Xavier Benguerel va començar a gestar 'Jo, Dalí' ja fa més de 10 anys, cap a finals del 1999, però va ser al 2004, amb l'impuls de l'encàrrec del Ministeri de Cultura per commemorar el centenari del naixement de Salvador Dalí, quan el compositor va ultimar la seva primera òpera gran. "Vaig tenir molt temor d'enfrentar-me a escriure una òpera gran", ha assegurat.
Es tracta d'una òpera en quatre actes que ressegueix mig segle de la intensa relació sentimental, artística i comercial entre les dues figures, des de la seva primera trobada a París a finals de la dècada dels anys vint del segle passat i fins a la mort de Gala al castell de Púbol. Els cantants Joan Martín-Royo i Marisa Martins són els encarregats de donar vida als personatges principals.
"De seguida vaig veure que Dalí era un personatge teatral, hi ha personatges de vida estàtica, en canvi Dalí dóna per fer una, dues i tres òperes, té una vida molt diversa que et dóna una paleta orquestral molt diversa", ha assegurat el compositor que ha afegit que "el món surrealista només el podia representar amb una enorme paleta orquestral".
Benguerel va proposar a Jaime Salom fer el llibret d'aquesta obra magna del compositor, ja que justament és l'autor de l'obra teatral sobre Gala 'Casi una diosa'. "L'única recomanació que li vaig fer és que tingués en compte que la paraula llegida no té el mateix significat que la paraula cantada", ha explicat el compositor.
"Sóc un primerenc en el món de l'òpera i m'interessa l'òpera en la que els instruments i la veu estan al mateix nivell", ha dit el compositor, que ha explicat que el llibret i la música junts "fan un crescendo", ja que els dos primers actes són més expositius i el tercer i quart són "els més importants", perquè suposen "el desenllaç d'aquesta relació, tota la força dramàtica de l'obra està present en aquests dos actes"
El músic ha assegurat que ha vençut aquella por inicial i ha acabat afirmant "rotundament" que 'Jo, Dalí' és la seva millor obra. "Tinc una edat en que em faria molta por escriure una altra òpera com aquesta, no podria superar la força dramàtica d'aquesta obra", ha assegurat Benguerel. "És de les coses més dramàtiques que he fet mai i no tornaré a fer, veig impossible superar-la", ha conclòs.
Per la seva part, l'autor del llibret, Jaime Salom ha assegurat que el més difícil és "convertir una realitat real en una realitat poètica, perquè el món dramàtic té molta força". "No vaig pensar mai que arribaria a escriure un llibre d'òpera i encara menys que l'estrenaria al Liceu, després de 50 anys de carrera, arribar al millor teatre ha estat un dels millors moments de la meva vida", ha assegurat Salom, que ha afegit que l'obra "està basada en el Dalí interior, en la seva ànima, pensament, amor i desamor"
El director d'escena Xavier Albertí ha assegurat que "no podia ser que la proposta artística de Dalí ens mengés l'espai artístic, havíem de trobar un camí que ens acostés a la reflexió sobre la funció del creador en el món contemporani, no sobre les solucions estètiques sinó humanes". "La imatge iconogràfica de Dalí hi és en comptagotes", ha explicat Albertí.
Finalment, Miquel Ortega, director musical de l'òpera, ha assegurat que l'bra "és com una gran simfonia perquè tota la força dramàtica, que amb crescendo, es vertebra mitjançant aquesta orquestra enorme". Ortega ha destacat la naturalesa "contrapuntística i polirítmica" de la música, "que sempre està subratllant tot el que passa a l'escenari".
Es tracta d'una òpera en quatre actes que ressegueix mig segle de la intensa relació sentimental, artística i comercial entre les dues figures, des de la seva primera trobada a París a finals de la dècada dels anys vint del segle passat i fins a la mort de Gala al castell de Púbol. Els cantants Joan Martín-Royo i Marisa Martins són els encarregats de donar vida als personatges principals.
"De seguida vaig veure que Dalí era un personatge teatral, hi ha personatges de vida estàtica, en canvi Dalí dóna per fer una, dues i tres òperes, té una vida molt diversa que et dóna una paleta orquestral molt diversa", ha assegurat el compositor que ha afegit que "el món surrealista només el podia representar amb una enorme paleta orquestral".
Benguerel va proposar a Jaime Salom fer el llibret d'aquesta obra magna del compositor, ja que justament és l'autor de l'obra teatral sobre Gala 'Casi una diosa'. "L'única recomanació que li vaig fer és que tingués en compte que la paraula llegida no té el mateix significat que la paraula cantada", ha explicat el compositor.
"Sóc un primerenc en el món de l'òpera i m'interessa l'òpera en la que els instruments i la veu estan al mateix nivell", ha dit el compositor, que ha explicat que el llibret i la música junts "fan un crescendo", ja que els dos primers actes són més expositius i el tercer i quart són "els més importants", perquè suposen "el desenllaç d'aquesta relació, tota la força dramàtica de l'obra està present en aquests dos actes"
El músic ha assegurat que ha vençut aquella por inicial i ha acabat afirmant "rotundament" que 'Jo, Dalí' és la seva millor obra. "Tinc una edat en que em faria molta por escriure una altra òpera com aquesta, no podria superar la força dramàtica d'aquesta obra", ha assegurat Benguerel. "És de les coses més dramàtiques que he fet mai i no tornaré a fer, veig impossible superar-la", ha conclòs.
Per la seva part, l'autor del llibret, Jaime Salom ha assegurat que el més difícil és "convertir una realitat real en una realitat poètica, perquè el món dramàtic té molta força". "No vaig pensar mai que arribaria a escriure un llibre d'òpera i encara menys que l'estrenaria al Liceu, després de 50 anys de carrera, arribar al millor teatre ha estat un dels millors moments de la meva vida", ha assegurat Salom, que ha afegit que l'obra "està basada en el Dalí interior, en la seva ànima, pensament, amor i desamor"
El director d'escena Xavier Albertí ha assegurat que "no podia ser que la proposta artística de Dalí ens mengés l'espai artístic, havíem de trobar un camí que ens acostés a la reflexió sobre la funció del creador en el món contemporani, no sobre les solucions estètiques sinó humanes". "La imatge iconogràfica de Dalí hi és en comptagotes", ha explicat Albertí.
Finalment, Miquel Ortega, director musical de l'òpera, ha assegurat que l'bra "és com una gran simfonia perquè tota la força dramàtica, que amb crescendo, es vertebra mitjançant aquesta orquestra enorme". Ortega ha destacat la naturalesa "contrapuntística i polirítmica" de la música, "que sempre està subratllant tot el que passa a l'escenari".
