Amb el permís dels alumnes, el protagonista del dia ha estat el català. Després de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que insta el Govern a incorporar també el castellà com a llengua vehicular, pares, professors i alumnes s'han mostrat majoritàriament a favor del manteniment del sistema actual.
Moltes escoles han començat a lluir el cartell 'Per un país de tots, l'escola en català'. A les seves portes el pares majoritàriament defensaven el model actual, tot i que també hi havia alguna veu que no veia del tot malament que augmentés l'aprenentatge en castellà. Al CEIP Màriu Torres, el pare d'en Teo, en Nicola, assegurava: "és molt difícil que el meu fill aprengui, anglès, castellà i català. Si he d'eliminar algun idioma, eliminaria el català; no el trobo indispensable".
En canvi, el director de l'Escola General Prim de Reus, Ramon Gomis, ha considerat que acceptar el que diu la interlocutòria del TSJC "seria tornar 30 anys enrere". A Manresa, la mare del Mohamed, Fatima Makdadi, ha assegurat que aquesta tarda anirà a la concentració a favor del català a les escoles perquè vol que el seu fill aprengui "la llengua d'aquesta terra".
Sense sisena hora
En el conjunt de Catalunya només 442 escoles mantindran la sisena hora. Es tracta d'escoles rurals o bé d'aquelles situades en entorns socioeconòmics desfavorits. En el cas de Vic, totes les escoles del municipi continuaran fent sis hores lectives al dia. Segons ha explicat a l'ACN la regidora d'Ensenyament a l'Ajuntament de Vic, Anna Erra, la ciutat és un "referent" en el model educatiu i mantenir la sisena hora és un "reconeixement" a la feina ben feta i a la necessitat que té la ciutat.
Un altre canvi que s'ha pogut veure a algunes escoles ha estat la introducció de l'uniforme. Aquest no és un canvi fet seguint les ordres del Departament d'Ensenyament, tot i que la consellera Irene Rigau va plantejar el debat, sinó que ha estat la pròpia escola qui ha pres la decisió. Es tracta del primer centre públic que ha decidit que els seus alumnes vesteixin uniforme. Ells sabates negres, pantalons grisos i polo blanc. Elles faldilla de quadres i un polo blanc. Els estudiants, però, veuen amb certa recança això d'anar tots iguals. En canvi, el director de l'Escola ha explicat que els pares ho han rebut de forma molt positiva.
Menys barracons però continuen les protestes
En la roda de premsa de presentació de curs de la darrera setmana, Rigau va destacar que ha disminuït el numero de barracons, arribant als 1.015. Tot i això, les protestes han continuat als centres on fa anys que els alumnes treballen en algun mòdul prefabricat. És el cas del CEIP Montserrat Vayreda de Roses (Alt Empordà), on un centenar de pares i alumnes s'han concentrat aquest matí per reclamar que es desencalli la construcció de la nova escola. D'ençà que es va crear, ara ja fa set anys, el centre sempre ha funcionat en barracons i -fins i tot- ha tingut dos emplaçaments diferents.
Moltes escoles han començat a lluir el cartell 'Per un país de tots, l'escola en català'. A les seves portes el pares majoritàriament defensaven el model actual, tot i que també hi havia alguna veu que no veia del tot malament que augmentés l'aprenentatge en castellà. Al CEIP Màriu Torres, el pare d'en Teo, en Nicola, assegurava: "és molt difícil que el meu fill aprengui, anglès, castellà i català. Si he d'eliminar algun idioma, eliminaria el català; no el trobo indispensable".
En canvi, el director de l'Escola General Prim de Reus, Ramon Gomis, ha considerat que acceptar el que diu la interlocutòria del TSJC "seria tornar 30 anys enrere". A Manresa, la mare del Mohamed, Fatima Makdadi, ha assegurat que aquesta tarda anirà a la concentració a favor del català a les escoles perquè vol que el seu fill aprengui "la llengua d'aquesta terra".
Sense sisena hora
En el conjunt de Catalunya només 442 escoles mantindran la sisena hora. Es tracta d'escoles rurals o bé d'aquelles situades en entorns socioeconòmics desfavorits. En el cas de Vic, totes les escoles del municipi continuaran fent sis hores lectives al dia. Segons ha explicat a l'ACN la regidora d'Ensenyament a l'Ajuntament de Vic, Anna Erra, la ciutat és un "referent" en el model educatiu i mantenir la sisena hora és un "reconeixement" a la feina ben feta i a la necessitat que té la ciutat.
Un altre canvi que s'ha pogut veure a algunes escoles ha estat la introducció de l'uniforme. Aquest no és un canvi fet seguint les ordres del Departament d'Ensenyament, tot i que la consellera Irene Rigau va plantejar el debat, sinó que ha estat la pròpia escola qui ha pres la decisió. Es tracta del primer centre públic que ha decidit que els seus alumnes vesteixin uniforme. Ells sabates negres, pantalons grisos i polo blanc. Elles faldilla de quadres i un polo blanc. Els estudiants, però, veuen amb certa recança això d'anar tots iguals. En canvi, el director de l'Escola ha explicat que els pares ho han rebut de forma molt positiva.
Menys barracons però continuen les protestes
En la roda de premsa de presentació de curs de la darrera setmana, Rigau va destacar que ha disminuït el numero de barracons, arribant als 1.015. Tot i això, les protestes han continuat als centres on fa anys que els alumnes treballen en algun mòdul prefabricat. És el cas del CEIP Montserrat Vayreda de Roses (Alt Empordà), on un centenar de pares i alumnes s'han concentrat aquest matí per reclamar que es desencalli la construcció de la nova escola. D'ençà que es va crear, ara ja fa set anys, el centre sempre ha funcionat en barracons i -fins i tot- ha tingut dos emplaçaments diferents.
