La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts la modificació d'algunes de les bases de subvencions que dona als ajuntaments per al foment de polítiques d'habitatge. El diputat delegat d'habitatge, Quim Ayats, ha destacat que l'objectiu de l'ens supramunicipal és "facilitar al màxim" que els ajuntaments puguin acollir-se a aquestes ajudes.
A partir d'ara, els ajuntaments que vulguin invertir en pisos destinats al lloguer podran rebre 8.000 euros per cada habitatge cedit i 15.000 en els de titularitat municipal. El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha recordat que les primeres subvencions dedicades a aquest àmbit "van començar amb 100.000 euros", mentre que ara "en tenim més d'un milió".
Amb l'objectiu de garantir l'accés a l'habitatge, la Diputació de Girona ha modificat algunes de les condicions per atorgar subvencions als municipis que apostin per polítiques socials. El diputat delegat d'habitatge, Quim Ayats, ha destacat que algunes de les modificacions augmenten les subvencions que es donen als consistoris que vulguin invertir en pisos per tal de "facilitar al màxim" aquest "dret universal".
Concretament, Ayats ha remarcat que els consistoris podran rebre entre 10.000 i 30.000 euros d'ajuda per a cada habitatge que comprin, amb un màxim de tres per municipi. A més, augmentaran de 7.000 a 8.000 euros les ajudes per a inversions en habitatges que els ajuntaments tinguin en cessió i de 10.000 a 15.000 euros per habitatge per aquells que siguin de titularitat municipal.
Per altra banda, Ayats també ha anunciat una "reducció dels anys de cessió" que han de tenir els consistoris sobre els pisos perquè "n'hi havia molts que no ho aconseguien". Fins ara, per acollir-se a les ajudes de la Diputació, un ajuntament havia d'aconseguir tenir la cessió durant "un mínim de deu anys" i ara ho han rebaixat a set (per llei, el mínim és de cinc anys). Per altra banda, en el cas de les adquisicions, perquè un ajuntament opti a l'ajuda haurà de garantir que es destina a polítiques socials durant dotze anys i no deu, com fins ara.
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha remarcat el compromís de l'ens amb el fet de garantir aquest dret universal, tot i que "no és una competència nostra". Noguer ha recordat que durant els anteriors mandats es van trobar que els ajuntaments necessitaven l'assistència de la Diputació en ajudar als habitants en "l'accés als aliments", arran de les conseqüències de la crisi econòmica.
Però tot i així, una altra "demanda" important que va sorgir ràpidament també és les ajudes per a l'accés a l'habitatge. Per això, Noguer ha detallat que aquestes subvencions van començar amb 100.000 euros", però uns anys després les partides ja superen el milió. Aquestes modificacions s'han aprovat per unanimitat en el plenari d'aquest dimarts.
Millorar la visualització de la dona rural
Un altre dels punts que també s'ha aprovat és les bases reguladores per a les ajudes per a realitzar projectes del Parc Natural del Montseny. Un dels canvis és la "revisió del llenguatge" que s'utilitza per evitar la discriminació de gènere en el món rural, tal com ha detallat la diputada delegada de medi ambient, Anna Barnadas. La diputada ha assegurat que ja hi ha una associació de dones del món rural creada i per això volen començar a treballar per "millorar la visualització" de la dona.
Per altra banda, també s'ajudarà a altres projectes que "donin suport a la població del Montseny" per "evitar la despoblació" que pateix la zona. Barnadas ha apuntat en les ajudes per millorar l'eficiència energètica dels edificis privats "que s'utilitzin com a primeres residències" com una de les mesures.
Calderes de biomassa
Per altra banda, la Diputació de Girona seguirà subvencionant els ajuntaments que col·loquin calderes de biomassa en equipaments públics. De tota manera, Barnadas ha assegurat que a partir d'ara analitzaran que la biomassa que cremi tingui "el mínim de petjada de carboni". Per això ajudaran aquells ajuntaments que cremen elements procedents de la poda d'arbres i de la neteja dels boscos, però no aquells qui comprin la biomassa a l'exterior.