La CE apostarà també pel corredor atlàntic, la interconnexió ferroviària amb França per Irun, però rebutjarà la travessia central pirinenca. Tot i la insistència aragonesa, i del mateix ministre espanyol de Foment, José Blanco, Brussel·les es nega a finançar en plena crisi l'excavació d'un túnel d'entre 30 i 60 quilòmetres per sota els Pirineus per connectar Saragossa i Tolosa esquivant Catalunya. Si els governs espanyol i francès el volen se l'hauran de pagar sense l'ajuda dels fons comunitaris.
Brussel·les només subvencionarà les infraestructures que siguin econòmicament sostenibles i si el seu govern estatal es compromet a cofinançar-les en els terminis previstos. Tot i l'escanyament de les finances públiques, Blanco ha fet campanya per fins a cinc corredors diferents, que considera "eficients i finançables": el mediterrani, el central, l'atlàntic, el mediterranocantàbric i el mediterranoatlàntic, amb Saragossa com a "nucli logístic". Kallas preveu invertir 32.000 milions en set anys, però el repartiment és encara difícil de calcular: 10.000 milions es reserven per finançar fins el 85% de les inversions en estats beneficiaris dels fons de cohesió (l'espanyol ho és fins el 2015) i amb la resta es pagarà el 10% dels altres corredors.
Madriterrani: 200 quilòmetres de costa, 1.000 de Meseta
Tot apunta a que Algesires tindrà connexió ferroviària de mercaderies amb Catalunya i França, però via Madrid i Saragossa en el que Germà Bel anomena "corredor Madriterrani", amb només 200 quilòmetres de costa per 1.000 de Meseta. Es podria donar la paradoxa que el corredor mediterrani acabi passant per llocs com Manzanares, Còrboba, Madrid, Alcázar de San Juan o Saragossa. Els futurs governs espanyols podrien considerar l'eix Barcelona-Tarragona-València-Cartagena com un ramal secundari i prioritzar la construcció de l'Algesires-Madrid-Saragossa. Alacant quedaria despenjat del corredor mediterrani, perquè no té un milió d'habitants ni el seu port supera el tràfic mínim de 25 milions de tones anuals.
Aquest cop, prioritari podria voler dir obligatori. La CE vol tallar l'aixeta de les ajudes comunitàries als governs que no construeixin els corredors ferroviaris prioritaris, en modifiquin el traçat o no respectin els terminis. Si el govern espanyol incomplís la xarxa bàsica transeuropea que Kallas presentarà aquest dimecres, Brussel·les amenaça amb castigar-lo sense fons estructurals o de cohesió.
Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia concentren la meitat de la població i el PIB de l'Estat, el 50% de la seva producció agrícola, el 55% de la producció industrial, gairebé el 60% del tràfic terrestre de mercaderies, més del 65% del tràfic marítim i un 60% de les exportacions i el turisme. Els presidents català, valencià, balear i murcià, Artur Mas, Alberto Fabra, José Ramón Bauzá i Ramon Luis Valcárcel, van fer pressió pel corredor mediterrani a Brussel·les el passat 21 de setembre.
Brussel·les només subvencionarà les infraestructures que siguin econòmicament sostenibles i si el seu govern estatal es compromet a cofinançar-les en els terminis previstos. Tot i l'escanyament de les finances públiques, Blanco ha fet campanya per fins a cinc corredors diferents, que considera "eficients i finançables": el mediterrani, el central, l'atlàntic, el mediterranocantàbric i el mediterranoatlàntic, amb Saragossa com a "nucli logístic". Kallas preveu invertir 32.000 milions en set anys, però el repartiment és encara difícil de calcular: 10.000 milions es reserven per finançar fins el 85% de les inversions en estats beneficiaris dels fons de cohesió (l'espanyol ho és fins el 2015) i amb la resta es pagarà el 10% dels altres corredors.
Madriterrani: 200 quilòmetres de costa, 1.000 de Meseta
Tot apunta a que Algesires tindrà connexió ferroviària de mercaderies amb Catalunya i França, però via Madrid i Saragossa en el que Germà Bel anomena "corredor Madriterrani", amb només 200 quilòmetres de costa per 1.000 de Meseta. Es podria donar la paradoxa que el corredor mediterrani acabi passant per llocs com Manzanares, Còrboba, Madrid, Alcázar de San Juan o Saragossa. Els futurs governs espanyols podrien considerar l'eix Barcelona-Tarragona-València-Cartagena com un ramal secundari i prioritzar la construcció de l'Algesires-Madrid-Saragossa. Alacant quedaria despenjat del corredor mediterrani, perquè no té un milió d'habitants ni el seu port supera el tràfic mínim de 25 milions de tones anuals.
Aquest cop, prioritari podria voler dir obligatori. La CE vol tallar l'aixeta de les ajudes comunitàries als governs que no construeixin els corredors ferroviaris prioritaris, en modifiquin el traçat o no respectin els terminis. Si el govern espanyol incomplís la xarxa bàsica transeuropea que Kallas presentarà aquest dimecres, Brussel·les amenaça amb castigar-lo sense fons estructurals o de cohesió.
Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia concentren la meitat de la població i el PIB de l'Estat, el 50% de la seva producció agrícola, el 55% de la producció industrial, gairebé el 60% del tràfic terrestre de mercaderies, més del 65% del tràfic marítim i un 60% de les exportacions i el turisme. Els presidents català, valencià, balear i murcià, Artur Mas, Alberto Fabra, José Ramón Bauzá i Ramon Luis Valcárcel, van fer pressió pel corredor mediterrani a Brussel·les el passat 21 de setembre.