Àlex Rigola aprofundeix sobre la Guerra Civil en un laboratori d'investigació teatral a Salt

La producció 'LabCanal: Argelès sur Mer' compta amb intèrprets que treballen en una "simbiosi" el moviment, la veu i el cant

El director resident del centre d'arts escèniques El Canal Salt-Girona i responsable de la secció de teatre de La Bienal de Venècia, Àlex Rigola, aposta per una nova manera de fer teatre. Es tracta d'un laboratori d'investigació teatral on hi participen una vintena de joves intèrprets. Rigola ha volgut deixar clar que no es tracta d'una escola de teatre, ni tan sols d'un curs, sinó que el que pretenen és fer un treball d'investigació perquè els participants s'enduguin una experiència. "Tots en sortirem enriquits d'aquest projecte perquè no tenim la pressió d'haver de fer un espectacle que a vegades fa que deixis d'investigar per buscar resultats finals", ha apuntat. 

"Començar la casa per la teulada"

Rigola ha explicat que en la temàtica d'aquest nou projecte han començat "la casa per la teulada", ja que la Guerra Civil espanyola es comença tractant des de l'acabament d'aquesta. La història narra la situació dels catalans exiliats al camp d'Argelès, a França, una de les "salvatjades més grans" que s'han vist en el segle XX, segons el mateix Rigola. "Volem parlar de tots els qui van creuar la frontera i van ser allotjats en aquest camp de concentració, que van patir unes condicions que no es van donar ni a cap camp de concentració nazi", ha destacat Rigola. 

La "nostàlgia" de les havaneres

En aquest nou projecte teatral titulat 'LabCanal: Argelès sur Mer', també hi té cabuda el cant. Una "simbiosi", segons el mateix Rigola, entre moviment, veu i cant. La banda sonora de la producció seran les havaneres, ja que segons Rigola moltes d'aquestes cançons tenen un fons de "nostàlgia" que serveix per explicar la situació dels exiliats al camp d'Argelès. Es vol tractar, des del punt de vista escènic, la idea de l'exili o desarrelament que tenen les lletres de les havaneres per aproximar-se a través d'aquest gènere musical a la Guerra Civil. "La connexió entre les havaneres i la Guerra Civil és més senzilla de la que pugui semblar, ja que si ho agafem com un fet anacrònic, la nostàlgia de les havaneres parla del desarrelament dels indians, el mateix que tenien els exiliats", ha explicat Rigola.

Unes havaneres que no s'escoltaran en el seu registre estàndard o en el codi que habitualment s'escolten. "Segurament ens sorprendrà escoltar una havanera en què la veu estigui tractada com qualsevol instrument melòdic més", ha subratllat l'actriu i cantant Nina que també participa en aquest projecte. Segons Nina, la seva feina és donar "eines" als participants perquè ells les utilitzin com creguin convenient. 

Tot i que Rigola ha reiterat que no es tracta d'un espectacle, el laboratori si que finalitzarà amb una presentació pública que es farà dins del marc del Festival Temporada Alta de Girona-Salt.