Compatibilitzant la protecció dels estanys de Sils i l'ús públic

Un nou pla de gestió ho ha de fer possible

El pla de gestió de l'estany de Sils (Selva) inclou mesures fins al 2022 amb l'objectiu de garantir la preservació d'aquest espai, inclòs en la Xarxa Natura 2000, i fer compatible l'ús públic (lúdic i educatiu) amb la seva protecció davant fenòmens extrems com sequeres i inundacions.
S'emmarca dins de les accions contemplades en el conveni de custòdia fluvial que es va signar l'any passat entre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la Fundació Emys, la Fundació Catalunya La Pedrera, i l’Ajuntament de Sils. Entre els objectius fixats, hi ha que la llacuna permanent mantingui una superfície humida d'1 hectàrea i fondàries superiors al metre de mitjana així com la millora de la qualitat de l'aigua. El pla també preveu preservar les rouredes i alzinars sense la presència d'espècies invasores.
 
El pla de gestió, que s'ha presentat aquest dijous, s'emmarca en les accions contemplades en el conveni de custòdia fluvial que es va signar l’any passat per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Fundació Emys, la Fundació Catalunya La Pedrera, i l’Ajuntament de Sils. El seu objectiu és desplegar accions i mesures que garanteixin la conservació de la biodiversitat de l’estany de manera compatible amb l’ús públic (lúdic i educatiu), i la protecció davant de fenòmens meteorològics extrems com les sequeres i les inundacions.

L’àmbit de gestió, segons el conveni de custòdia fluvial, inclou la llacuna permanent i els terrenys inundables circumdants corresponents a 45 hectàrees a Sils, i 7 quilòmetres de cursos fluvials (sèquia de Sils i riera de Santa Maria) als termes municipals de Caldes de Malavella, Sils i Maçanet de la Selva.

Més enllà d’aquest àmbit de gestió directa, el pla també contempla el conjunt de la conca de drenatge aigües amunt de la confluència de la Sèquia de Sils i la Riera de Vallcanera, atès que la quantitat i qualitat de l’aigua que arriba a l’Estany té una "incidència determinant" en els objectius del Pla de gestió.

Llacuna permanent i consolidació d’espècies

L’objectiu primordial d’aquest pla de gestió és la conservació a curt, mig i llarg termini dels hàbitats aquàtics (llacuna permanent, basses permanents o temporals i cursos fluvials o d’escorrentia d’aigua), prats de dall i herbassars, rouredes i alzinars, boscos de ribera, entre d’altres.

En aquest sentit, el pla fixa els objectius que la llacuna permanent mantingui una superfície humida d’1 hectàrea i fondàries superiors al metre de mitjana, a banda de de millorar la qualitat de l’aigua en els propers anys. Pel que fa al seu entorn, el pla preveu que per al 2022 es disposi de les diferents tipologies d'hàbitats pratenses i herbassars (canyissar, prats de dall, jonqueres i prats helòfils i prats secs) i que es preservin les rouredes i alzinars, sense espècies invasores, entre d’altres.

D’altra banda, un dels objectius per a l’horitzó del 2027 és que el 25% del terreny contemplat en el conveni disposi de bosc de ribera. El pla també preveu accions concretes per a la conservació de les poblacions de la tortuga d’estany, així com d’altres espècies d’amfibis i d’ocells.

L’estany de Sils és un espai de gran interès natural que està inclòs a la Xarxa Natura 2000. La biodiversitat associada a aquest espai i els seus hàbitats en particular depenen directament d’una "gestió activa i ordenada per al seu manteniment", segons els impulsors del pla. Aquesta gestió no s’ha mantingut de forma continuada durant els darrers anys, un fet que ha comportat efectes negatius en l’estat de conservació de l’espai.
 
Durant la presentació del pla de gestió s'ha comptat amb la presència de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà; l’alcalde de Sils, Eduard Colomé; el president de la Fundació Emys, Josep Enric Llebot; el director de territori i medi ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, Miquel Rafa, i la gerent de l’ACA, Anna Seijas, entre d’altres autoritats.