Aquesta espècie protegida, l'anomenada 'Austropotamobius pallipes', era habitual a la major part de cursos hídrics de la conca del riu Fluvià fins als darrers anys de la dècada dels setanta, moment en què la seva situació va esdevenir crítica. La forta expansió del cranc roig americà va produir que una malaltia fúngica ( l'afanomicosis) afectés l'espècie autòctona i actualment aquesta es trobi al límit de la desaparició.
La seva situació és "fràgil", segons explica el director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Xavier Puig, perquè té dues amenaces clares. D'una banda, les espècies invasores -el cranc americà i el cranc senyal- que fan que les poblacions que actualment hi ha viables al Ter i al Fluvià siguin molt "sensibles" en competir per viure en un mateix espai, i per l'altra, la interferència de l'home. Puig fa una crida perquè la gent no alteri l'entorn natural ja que tenen indicis que algunes persones, de bona fe, mouen exemplars repoblats i els porten a altres punts pensant que contribueixen a la seva expansió. Això, però, suposa un perill ja que no tots els espais són els apropiats per a aquests crancs. Per altra banda, també s'han trobat amb poblacions on han desaparegut tots els exemplars adults per culpa dels robatoris per al consum propi.
L'"escombriaire" del riu
El cranc autòcton té una funció molt important a les conques dels rius: netejar la matèria morta que hi a al seu voltant. Són els "escombriaires" dels nostres rius, explica el director del parc i per això és important aconseguir augmentar la seva presència.
La seva reintroducció és possible gràcies a la feina feta des del Centre Reproductor de Cranc Autòcton als paratges de la Moixina, a Olot, creat el 2004 amb el suport del Departament d'Agricultura, a través del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i l'Ajuntament d'Olot. Actualment tenen una reserva d'exemplars reproductors amb cries en captivitat, que posteriorment s'alliberen en punts estratègics, com s'ha fet aquest divendres.
L'any passat també se'n van alliberar un miler a quatre punts diferents i de moment la població està evolucionant de forma favorable, segons han explicat els tècnics. És per això, que s'ha optat per fer un nou alliberament d'una xifra similar aquest any.
De forma paral·lela, també s'està fent un seguiment de les poblacions naturals, una campanya d'erradicació del cranc americà amb trampes i un programa de sensibilització als escolars de la problemàtica de les espècies invasores amb visites al centre.
La seva situació és "fràgil", segons explica el director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Xavier Puig, perquè té dues amenaces clares. D'una banda, les espècies invasores -el cranc americà i el cranc senyal- que fan que les poblacions que actualment hi ha viables al Ter i al Fluvià siguin molt "sensibles" en competir per viure en un mateix espai, i per l'altra, la interferència de l'home. Puig fa una crida perquè la gent no alteri l'entorn natural ja que tenen indicis que algunes persones, de bona fe, mouen exemplars repoblats i els porten a altres punts pensant que contribueixen a la seva expansió. Això, però, suposa un perill ja que no tots els espais són els apropiats per a aquests crancs. Per altra banda, també s'han trobat amb poblacions on han desaparegut tots els exemplars adults per culpa dels robatoris per al consum propi.
L'"escombriaire" del riu
El cranc autòcton té una funció molt important a les conques dels rius: netejar la matèria morta que hi a al seu voltant. Són els "escombriaires" dels nostres rius, explica el director del parc i per això és important aconseguir augmentar la seva presència.
La seva reintroducció és possible gràcies a la feina feta des del Centre Reproductor de Cranc Autòcton als paratges de la Moixina, a Olot, creat el 2004 amb el suport del Departament d'Agricultura, a través del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i l'Ajuntament d'Olot. Actualment tenen una reserva d'exemplars reproductors amb cries en captivitat, que posteriorment s'alliberen en punts estratègics, com s'ha fet aquest divendres.
L'any passat també se'n van alliberar un miler a quatre punts diferents i de moment la població està evolucionant de forma favorable, segons han explicat els tècnics. És per això, que s'ha optat per fer un nou alliberament d'una xifra similar aquest any.
De forma paral·lela, també s'està fent un seguiment de les poblacions naturals, una campanya d'erradicació del cranc americà amb trampes i un programa de sensibilització als escolars de la problemàtica de les espècies invasores amb visites al centre.
