessiva en assumptes polítics i administratius del territori".
Per tot això, el fiscal demana una pena d'1 any i 6 mesos de presó i el pagament de les costes processals. En concepte de responsabilitat civil, reclama la indemnització de 3.000 euros per danys morals. Per la seva banda, l'acusació particular l'acusa dels delictes continuats de calúmnies i injúries greus i d'un delicte continuat d'amenaces condicionals pels quals demana una multa de més de 12.000 euros i 2.000 euros més com a indemnització per danys morals.
El denunciat manté les acusacions
Aquest divendres, Antoni Tomàs, acompanyat de la seva advocada, Montserrat Vinyets i membres de la CUP Llierca i militants d'altres pobles, ha subscrit tot el que va dir als mitjans de comunicació, incloent la definició de "cacic" per referir-se a Espona. També ha dit no tenir por per la denúncia i que des de l'associació seguiran fent oposició al projecte de la planta si és que finalment s'acaba fent a Sant Jaume. Tot dependrà del que decideixi el TSJC sobre el recurs que l'Ajuntament del municipi va interposar contra el pla especial aprovat definitivament per la Generalitat i que preveu la nova infraestructura a uns terrenys de Can Coma de Baix.
Vinyets ha afirmat que confien que la sentència, que es preveu que surti properament, tombarà el projecte i "reafirmarà" la posició contrària de Tomàs, l'associació i les entitats ecologistes que porten anys alertant dels riscos ambientals i dels costos d'una infraestructura "innecessària". Segons Tomàs, "no la volem ni aquí ni enlloc de la Garrotxa; massa plantes que tenim a Catalunya (...) perquè hi ha negoci".
L'advocada també ha explicat que el judici contra Tomàs és una "persecució al dret a la participació política i dissidència" i que aprofitaran el judici per obrir el debat "que s'ha volgut silenciar" sobre la idoneïtat de la planta. Un debat que la CUP vol aprofitar també per replantejar el model de gestió de residus a la comarca.
Pel que fa a les acusacions d'irregularitats i de possibles interessos econòmics, Vinyets ha destacat una dada. "Quan encara no s'havia iniciat la tramitació del pla especial per part del Consell Comarcal, aquest signa un contracte amb opció de compra dels terrenys de Can Coma de Baix amb els propietaris". Un fet que, des del seu punt de vista, demostraria que hi havia una "voluntat política anterior a qualsevol informe tècnic".
Joan Espona va deixar la presidència del Consell Comarcal l'any passat després de finalitzar el mandat. Va estar al capdavant de la corporació durant tretze anys. Aquest divendres ha declinat fer declaracions sobre la denúncia.
