Mostren una retrospectiva de les escultures de Mariano Andrés contrastada amb les del seu deixeble

Les dues exposicions es podran veure fins al 22 d'abril a l'espai que la Fundació Vila Casas té a Palafrugell

La Fundació Vila Casas ofereix l'oportunitat de conèixer el treball de dos artistes estretament relacionats -mestre i alumne- amb una mateixa tècnica però amb resultats molt diferents. La dedicada a Andrés (Saragossa, 1930) té un discurs formal amb una selecció de 30 peces- la més extensa que se li ha dedicat mai- mentre que la d'Isidre Tolosa (Badalona, 1956) és una posada en escena amb "atrezzo", ja que es recrea la seva casa-taller amb objectes quotidians (un llit, una taula, un taller) barrejats amb catorze peces d'art fetes de pedra i algunes barrejades amb metall.

"És molt interessant perquè permet veure dues generacions diferents, separades per uns 40 anys, amb una mateixa base" explica la directora d'art de la fundació, Glòria Bosch, que reivindica el valor de la tècnica en un treball tan manual com és l'escultura. Els espectadors se sorprendran en veure que les dues obres "no tenen res a veure l'una amb l'altra".

Tota una vida treballant el marbre

Aquest és un recull de "tota una vida", reconeix el mateix artista que va començar a treballar com a aprenent en un taller de marbolista quan tenia 13 anys i des de llavors no ha parat d'aprendre i crear. El seu és un art abstracte, on dominen les formes esfèriques i orgàniques i on l'esfera té un clar paper protagonista, símbol del cicle de la vida.

Escull molt bé cada bloc de marbre, per comprovar que sigui "net i pur" i evitar així que es trenqui a l'hora de treballar-lo. A la mostra hi ha escultures fetes amb marbres d'arreu del món, des de Iugoslàvia, Itàlia (el marbre de carrara), Bèlgica i fins i tot n'hi ha una feta de bassalt de Castellfollit de la Roca, el material més dur que ha treballat mai i que va posar a prova les seves eines.

La font d'inspiració de cada peça es troba en el seu origen -la forma que té, l'indret on es troba, les marques que presenta-, tot això "ja t'indica el cami de l'escultura que serà, només has d'entrar a dins del bloc i veure-ho", explica Andrés.

L'obra de l'aprenent

Isidre Tolosa porta uns cinc anys freqüentant el taller d'Andrés de Barcelona per aprendre la tècnica. De fet, s'ha instal·lat el seu lloc de treball en una "caseta" situada uns 20 quilòmetres més enllà, la distància suficient com per poder avançar en el seu art. El visitant podrà conèixer de prop com treballa gràcies a la recreació que s'ha fet a Can Mario del seu estudi. "La idea és presentar l'obra a casa de l'artista, obviant el que és el museu i fent-ho més proper", explica el mateix Tolosa.

A 'Pedres líquides i llegibles' es pot veure com l'artista juga amb el pas de líquid a sòlid de les vetes que hi ha dibuixades a les pedres i com aquestes acaben solidificant-se amb mil formes diferents i colors. La representació de llibres fets de pedra, una temàtica molt present a la seva obra, també s'inclou a aquesta mostra, ja que va ser un dels elements que més van captar l'atenció dels responsables de la Fundació Vila Casas.

De forma paral·lela, la fundació ha programat al Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) fins al 27 de maig l'exposició de Joan Carles Roca Sans, 'Xipre. La Frontera'. S'hi pot veure un total de 37 obres i una projecció elaborada a partir de dibuixos i apunts presos en els seus viatges, que han estat font d'inspiració per la ficció que utilitza per explicar temes actuals com la problemàtica política i humana d'aquesta illa.