Ara fa mig any, el TSJC va suspendre de manera cautelar diversos articles i parts del reglament d'ús del català de la Diputació de Girona. Resolent un recurs de l'entitat Convivència Cívica, i com ja havia fet abans amb les Diputacions de Barcelona i Lleida, el TSJC va considerar que hi havia fins a quinze articles que excloïen "de manera clara i manifesta" l'ús del castellà.
Entre els preceptes que es van suspendre hi havia, entre d'altres, el que recull que les actuacions internes a la Diputació s'han de fer en català, i que aquesta també és la llengua que s'ha d'utilitzar en els impresos i els rètols de la institució.
El reglament d'ús del català a la Diputació de Girona, que en substituïa un de pràcticament calcat del 1996, es va aprovar per unanimitat el mes de maig del 2010. La resolució del TSJC considerava que els diferents articles imposaven "directament l'ús preferent de la llengua catalana sobre la cooficialitat de la castellana".
La Diputació va recórrer la decisió judicial davant el mateix TSJC, i de moment encara està a l'espera de rebre'n la resolució. El nou president de la Diputació, Jaume Torramadé, ja ha avançat que no tindran "cap més remei" que canviar el redactat si, finalment, no se'ls dóna la raó.
"Esgotarem totes les vies possibles però si no és legal l'haurem d'adaptar", ha dit el president. I ha afegit: "No ens podem entestar a canviar les coses que es fixen als tribunals".
Això sí, Torramadé ha assegurat que, tot i que es canviï la forma, en el fons no variarà res. En definitiva, que a la Diputació de Girona es continuarà actuant de la mateixa manera com s'ha vingut fent fins ara en tot allò que faci referència al català.
"Si cal, ja trobarem una redacció diferent que respecti l'esperit que va inspirar la norma", ha declarat el president. I ha precisat: "Sempre pots trobar un redactat que sigui suficientment ampli per acatar allò que diu el tribunal, però també per poder seguir fent allò que no vols canviar".
Debat artificial
En plena polèmica sobre la immersió lingüística, el president de la Diputació no s'ha estat de recriminar els continus atacs a la llengua per part "d'actituds molt minoritàries". "En el fons, el que preocupa és el sentiment d'intentar canviar una cosa que al carrer no representa cap mena de problema", ha dit Jaume Torramadé.
Per això, el president de la Diputació creu que tot plegat només respon a la voluntat de "crear un debat artificial que actuï com a cortina de fum per tapar altres qüestions que poden ser més preocupants, com ara els afers econòmics". I és que Torramadé sosté que, a Catalunya, el debat al voltant del català ja està superat. "A la societat catalana aquest debat no existeix, sinó que sorgeix a partir de demandes molt minoritàries que no reflexen el sentiment general", conclou.
Entre els preceptes que es van suspendre hi havia, entre d'altres, el que recull que les actuacions internes a la Diputació s'han de fer en català, i que aquesta també és la llengua que s'ha d'utilitzar en els impresos i els rètols de la institució.
El reglament d'ús del català a la Diputació de Girona, que en substituïa un de pràcticament calcat del 1996, es va aprovar per unanimitat el mes de maig del 2010. La resolució del TSJC considerava que els diferents articles imposaven "directament l'ús preferent de la llengua catalana sobre la cooficialitat de la castellana".
La Diputació va recórrer la decisió judicial davant el mateix TSJC, i de moment encara està a l'espera de rebre'n la resolució. El nou president de la Diputació, Jaume Torramadé, ja ha avançat que no tindran "cap més remei" que canviar el redactat si, finalment, no se'ls dóna la raó.
"Esgotarem totes les vies possibles però si no és legal l'haurem d'adaptar", ha dit el president. I ha afegit: "No ens podem entestar a canviar les coses que es fixen als tribunals".
Això sí, Torramadé ha assegurat que, tot i que es canviï la forma, en el fons no variarà res. En definitiva, que a la Diputació de Girona es continuarà actuant de la mateixa manera com s'ha vingut fent fins ara en tot allò que faci referència al català.
"Si cal, ja trobarem una redacció diferent que respecti l'esperit que va inspirar la norma", ha declarat el president. I ha precisat: "Sempre pots trobar un redactat que sigui suficientment ampli per acatar allò que diu el tribunal, però també per poder seguir fent allò que no vols canviar".
Debat artificial
En plena polèmica sobre la immersió lingüística, el president de la Diputació no s'ha estat de recriminar els continus atacs a la llengua per part "d'actituds molt minoritàries". "En el fons, el que preocupa és el sentiment d'intentar canviar una cosa que al carrer no representa cap mena de problema", ha dit Jaume Torramadé.
Per això, el president de la Diputació creu que tot plegat només respon a la voluntat de "crear un debat artificial que actuï com a cortina de fum per tapar altres qüestions que poden ser més preocupants, com ara els afers econòmics". I és que Torramadé sosté que, a Catalunya, el debat al voltant del català ja està superat. "A la societat catalana aquest debat no existeix, sinó que sorgeix a partir de demandes molt minoritàries que no reflexen el sentiment general", conclou.
