El fet que passi a ser una reserva forestal suposa que durant 25 anys no es poden fer treballs de preparació ni d'aprofitament de la fusta durant aquest període i per això es compensa econòmicament al propietari en un únic pagament. Es tracta d'una superfície de 4,5 hectàrees de bosc de fageda. Per altra banda, el conveni que contempla aquest acord permet a la Diputació fer un seguiment de l'evolució del bosc alhora que podrà en un futur proposar mesures de millores amb l'acord del propietari.
La Diputació ha contribuït a salvar una part de la fageda i les hectàrees restants a protegir, que ascendien a dotze, han comptat amb el suport del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i una entitat bancària.
Un "museu de la diversitat"
El que s'acostuma a fer quan es tracta d'una fageda o un bosc és tallar els exemplars més vells per així poder regenerar-lo i facilitar que creixin nous exemplars. Aquesta fageda, però, és del tot excepcional. Joan Montserrat, enginyer forestal i membre del col·lectiu de protecció de boscos madurs de Girona la va definir com la "millor fageda" de la demarcació, ja que compta amb arbres que superen de llarg els cent anys.
Es calcula que en aquesta finca de 150 hectàrees hi ha uns 600 exemplars de faig de més de 150 anys concentrats en una zona d'unes dotze hectàrees, si bé la fageda s'estén en une 50 hectàrees. Fan més de 35 metres d'alçada i un diàmetre que va més enllà del metre. La seva antiguitat ha permès que hi visquin un seguit d'espècies úniques a nivell estatal, com ara uns líquens, alhora que són un refugi per ocells amenaçats com ara el picot.
A mans de particulars
Aquest grup d'estudiosos va elaborar un Catàleg de Boscos Madurs a la Garrota, Alta Garrotxa, Ripollès i Alt Empordà l'any 2003 i el resultat de la recerca va ser la identificació de 75 'boscos vells'. D'aquests, un total de vint van ser catalogats com a 'excepcionals' -hi havia sis fagedes, cinc rouredes, tres alzinars, entre d'altres- però com que estaven a mans de privats, aquests van optar per treure rendiment econòmic de la fusta i poc a poc s'han anat tallant, fins al punt que de les sis fagedes, ara només queda aquesta.
La casualitat va fer que s'assabentessin de les intencions del particular de la Vall d'en Bas que ja havia fet els tractes per talar les dotze hectàrees. En conèixer el caràcter excepcional de la fageda, però, es va mostrar sensible a la causa i va estar obert a negociar. Finalment, s'ha aconseguit arribar a un acord que permet salvar el que pels experts és un "museu de la diversitat".
La Diputació ha contribuït a salvar una part de la fageda i les hectàrees restants a protegir, que ascendien a dotze, han comptat amb el suport del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i una entitat bancària.
Un "museu de la diversitat"
El que s'acostuma a fer quan es tracta d'una fageda o un bosc és tallar els exemplars més vells per així poder regenerar-lo i facilitar que creixin nous exemplars. Aquesta fageda, però, és del tot excepcional. Joan Montserrat, enginyer forestal i membre del col·lectiu de protecció de boscos madurs de Girona la va definir com la "millor fageda" de la demarcació, ja que compta amb arbres que superen de llarg els cent anys.
Es calcula que en aquesta finca de 150 hectàrees hi ha uns 600 exemplars de faig de més de 150 anys concentrats en una zona d'unes dotze hectàrees, si bé la fageda s'estén en une 50 hectàrees. Fan més de 35 metres d'alçada i un diàmetre que va més enllà del metre. La seva antiguitat ha permès que hi visquin un seguit d'espècies úniques a nivell estatal, com ara uns líquens, alhora que són un refugi per ocells amenaçats com ara el picot.
A mans de particulars
Aquest grup d'estudiosos va elaborar un Catàleg de Boscos Madurs a la Garrota, Alta Garrotxa, Ripollès i Alt Empordà l'any 2003 i el resultat de la recerca va ser la identificació de 75 'boscos vells'. D'aquests, un total de vint van ser catalogats com a 'excepcionals' -hi havia sis fagedes, cinc rouredes, tres alzinars, entre d'altres- però com que estaven a mans de privats, aquests van optar per treure rendiment econòmic de la fusta i poc a poc s'han anat tallant, fins al punt que de les sis fagedes, ara només queda aquesta.
La casualitat va fer que s'assabentessin de les intencions del particular de la Vall d'en Bas que ja havia fet els tractes per talar les dotze hectàrees. En conèixer el caràcter excepcional de la fageda, però, es va mostrar sensible a la causa i va estar obert a negociar. Finalment, s'ha aconseguit arribar a un acord que permet salvar el que pels experts és un "museu de la diversitat".
