Drapaires exportadors: la crisi internacionalitza el comerç de les deixalles

Nouvinguts que malviuen als carrers de Catalunya exporten en vaixell al nord d'Àfrica material en desús per sobreviure

Desenes. De vegades centenars de furgonetes carregades fins a dalt fan cua al moll de Sant Beltran del port de Barcelona cada dimarts, divendres i diumenge. Vénen d'arreu de Catalunya; de l'àrea metropolitana, Tarragona, Girona o Lleida, entre d'altres. I alguns també porten matrícules de França i del nord d'Itàlia. Esperen per agafar els vaixells que, quatre cops per setmana, salpen en direcció a Tànger, al nord del Marroc.

Un cop allà, després de la travessia del Mediterrani, els seus conductors viatjaran per perilloses carreteres amb els vehicles carregats fins dalt, amenaçants de bolcar, per arribar als mercats i places d'arreu del país magrebí i vendre-hi el material. Alguns van més enllà, recorren en cinc dies 4.000 quilòmetres, i arriben fins al Senegal.

Malviure en descampats mentre la furgoneta s'omple

El periple comença, però, ben a prop. En un descampat a cavall de Cornellà, Esplugues i l'Hospitalet de Llobregat, per exemple. Allà malviu una cinquantena de nouvinguts marroquins que ja fa un parell d'anys que van perdre el seu treball a causa de la penúria econòmica, explica Mohammed Taroukou. "Aquesta és la zona zero de la crisi", indica.

Molts ja fa temps que han esgotat les ajudes per desocupació, però no volen tornar al seu país: suposaria perdre l'estatut d'emigrant a Europa. Prefereixen guanyar-se la vida amb les deixalles, "honradament", és a dir sense robar, destaca Taroukou.

Un mes de treball per guanyar 600 euros "si has enganxat bona mercaderia"

Per això alguns d'ells s'han comprat una furgoneta, i d'altres treballen amb aquests. "Una persona que es vol dedicar a aquest negoci ha de tenir com a mínim 5.000 euros", indica aquest home. Uns 3.500 s'han d'invertir en comprar, assegurar i renovar unes furgonetes velles, destarotades, algunes de les quals tenen més de 20 anys. "Et fan falta un 1.500 euros per omplir-la", afegeix Taroukou.

El bitllet del ferri i els costos de la duana marroquí afegeixen un miler d'euros més als costos del viatge. Després de vendre els articles al detall als mercats del país "et poden sobrar uns 400 euros, 500; si tens sort i has enganxat bona mercaderia o algunes coses que valen la pena 600, després d'un mes de treball", calcula Taroukou.

Visió d'emprenedor al carrer

Mentre són a Catalunya omplint les furgonetes aquests homes (no hi ha dones) dormen en una vintena de furgonetes. Les van omplint amb material que recullen pel carrer o que els porten col·laboradors com Ramon Carreras, un aturat català que entén el seu negoci com una petita empresa, tot i que no està enregistrat enlloc.

Carreras ha arribat a repartir pasquins entre les vivendes dels voltants oferint als veïns "un servei": "enlloc de llençar [les deixalles] als contenidors, que ens truquin a nosaltres", anima l'home. "Rot el que no els faci falta, nosaltres ho recollirem gratuïtament", ofereix l'home que ha titulat la seva activitat amb el nom empresarial 'Auto.reciclaje'.

Reutilitzar les deixalles de tot tipus, des de televisors i neveres a paraigües i cadires, que ja no s'usen aquí al nord d'Àfrica, però, és una activitat al·legal que es desenvolupa al mercat negre. I no està exempta de perills.

Furgonetes sobrecarregades, mercat negre i ocupació de l'espi públic

Taroukou cita els riscos a la carretera marroquí, però també explica que van fins allà en vaixell perquè és il·legal que unes furgonetes que estan molts cops sobrecarregades viatgin per carreteres catalanes. Fer-ho exposaria aquests emprenedors a unes multes que farien que el seu periple no els sortís a compte.

La policia tamb é està pendent del seu negoci, expliquen treballadors del port, perquè sobre l'activitat plana la sospita que algun del material que viatja al nord d'Àfrica és robat.

D'altra banda, Taroukou també es disculpa amb els veïns de l'entorn. "Estem molestant els veïns que usen aquest parc, perquè hi som les 24 hores i estem robant una mica de la seva intimitat", reconeix, però recorda que ells dormen al carrer "incòmodament" i ofereix "una taula per poder resoldre aquest problema".

I demana a les autoritats mesures per regular una feina que ara desenvolupen en una llacuna legal. "Hi ha molta gent a la qual podem treure del carrer i que podria exercir el seu treball però legalment", defensa.