Dins la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O hi ha 35 policies espanyols investigats. I d'aquests, el Jutjat d'Instrucció Número 2 ja n'ha citat a 26 per prendre'ls declaració. Tots ells van actuar en diferents col·legis electorals de Girona el dia del referèndum. Són els que de moment s'han pogut identificar, tot i que els advocats voluntaris ja han demanat que també s'imputin tretze guàrdies civils que van actuar a Sant Julià de Ramis i Aiguaviva (un dels quals hauria llançat gas pebre en aquest últim municipi).
Les declaracions dels policies investigats han començat aquest divendres. Precisament, un any i mig després que ho fessin els ferits. Inicialment, el jutjat havia citat sis policies aquest divendres, però un d'ells no compareixerà perquè ha al·legat motius familiars.
La tanda de declaracions ha començat per un comandament del cos, vingut de fora Catalunya, i que va formar part del dispositiu que va actuar a l'Escola Verd el dia del referèndum. Segons fonts judicials, el policia no ha respost les preguntes dels advocats voluntaris i l'interrogatori s'ha centrat, sobretot, en aquelles que ha fet la jutgessa.
Armes blanques, líquid i cares d'odi
El comandament –sempre, segons aquestes fonts- ha assegurat haver vist armes blanques a l'Escola Verd i ha dit que els votants els llançaven líquid. A més, ha declarat que els miraven amb cares d'odi, puntualitzant que, al llarg de tota la seva carrera, mai havia vist mirades amb tant de ressentiment. També ha declarat que, durant l'operatiu, els van amenaçar amb posar-los bombes sota els vehicles.
La declaració del comandament s'ha allargat durant més d'una hora. A més, segons concreten fonts judicials, els policies han demanat que a l'enregistrament que fa el jutjat de les declaracions se'ls pixelin les cares.
Els cinc policies espanyols que estan citats a declarar aquest divendres van actuar a l'Escola Verd, al col·legi Dalmau Carles i a l'SMO de Sant Narcís durant l'1-O. Al llarg dels propers dies, i fins al 22 de novembre, el Jutjat d'Instrucció 2 ha citat a la resta dels agents que hi ha investigats en el marc de la querella col·lectiva. A tots ells, per tortures, lesions i danys.
La querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O la van interposar conjuntament els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el suport dels advocats voluntaris. De la causa també en pengen les més de 200 denúncies dels ferits durant les càrregues.
Els advocats han criticat que la causa arrossega molt de retard. De fet, les declaracions dels primers policies estaven previstes inicialment per al mes de juny, però es van retardar perquè l'advocacia de l'Estat va personar-se a la causa i va demanar més temps per poder estudiar-se-la.
