Mehldau és, per damunt de tot, un gran improvisador que, mentres toca, aprecia les petites meravelles que sorgeixen espontàniament a partir d’una idea musical. Però al mateix temps, el músic nord-americà sent una especial fascinació per l’arquitectura de la música, que dona com a resultat un equilibri únic entre la improvisació i les formes musicals clàssiques.
Des de l’any 1990, Mehldau ha estat girant per tot el món a un ritme constant, tant amb el seu trio com a piano sol. Les seves actuacions transmeten una àmplia gama de sentiments i d’expressions: des del rigor intel·lectual fins a una passió totalment emocional. Els concerts són per a ell experiències intenses a on es combina el seu talent innat amb el rigorós aprenentatge clàssic i un profund coneixement del material jazzístic. Al mateix temps, Mehldau ha estat pioner en la renovació del terme standard. El seu repertori combina amb naturalitat temes clàssics de jazz amb peces pop de Radiohead, Soundgarden o Massive Attack, entre molts altres.
Després de col·laboracions en variades formacions, l’any 1994 va formar el seu trio, amb el baixista Larry Grenadier i Jorge Rossy a la bateria. Aquest darrer va ser substituït el 2005 per Jeff Ballard. Amb el format original va treure el seu àlbum de debut Introducing Brad Mehldau (1997), que va obtenir unes crítiques extraordinàries. El segon treball és The art of the Trio volum 1, al qual entre 1997 i 2001 li van seguir quatre volums més, mostrant un nivell de maduresa i sofisticació rarament assolit amb aquesta formació.
Elegiac Cycle i Places són dos dels àlbums de la carrera del músic que podríem anomenar conceptuals i que estan integrats exclusivament per material original. Entre les gravacions destacades de Mehldau també es troba Largo, en col·laboració amb el músic i productor Jon Brion.
Altres projectes
Mehldau és cada cop més un artista admirat i reclamat més enllà de l’àmbit del jazz. Recentment, ha compost dos nous treballs per encàrrec del Carnegie Hall per a veu i piano. The Blue Estuaries i The Book of Hours: Love Poems to God, que es van enregistrar i estrenar el 2006 amb la col·laboració de la famosa soprano Renee Fleming. El març de 2007, Mehldau va estrenar el concert per a piano The Brady Bunch Variations for piano and orchestra, al Teatre du Chatelet de París, amb l’orquestra Nacional d’Ile-de- France.
Des de l’any 1990, Mehldau ha estat girant per tot el món a un ritme constant, tant amb el seu trio com a piano sol. Les seves actuacions transmeten una àmplia gama de sentiments i d’expressions: des del rigor intel·lectual fins a una passió totalment emocional. Els concerts són per a ell experiències intenses a on es combina el seu talent innat amb el rigorós aprenentatge clàssic i un profund coneixement del material jazzístic. Al mateix temps, Mehldau ha estat pioner en la renovació del terme standard. El seu repertori combina amb naturalitat temes clàssics de jazz amb peces pop de Radiohead, Soundgarden o Massive Attack, entre molts altres.
Després de col·laboracions en variades formacions, l’any 1994 va formar el seu trio, amb el baixista Larry Grenadier i Jorge Rossy a la bateria. Aquest darrer va ser substituït el 2005 per Jeff Ballard. Amb el format original va treure el seu àlbum de debut Introducing Brad Mehldau (1997), que va obtenir unes crítiques extraordinàries. El segon treball és The art of the Trio volum 1, al qual entre 1997 i 2001 li van seguir quatre volums més, mostrant un nivell de maduresa i sofisticació rarament assolit amb aquesta formació.
Elegiac Cycle i Places són dos dels àlbums de la carrera del músic que podríem anomenar conceptuals i que estan integrats exclusivament per material original. Entre les gravacions destacades de Mehldau també es troba Largo, en col·laboració amb el músic i productor Jon Brion.
Altres projectes
Mehldau és cada cop més un artista admirat i reclamat més enllà de l’àmbit del jazz. Recentment, ha compost dos nous treballs per encàrrec del Carnegie Hall per a veu i piano. The Blue Estuaries i The Book of Hours: Love Poems to God, que es van enregistrar i estrenar el 2006 amb la col·laboració de la famosa soprano Renee Fleming. El març de 2007, Mehldau va estrenar el concert per a piano The Brady Bunch Variations for piano and orchestra, al Teatre du Chatelet de París, amb l’orquestra Nacional d’Ile-de- France.
