Quan un home posa una demanda contra la seva parella perquè té sospites que els fills que suposadament tenien en comú són d'un altre home comença una investigació que precisa de la intervenció dels metges forenses. Seran les proves que realitzin des de l'Institut de Medicina Legal les que en determinin la paternitat. Cada any, el forenses gironins porten a terme una trentena d'aquestes investigacions que deriven de procediments civils. "Entre vint i trenta és la xifra habitual, no són excessives", ha explicat Bardalet.
Segons el codi civil, el pare pot impugnar la paternitat d'un fill durant els dos primers anys de vida de l'infant. Però també té un termini de 24 mesos per presentar la demanda si descobreix proves que fonamentin la impugnació. Perquè aquesta impugnació prosperi, cal provar "de forma concloent que el presumpte pare no és progenitor de la persona de la filiació de la qual s'impugna". Bardalet ha explicat en una entrevista a l'ACN que moltes vegades aquestes demandes són fruit d'una estratègia en processos de separació.
A més, els forenses també han intervingut durant el 2010 en onze investigacions de registre civil. En aquest cas, són pares que no han inscrit el fill dins el termini que preveu la llei i, quan el van a registrar, els forenses han de determinar que realment és aquell nadó. Aquests estudis impedeixen que algun pare pugui inscriure en el registre com a seu un nadó que, per exemple, hagi estat segrestat poc temps després de néixer.
Durant el 2010, els forenses de l'Institut de Medicina Legal de Girona han fet 304 informes de laboratori, 9.864 reconeixements, han assistit a judicis 2.082 vegades i han fet 533 autòpsies, una xifra lleguerament superior a la del 2009 pels crims en sèrie del zelador i l'assassinat múltiple d'Olot. Narcís Bardalet ha explicat que en una de les demandes en la qual el dictament forense és essencial és en l'atorgament d'invalideses a persones. En aquests casos, han d'avaluar l'estat de la persona en qüestió per concloure si realment té un grau elevat d'invalidesa que li impedeix treballar i pot cobrar una prestació. L'any passat en van fer 271.
En el cas de persones amb demència que ja no es poden valer per si mateixes, els forenses també en declaren la incapacitació, generalment presentada a instàncies de la família que volen protegir el seu patrimoni o poder prendre decisions per la persona que ja no ho pot fer. Durant el 2010 han fet 682 incapacitacions. També han intervingut en 679 internaments psiquiàtrics, els que es fan forçosament per ordre judicial.
El doctor Narcís Bardalet ha explicat que una de les tasques fonamentals que fan està relacionada amb la violència masclista i consisteix en avaluar els danys que han patit dones, homes o nens vícties d'aquestes agressions. El 2010 en van fer 1.216 i durant els primers mesos de l'any també estan complint amb la mitjana establerta, d'uns tres reconeixements diaris.
Segons el codi civil, el pare pot impugnar la paternitat d'un fill durant els dos primers anys de vida de l'infant. Però també té un termini de 24 mesos per presentar la demanda si descobreix proves que fonamentin la impugnació. Perquè aquesta impugnació prosperi, cal provar "de forma concloent que el presumpte pare no és progenitor de la persona de la filiació de la qual s'impugna". Bardalet ha explicat en una entrevista a l'ACN que moltes vegades aquestes demandes són fruit d'una estratègia en processos de separació.
A més, els forenses també han intervingut durant el 2010 en onze investigacions de registre civil. En aquest cas, són pares que no han inscrit el fill dins el termini que preveu la llei i, quan el van a registrar, els forenses han de determinar que realment és aquell nadó. Aquests estudis impedeixen que algun pare pugui inscriure en el registre com a seu un nadó que, per exemple, hagi estat segrestat poc temps després de néixer.
Durant el 2010, els forenses de l'Institut de Medicina Legal de Girona han fet 304 informes de laboratori, 9.864 reconeixements, han assistit a judicis 2.082 vegades i han fet 533 autòpsies, una xifra lleguerament superior a la del 2009 pels crims en sèrie del zelador i l'assassinat múltiple d'Olot. Narcís Bardalet ha explicat que en una de les demandes en la qual el dictament forense és essencial és en l'atorgament d'invalideses a persones. En aquests casos, han d'avaluar l'estat de la persona en qüestió per concloure si realment té un grau elevat d'invalidesa que li impedeix treballar i pot cobrar una prestació. L'any passat en van fer 271.
En el cas de persones amb demència que ja no es poden valer per si mateixes, els forenses també en declaren la incapacitació, generalment presentada a instàncies de la família que volen protegir el seu patrimoni o poder prendre decisions per la persona que ja no ho pot fer. Durant el 2010 han fet 682 incapacitacions. També han intervingut en 679 internaments psiquiàtrics, els que es fan forçosament per ordre judicial.
El doctor Narcís Bardalet ha explicat que una de les tasques fonamentals que fan està relacionada amb la violència masclista i consisteix en avaluar els danys que han patit dones, homes o nens vícties d'aquestes agressions. El 2010 en van fer 1.216 i durant els primers mesos de l'any també estan complint amb la mitjana establerta, d'uns tres reconeixements diaris.
