Diumenge passat va morir als 94 anys el pintor de Torroella de Montgrí Joan Fuster, que serà recordat com el pare de l'estrambotisme, un corrent artístic que ell mateix va batejar així el 1974. L'estrambotisme, però, va quedar gairebé oblidat a l'estudi del pintor fins que el 2004 va conèixer el pintor gironí Quim Hereu.
L'amistat que va néixer entre els dos pintors va portar Fuster a convertir Hereu en el successor testamentari de l'estrambotisme. Aleshores, el pintor gironí va redefinir l'estrambotisme i el va impulsar amb força amb la presentació, fa quatre mesos, del projecte Stram-Privata, que l'està portant a pintar el quadre més gran fet mai a Catalunya: es tracta d'un Naixement de Venus, sota el prisma de l'estambotisme, i que en aquests moments Hereu ja té força avançat.
L'amistat que va néixer entre els dos pintors va portar Fuster a convertir Hereu en el successor testamentari de l'estrambotisme. Aleshores, el pintor gironí va redefinir l'estrambotisme i el va impulsar amb força amb la presentació, fa quatre mesos, del projecte Stram-Privata, que l'està portant a pintar el quadre més gran fet mai a Catalunya: es tracta d'un Naixement de Venus, sota el prisma de l'estambotisme, i que en aquests moments Hereu ja té força avançat.
