Uns veïns de Llagostera no poden legalitzar una urbanització perquè el 30% no ha pagat

Els morosos deuen més d'1 milió d'euros i continuen sense clavegueram, voreres ni enllumenat

Fontbona, a Llagostera, és un dels múltiples exemples d'urbanitzacions que, als anys 70, es van anar aixecant il·legalment arreu de Catalunya. Situada a tocar del paratge natural del massís de Cadiretes i a pocs quilòmetres de la Costa Brava, les seves parcel·les eren un esquer assequible sobretot per a famílies de l'àrea de Barcelona que cercaven descans i tranquil·litat els caps de setmana i van acabar aixecant-hi una casa.

En els darrers anys, la realitat d'aquesta urbanització -que té més de 400 parcel·les i 178 propietaris- ha anat canviant perquè, amb el pas dels anys, la deixadesa dels carrers i parcel·les ha anat en augment. Per contra, cada vegada hi va anat a viure més gent (molts quan es jubilen) i s'ha envellit la població. A tots aquests factors s'hi suma el fet que, fins que la urbanització no es legalitzi, l'Ajuntament de Llagostera no la considera nucli urbà i, per tant, no té obligació legal de proveir-hi serveis ni responsabilitzar-se del seu manteniment.

Per acabar amb aquesta situació, els veïns -a través de la figura d'una Junta de Compensació- van acordar iniciar unes obres per dotar de clavegueram, enllumenat públic, gas, carrers asfaltats i voreres tota la urbanització. Cada veí, a raó dels metres quadrats que ocupen les seves propietats, havia de pagar una part de les obres.

A Fontbona, el 48% dels terrenys estan en mans d'un mateix propietari i, curiosament, la Junta de Compensació va decidir adjudicar les obres a l'empresa que aquest propietari, juntament amb d'altres socis, tenia a Terrassa. L'empresa, Sepisa, va fer fallida però es va ser a temps de subcontractar les obres a una constructora de Campllong, Xavier Alsina S.A.

El calvari dels impagaments

Els propietaris van començar a pagar les quotes que els sol·licitava la Junta de Compensació. Però no tots ho van fer. L'advocat gironí Joan Xifra ha presentat davant els jutjats desenes de demandes per impagaments. Segons asseguren la presidenta de la Junta de Compensació, Vicenta Peirats, hi ha un 30% de morosos i els seus impagaments han fet que l'empresa abandoni les obres. L'empresa reclama als veïns 1,7 MEUR però des de la junta asseguren que només se li deu 1,1 MEUR. El ball de xifres fa encara més complicada l'entesa entre les parts.

L'advocat de la Junta de Compensació assegura que són necessaris 600.000 euros per poder acabar els treballs. "Els recursos per impagament segueixen un curs lent però, un cop es vencen, són un degoteig d'ingressos per als propietaris", ha assegurat. Mentrestant però els veïns hauran de buscar una fórmula alternativa que no els obligui a rascar-se més la butxaca mentre veuen que el veí del costat continua gaudint de casa seva sense haver aportat ni un cèntim. "Clar que hi ha casos de gent que no pot pagar-ho però són els mínims, el problema és que hi ha gent amb molta barra", lamenta l'advocat.

Desesperació entre els que han pagat

Aquesta situació ha portat a la constructora a abandonar les obres quan estava pràcticament a punt d'acabar-les. La imatge que ofereix ara Fontbona és la de carrers a mig asfaltar, voreres sense panots, fanals instal·lats que no funcionen i tota una xarxa de clavegueram pendent de connectar a la nova i flamant depuradora. "M'he gastat tots els estalvis que tenia i tot continua igual, quina solució tenim? Seguir pagant els que ja ho hem fet? Per aquí sí que no hi passo", explica en Rodrigo, un dels veïns que ha hagut de pagar més de 20.000 euros i que veu com no han acabat les obres a davant de casa seva. "Continuem amb les fosses sèptiques, si provem de connectar-ho a la nova xarxa és insuportable l'olor que en surt", lamenta desesperat.

"És una vergonya que l'empresa hagi marxat sense avisar i no hagi acabat les obres", ha criticat un altre veí afectat, en Domingo, que fa 40 anys que viu a la urbanització. Segons explica, l'empresa ha tingut durant mesos un sol empleat fent manteniment de les obres però que no s'ha avançat en res. Per tot plegat, els veïns també s'han mostrat crítics amb la gestió de la Junta de Propietaris perquè sospiten que "els números no estan clars".

L'Ajuntament vol ajudar a trobar finançament

L'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, reconeix que l'ajuntament no té cap obligació legal de pagar les obres però que volen recolzar els veïns. "Ara els ajuntaments no tenim diners i hem recorregut a la Generalitat però ens han dit que no ens poden ajudar", lamenta. No obstant això, l'alcalde vol intercedir per buscar el finançament que faria possible acabar les obres i poder legalitzar Fontbona. "Després de tants esforços no podem deixar la urbanització com un vaixell a la deriva", ha manifestat. Amb aquesta, ja serien quatre les urbanitzacions que s'haurien posat al dia al municipi i només faltaria per legalitzar Selva Brava (que ho té tot per fer) i la Canyera.

Llagostera té un terme municipal de 75 quilòmetres quadrats per a un cens de 8.200 persones. Això fa complicat dotar de serveis les urbanitzacions. "Tenim problemes per fer-hi arribar el transport escolar i fem el què podem per tenir-hi vigilància", reconeix. De fet, la presidenta de la Junta de Propietaris de Font Bona, Vicenta Peirat ha denunciat que els han robat fins i tot el fil de coure dels fanals del carrer i els embornals perquè les obres han quedat a mitges i no hi ha vigilància.