Veronese treballa sobre el material de Txèkhov i tracta "de tornar-lo teatral i aproximar-lo al públic, reforçar la poesia però treure el que és més obvi". "Ho faig amb total llibertat sabent que és un dels autors més grans de la història, per a mi és el millor. Abans de començar a escriure sempre vaig voler ser Txèkhov i el que em toca és dirigir-li i poder-lo revisar i maquillar-lo i fer-li com una tallada de cabell", ha recalcat.
El director ha explicat que Txèkhov és molt natural en ell. Ha destacat que els textos del rus tenen "valor perquè toca temes d'una forma espectacular i són contemporanis i son importants per avui". "Hi ha altres autors clàssics que han transformat el teatre en la seva època temàtica o formalment i anys després aquesta temàtica ja no és tan important, ha indicat. Per a mi, ha afegit, "són tan subtils els tòpics txèkhovians que arriben a la nostra època i permet que sentim que ens està parlant a nosaltres". Ha posat com exemple d'aquests tòpics la condició humana, la preocupació per l'altra i pel món, la recerca de la felicitat, la por a la mort i a la desaparició sense deixar petjada. Segons Veronese, "com tot canvia, canvia la forma d'actuar, de concebre i veure teatre i per això necessito simplement fer modificacions que tenen a veure amb la meva mirada contemporània".
'Los hijos se han dormido'
'Los hijos se han dormido' que dirigeix i presenta a la Sala Planeta del Temporada Alta, "són deu actors en un mateix espai i una sola unitat de temps, encara que no sigui així a l'obra". Al director li agrada creure un context en el que tot passa al mateix temps. "La gent no necessita que quan passen dos anys s'apagui una llum i un canvi de roba o de pentinat faci d'ambientació del pas del temps. Hi ha molts preceptes que a vegades es consideren necessaris al teatre que amb la meva experiència me n'adono que el que no pot faltar és la veritat en l'acció i la resta és arrossegat per aquest". Ha indicat que demana als actors que confiïn en això i que sentin que tenen en les seves mans al públic quan això es produeix, que sentin quan s'està produint.
L'obra està basada en 'La gavina', de Txèkhov, i és interpretada per Maria Figueras, Berta Gagliano, Fernén Mirás, Maria Onetto, Roly Serrano i Marcelo Subiotto, entre d'altres actors. Amb l'espectacle, l'actor, dramaturg i director argentí posa punt i final a la trilogia que va començar amb 'Un hombre que se ahoga', una versió lliure de 'Les tres germanes', i que va continuar amb 'Espía a una mujer que se mata', que parteix del també clàssic de Txèkhov, 'Oncle Vània'. Veronese ha participat al Temporada Alta quatre vegades.
"Crear vida a l'escenari"
Espera que el públic vegi "una obra de teatre, que no es poc" i ha remarcat que vol crear vida a l'escenari a partir de la interpretació de l'actuació dels actors. "És un joc, una maquinària que intento que sempre es posi en marxa a totes les obres i que no correspon a lleis externes ni a receptes ni a una cosa que es pugui explicar", ha indicat. Veronese sent que guia els actors per on han d'anar: treu, posa, escull, mesura i "conserva el que s'ha de conservar". "És un treball continu d'assenyalar, elegir i treure i indicar què serveix i què no. Tot això genera una obra de teatre que té un determinat ritme, qualitat, energia i intensitat i que va a impressionar al públic d'una determinada forma".
Ha remarcat que la importància que li dóna als actors i que és fonamental. "Hi ha molt teatre basat en criteris estètics de fabricació d'un espai on l'actor s'hi suma. Jo començo per l'entrecreuament d'aquests éssers, de la relació entre ells i l'espai al voltant es converteix en quelcom secundari". Com explica, Veronse fa servir la mateixa escenografia en diferents obres.
El director ha explicat que Txèkhov és molt natural en ell. Ha destacat que els textos del rus tenen "valor perquè toca temes d'una forma espectacular i són contemporanis i son importants per avui". "Hi ha altres autors clàssics que han transformat el teatre en la seva època temàtica o formalment i anys després aquesta temàtica ja no és tan important, ha indicat. Per a mi, ha afegit, "són tan subtils els tòpics txèkhovians que arriben a la nostra època i permet que sentim que ens està parlant a nosaltres". Ha posat com exemple d'aquests tòpics la condició humana, la preocupació per l'altra i pel món, la recerca de la felicitat, la por a la mort i a la desaparició sense deixar petjada. Segons Veronese, "com tot canvia, canvia la forma d'actuar, de concebre i veure teatre i per això necessito simplement fer modificacions que tenen a veure amb la meva mirada contemporània".
'Los hijos se han dormido'
'Los hijos se han dormido' que dirigeix i presenta a la Sala Planeta del Temporada Alta, "són deu actors en un mateix espai i una sola unitat de temps, encara que no sigui així a l'obra". Al director li agrada creure un context en el que tot passa al mateix temps. "La gent no necessita que quan passen dos anys s'apagui una llum i un canvi de roba o de pentinat faci d'ambientació del pas del temps. Hi ha molts preceptes que a vegades es consideren necessaris al teatre que amb la meva experiència me n'adono que el que no pot faltar és la veritat en l'acció i la resta és arrossegat per aquest". Ha indicat que demana als actors que confiïn en això i que sentin que tenen en les seves mans al públic quan això es produeix, que sentin quan s'està produint.
L'obra està basada en 'La gavina', de Txèkhov, i és interpretada per Maria Figueras, Berta Gagliano, Fernén Mirás, Maria Onetto, Roly Serrano i Marcelo Subiotto, entre d'altres actors. Amb l'espectacle, l'actor, dramaturg i director argentí posa punt i final a la trilogia que va començar amb 'Un hombre que se ahoga', una versió lliure de 'Les tres germanes', i que va continuar amb 'Espía a una mujer que se mata', que parteix del també clàssic de Txèkhov, 'Oncle Vània'. Veronese ha participat al Temporada Alta quatre vegades.
"Crear vida a l'escenari"
Espera que el públic vegi "una obra de teatre, que no es poc" i ha remarcat que vol crear vida a l'escenari a partir de la interpretació de l'actuació dels actors. "És un joc, una maquinària que intento que sempre es posi en marxa a totes les obres i que no correspon a lleis externes ni a receptes ni a una cosa que es pugui explicar", ha indicat. Veronese sent que guia els actors per on han d'anar: treu, posa, escull, mesura i "conserva el que s'ha de conservar". "És un treball continu d'assenyalar, elegir i treure i indicar què serveix i què no. Tot això genera una obra de teatre que té un determinat ritme, qualitat, energia i intensitat i que va a impressionar al públic d'una determinada forma".
Ha remarcat que la importància que li dóna als actors i que és fonamental. "Hi ha molt teatre basat en criteris estètics de fabricació d'un espai on l'actor s'hi suma. Jo començo per l'entrecreuament d'aquests éssers, de la relació entre ells i l'espai al voltant es converteix en quelcom secundari". Com explica, Veronse fa servir la mateixa escenografia en diferents obres.
