La inauguració de la Fira de Mostres ha servit, un cop més, d'aparador per a les reivindicacions del territori. Generalitat, Ajuntament, Diputació i Cambra de Comerç han posat damunt la taula la necessitat de reactivar l'economia gironina, recolzant-se en els bucs insígnia del turisme i les exportacions, i han anat desgranant el rosari de greuges que posen fre aquesta recuperació.
El president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, ha encetat el seu discurs recordant que l'actual situació econòmica "no és bona, i no difereix gaire de la que teníem l'any passat". Tot i la sotragada en la construcció i la limitació del crèdit, Espadalé ha recordat però que el teixit empresarial ja "dóna símptomes de vitalitat i d'una clara voluntat de represa".
I en aquest punt, Espadalé ha alertat que no es pot deixar que "l'estricte i indispensable pla d'austeritat que es porta a terme a totes les administracions" freni les esperances de recuperació. El president no ha dubtat a afirmar que -al seu parer- és "perillós fer equilibris pressupostaris fent recaure en alguns sectors les necessitats econòmiques d'altres". I com a exemple, ha posat el cèntim sanitari que s'aplica al transport.
Per això, Espadalé ha reclamat emprendre "mesures més efectives" per reactivar l'economia, malgrat que comportin "un desgast per als polítics que les proposen". En aquest sentit, ha proposat que es parli "seriosament del copagament en alguns sectors, com ara la sanitat pública". Una recepta que, segons el president de la Cambra, passaria per aplicar aquesta fórmula a les rendes més altes per evitar "debilitar les classes més castigades per la crisi".
Aeroport i corredor mediterrani
El president de la Diputació, Jaume Torramadé, ha aprofitat la intervenció per donar un toc d'alerta sobra la situació que viu l'Aeroport de Girona. "La diversificació de les companyies aèries és una necessitat clara per al desenvolupament de l'activitat i, tot i que és important arribar a una entesa amb Ryanair, el monopoli no és allò desitjable", ha dit Torramadé.
El president ha exigit, un cop més, que el territori tingui un pes clar en la gestió del Girona-Costa Brava, i ha criticat amb duresa la postura del Ministeri de Foment. "Les perspectives a curt termini per al nou model de gestió no són bones, i ens fa la sensació que l'Estat no té voluntat d'arribar a un acord", ha criticat Jaume Torramadé. I ha afegit: "Des de l'AGi, però, no defallirem i hi posarem tots els esforços que calgui per avançar cap al model que volem".
Torramadé ha centrat bona part del discurs a parlar de la necessitat de desencallar les infraestructures pendents com un dels eixos per reactivar l'economia gironina. I dins aquest paquet no només hi ha la N-II o el TAV, sinó tot allò lligat amb el corredor mediterrani.
"El corredor s'ha de convertir en una realitat perquè significa un avenç clar", ha afirmat Torramadé. Això sí, el president ja ha alertat -aquí, també com a alcalde de Salt- que el traçat del corredor s'ha de "consensuar amb el territori i compensar els possibles prejudicis que pot provocar", en referència al bypass de mercaderies que passa pel seu terme municipal.
Les penúltimes fires sense el TAV
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, també ha fet referència a una de les infraestructures que la ciutat fa anys que espera: l'arribada del TAV. Puigdemont ha dit que aquestes fires són "les penúltimes" sense tenir l'alta velocitat que creui Girona -s'espera per al desembre del 2012- i ha insistit en la necessitat de prioritzar el corredor mediterrani.
Carles Puigdemont també s'ha referit al teixit empresarial de la ciutat, que aquests dies és present als estands de la Fira de Mostres. "Això ens demostra que hi ha empreses que planten cara a la crisi, que fan les coses bé i que s'espavilen dia a dia; i si fem ciutat i empreses, ho fem perquè també volem fer país", ha assegurat l'alcalde de Girona.
Transmetre confiança
El president de la Generalitat, que ha tancat l'acte, ha encetat el seu discurs demanant que Girona "transmeti confiança" en la recuperació. I ha posat com a exemple d'aquesta actitud la mateixa Fira de Mostres, que aquesta 50a edició ha incrementat el número d'empreses expositores.
Sense amagar que les coses "no són de color de rosa", Artur Mas sí que ha instat a "posar d'exemple, de mirall i de testimoni, a la gent que fa les coses bé". El president de la Generalitat també ha centrat part de la intervenció en posar damunt la taula les potencialitats que té l'economia gironina a l'hora d'encarar la recuperació de la crisi.
"És una economia que està especialment ben preparada, amb mirada cap a l'exterior", ha declarat, en referència al pes de les exportacions al territori. "Tant Catalunya com l'economia gironina estan preparades per mirar cap enfora, perquè el pes del sector exterior és gairebé el doble de la capacitat de producció que tenen", ha assegurat Artur Mas.
"El país viu amb ganes d'obrir-se portes cap enfora", ha afegit el president. I en aquest punt, Artur Mas ha volgut fer una aclucada d'ull al territori, assegurant que amb l'arribada del TAV les comarques gironines tindran una clara oportunitat per enllaçar-se amb Europa.
El president del Govern també ha insistit que el pacte fiscal s'ha de situar dins els eixos per a la recuperació de l'economia catalana. "És evident que cal perquè Catalunya se'n pugui sortir; és una reclamació justa que el país pugui tenir un model propi per capacitat productiva i generació de riquesa", ha conclòs Artur Mas.
50 anys d'història
Després de l'acte oficial, el president de la Generalitat ha tallat la cinta que dóna el tret de sortida a la 50a edició de la Fira de Mostres de Girona, i ha fet un recorregut pel recinte. La fira, el certamen multisectorial per excel·lència de les comarques gironines, arriba al mig segle de vida amb més de 390 expositors.
Entre les novetats, aquest any, el certamen incorpora un espai dedicat a l'emprenedoria (batejat com a FiraFòrum) i un altre centrat en el món de les mascotes. La Fira, que se celebrarà del 28 d'octubre a l'1 de novembre, espera mantenir els 120.000 visitants de l'any passat.
Per sortejar la crisi, l'organització ha ofert estands més reduïts (de fins a 2 metres quadrats) i fins i tot ha permès a les immobiliàries contractar la seva assistència per dies. En total, la Fira de Mostres ocupa 50.000 metres quadrats repartits entre el Palau de Fires, dues carpes i tot l'espai exterior de la Devesa.
El president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, ha encetat el seu discurs recordant que l'actual situació econòmica "no és bona, i no difereix gaire de la que teníem l'any passat". Tot i la sotragada en la construcció i la limitació del crèdit, Espadalé ha recordat però que el teixit empresarial ja "dóna símptomes de vitalitat i d'una clara voluntat de represa".
I en aquest punt, Espadalé ha alertat que no es pot deixar que "l'estricte i indispensable pla d'austeritat que es porta a terme a totes les administracions" freni les esperances de recuperació. El president no ha dubtat a afirmar que -al seu parer- és "perillós fer equilibris pressupostaris fent recaure en alguns sectors les necessitats econòmiques d'altres". I com a exemple, ha posat el cèntim sanitari que s'aplica al transport.
Per això, Espadalé ha reclamat emprendre "mesures més efectives" per reactivar l'economia, malgrat que comportin "un desgast per als polítics que les proposen". En aquest sentit, ha proposat que es parli "seriosament del copagament en alguns sectors, com ara la sanitat pública". Una recepta que, segons el president de la Cambra, passaria per aplicar aquesta fórmula a les rendes més altes per evitar "debilitar les classes més castigades per la crisi".
Aeroport i corredor mediterrani
El president de la Diputació, Jaume Torramadé, ha aprofitat la intervenció per donar un toc d'alerta sobra la situació que viu l'Aeroport de Girona. "La diversificació de les companyies aèries és una necessitat clara per al desenvolupament de l'activitat i, tot i que és important arribar a una entesa amb Ryanair, el monopoli no és allò desitjable", ha dit Torramadé.
El president ha exigit, un cop més, que el territori tingui un pes clar en la gestió del Girona-Costa Brava, i ha criticat amb duresa la postura del Ministeri de Foment. "Les perspectives a curt termini per al nou model de gestió no són bones, i ens fa la sensació que l'Estat no té voluntat d'arribar a un acord", ha criticat Jaume Torramadé. I ha afegit: "Des de l'AGi, però, no defallirem i hi posarem tots els esforços que calgui per avançar cap al model que volem".
Torramadé ha centrat bona part del discurs a parlar de la necessitat de desencallar les infraestructures pendents com un dels eixos per reactivar l'economia gironina. I dins aquest paquet no només hi ha la N-II o el TAV, sinó tot allò lligat amb el corredor mediterrani.
"El corredor s'ha de convertir en una realitat perquè significa un avenç clar", ha afirmat Torramadé. Això sí, el president ja ha alertat -aquí, també com a alcalde de Salt- que el traçat del corredor s'ha de "consensuar amb el territori i compensar els possibles prejudicis que pot provocar", en referència al bypass de mercaderies que passa pel seu terme municipal.
Les penúltimes fires sense el TAV
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, també ha fet referència a una de les infraestructures que la ciutat fa anys que espera: l'arribada del TAV. Puigdemont ha dit que aquestes fires són "les penúltimes" sense tenir l'alta velocitat que creui Girona -s'espera per al desembre del 2012- i ha insistit en la necessitat de prioritzar el corredor mediterrani.
Carles Puigdemont també s'ha referit al teixit empresarial de la ciutat, que aquests dies és present als estands de la Fira de Mostres. "Això ens demostra que hi ha empreses que planten cara a la crisi, que fan les coses bé i que s'espavilen dia a dia; i si fem ciutat i empreses, ho fem perquè també volem fer país", ha assegurat l'alcalde de Girona.
Transmetre confiança
El president de la Generalitat, que ha tancat l'acte, ha encetat el seu discurs demanant que Girona "transmeti confiança" en la recuperació. I ha posat com a exemple d'aquesta actitud la mateixa Fira de Mostres, que aquesta 50a edició ha incrementat el número d'empreses expositores.
Sense amagar que les coses "no són de color de rosa", Artur Mas sí que ha instat a "posar d'exemple, de mirall i de testimoni, a la gent que fa les coses bé". El president de la Generalitat també ha centrat part de la intervenció en posar damunt la taula les potencialitats que té l'economia gironina a l'hora d'encarar la recuperació de la crisi.
"És una economia que està especialment ben preparada, amb mirada cap a l'exterior", ha declarat, en referència al pes de les exportacions al territori. "Tant Catalunya com l'economia gironina estan preparades per mirar cap enfora, perquè el pes del sector exterior és gairebé el doble de la capacitat de producció que tenen", ha assegurat Artur Mas.
"El país viu amb ganes d'obrir-se portes cap enfora", ha afegit el president. I en aquest punt, Artur Mas ha volgut fer una aclucada d'ull al territori, assegurant que amb l'arribada del TAV les comarques gironines tindran una clara oportunitat per enllaçar-se amb Europa.
El president del Govern també ha insistit que el pacte fiscal s'ha de situar dins els eixos per a la recuperació de l'economia catalana. "És evident que cal perquè Catalunya se'n pugui sortir; és una reclamació justa que el país pugui tenir un model propi per capacitat productiva i generació de riquesa", ha conclòs Artur Mas.
50 anys d'història
Després de l'acte oficial, el president de la Generalitat ha tallat la cinta que dóna el tret de sortida a la 50a edició de la Fira de Mostres de Girona, i ha fet un recorregut pel recinte. La fira, el certamen multisectorial per excel·lència de les comarques gironines, arriba al mig segle de vida amb més de 390 expositors.
Entre les novetats, aquest any, el certamen incorpora un espai dedicat a l'emprenedoria (batejat com a FiraFòrum) i un altre centrat en el món de les mascotes. La Fira, que se celebrarà del 28 d'octubre a l'1 de novembre, espera mantenir els 120.000 visitants de l'any passat.
Per sortejar la crisi, l'organització ha ofert estands més reduïts (de fins a 2 metres quadrats) i fins i tot ha permès a les immobiliàries contractar la seva assistència per dies. En total, la Fira de Mostres ocupa 50.000 metres quadrats repartits entre el Palau de Fires, dues carpes i tot l'espai exterior de la Devesa.
