Les entitats ecologistes han recordat que el POUM de Palafrugell va començar el tràmit de revisió l'any 2004. L'estiu del 2005 es va aprovar inicialment i es va posar a exposició pública, quan va rebre més de 600 al·legacions. La tardor del 2008 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona el va aprovar definitivament. El maig del 2007, les associacions Salvem el Crit-Arítjol van presentar un recurs d'alçada davant del llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Com que l'única resposta va ser el silenci, el desembre del 2009 van presentar el contenciós administratiu davant el TSJC.
Ara, el TSJC ha resolt donant la raó a les entitats ecologistes i anul·lant de ple dret el POUM. L'advocat de les entitats ecologistes, Eduard de Ribot, ha explicat que el tribunal ha apreciat fins a cinc arguments irregulars en els quals ha fonamentat la seva decisió. El POUM no va efectuar adientment el procediments d'avaluació ambiental, vulnera el principi de coherència perquè no s'adiu al que diu un planejament de rang superior com és el Pla Director Territorial de l'Empordà, vulnera el principi de desenvolupament urbanístic sostenibles perquè preveu un creixement urbanístic exagerat, el pla no havia tingut en compte la necessitat de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals que es generarien i, finalment, la sentència accepta la impugnació i deixa sense efectes uns convenis signats per l'Ajuntament i diversos propietaris que pactaven la requalificació de sòl a canvi d'una quantitat de diners.
"Hem de seguir denunciant públicament les irregularitats i el mal funcionament de la Comissió d'Urbanisme de Girona", ha afirmat de forma contundent el lletrat que ha assegurat que Urbanisme "ve aprovant de manera continuada planejaments il·legals, tramitats irregularment i amb creixements desmesurats i excessius". De fet, les entitats ecologistes han lamentat que encara ara, després de la bombolla immobiliària, els ajuntaments continuen aprovant plans que preveuen fer créixer molt els municipis.
Els naturalistes critiquen que és com una espècie de "reserva de futur" que fan els consistoris perquè durant anys s'han mantingut amb ingressos derivats de la construcció. Les entitats critiquen que "no n'aprenguin" i després de tot el que ha passat encara passin per alt la custòdia i defensa del territori. Segons els ecologistes, ja haurien d'haver vist que els tribunals no els donen la raó i que ja ha tombat diversos plans i requalificacions.
Eduard de Ribot, a més, ha criticat que Urbanisme "no executi ni compleixi mai les sentències dels tribunals" i que una vegada la justícia ha declarat il·legal algun planejament, utilitzi argúcies per intentar "legalitzar-ho tot a posteriori". "L'abocador de Vacamorta té tres sentències en contra i encara hi és, la subestació de Fonteta té una ordre d'enderroc i continua en peu, el polígon industrial de Roses no hauria d'existir, Urbanisme no assumeix mai la responsabilitat", ha conclòs de Ribot que assegura que, en la mesura del possible, aniran denunciant planejaments que incompleixin de forma "flagrant" la legalitat.
Ara, el TSJC ha resolt donant la raó a les entitats ecologistes i anul·lant de ple dret el POUM. L'advocat de les entitats ecologistes, Eduard de Ribot, ha explicat que el tribunal ha apreciat fins a cinc arguments irregulars en els quals ha fonamentat la seva decisió. El POUM no va efectuar adientment el procediments d'avaluació ambiental, vulnera el principi de coherència perquè no s'adiu al que diu un planejament de rang superior com és el Pla Director Territorial de l'Empordà, vulnera el principi de desenvolupament urbanístic sostenibles perquè preveu un creixement urbanístic exagerat, el pla no havia tingut en compte la necessitat de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals que es generarien i, finalment, la sentència accepta la impugnació i deixa sense efectes uns convenis signats per l'Ajuntament i diversos propietaris que pactaven la requalificació de sòl a canvi d'una quantitat de diners.
"Hem de seguir denunciant públicament les irregularitats i el mal funcionament de la Comissió d'Urbanisme de Girona", ha afirmat de forma contundent el lletrat que ha assegurat que Urbanisme "ve aprovant de manera continuada planejaments il·legals, tramitats irregularment i amb creixements desmesurats i excessius". De fet, les entitats ecologistes han lamentat que encara ara, després de la bombolla immobiliària, els ajuntaments continuen aprovant plans que preveuen fer créixer molt els municipis.
Els naturalistes critiquen que és com una espècie de "reserva de futur" que fan els consistoris perquè durant anys s'han mantingut amb ingressos derivats de la construcció. Les entitats critiquen que "no n'aprenguin" i després de tot el que ha passat encara passin per alt la custòdia i defensa del territori. Segons els ecologistes, ja haurien d'haver vist que els tribunals no els donen la raó i que ja ha tombat diversos plans i requalificacions.
Eduard de Ribot, a més, ha criticat que Urbanisme "no executi ni compleixi mai les sentències dels tribunals" i que una vegada la justícia ha declarat il·legal algun planejament, utilitzi argúcies per intentar "legalitzar-ho tot a posteriori". "L'abocador de Vacamorta té tres sentències en contra i encara hi és, la subestació de Fonteta té una ordre d'enderroc i continua en peu, el polígon industrial de Roses no hauria d'existir, Urbanisme no assumeix mai la responsabilitat", ha conclòs de Ribot que assegura que, en la mesura del possible, aniran denunciant planejaments que incompleixin de forma "flagrant" la legalitat.
