La cantant es troba immersa en el projecte de 'La cerimònia de la llum', un espectacle musical que aquest s'adapta a les parets de cinc monuments patrimonials catalans, entre els quals hi ha el Monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva (Alt Empordà). Després de publicar ara farà tres anys el seu segon disc en solitari, 'Els amants de Lilith', s'ha proposat "fer un camí de llum", acompanyada de dotze músics de diferents procedències i estils per parlar de les influències que ha rebut la Mediterrània al llarg del temps. Concebut com a un "punt de trobada de cultures i religions", aquest espectacle és el material per al pròxim disc que traurà en solitari i que encara no té data de llançament.
En ell, vol "plasmar totes les experiències viscudes a cadascun d'aquests monuments" i que quedin fixades en un disc que s'està fent "amb molt de ''carinyo'' i "sense pressa". Assegura viure un moment molt dolç, a nivell artístic, perquè està fent realitat "un somni molt important". I afegeix: "Ja ho he fet una mica al llarg de la meva trajectòria però ara estic molt recolzada, no hi ha pressa". Un altra punt a favor és l'"ambient medieval" on es troba l'estudi de gravació, instal·lat a Montoliu de Segarra.
El bon moment de la música catalana
Preguntada pel moment d'eclosió que està vivint la música catalana amb l'aparició de noves veus, afirma que no és casualitat i destaca la "qualitat" i "preparació" que tenen aquests nous talents. Reconeix que a la seva generació, no hi havia la qualitat musical que hi ha ara, i en bona part, ho atribueix al fet que hi ha escoles i centres que permeten als artistes preparar-se i formar-se. "Jo feia les coses pel morro, perquè em venia de gust i perquè tenia ganes de comunicar", explica Pujol, que ha hagut de treballar i formar-se de forma autodidacte amb els anys.
En el cas de la seva generació, no tenien clara la pròpia identitat i les influències venien de fora. Després de l''esquarterament" dels quaranta anys de dictadura, el camí cap a la qualitat musical catalana ha estat "molt difícil". I ara que ha aconseguit cantar amb la seva llengua "sense complexes", reconeix que al començament, cantar amb català o castellà va ser un "trauma" perquè sempre havia relacionat la música amb l'anglès.
Incloure paraules com "follia" o "esmunyir-se" en les seves cançons suposava un autèntic "esforç visceral", a vegades fins i tot de rebuig, però recorda que l'"enamorament" amb el català va arribar de la mà d'autors com Sergi Belbel que van propiciar aquest acostament als orígens.
I de fet, mai s'hauria imaginat que acabaria cantant música tradicional. D'alguna manera, explica la cantant, tot aquell bagatge anglosaxó i americà i d'arreu del món li ha servit per poder treballar "allò que és meu" des d''un tipus d'arrenjaments i envoltada d'uns músics. I per tant, ha sigut al llarg del temps que ha anat descobrint el patrimoni cultural del país i li ha donat "el seu punt de vista personal". I així és "com he anat creixent a través de la música", afegeix.
El repte: seguir el camí de qualitat
La música catalana ha iniciat un camí de qualitat - 'són les primeres passes', diu- i ara caldrà continuar cap a aquesta línia a través de totes les possibilitats tècniques i artístiques i sobretot, de "l'esforç". Hem de ser conscients, segons Pujol, que Catalunya té una limitació, una "injustícia històrica" que ens ha obligat a "aprendre a respectar-nos primer nosaltres per ser respectats" i això és un "procés històric". Però reivindica que no "sóm tan especials" perquè això passa arreu del món, quan "el que té més força trepitja l'altra". I vaticina que "ha passat al llarg de la història i seguirà passant".
Amb tot, la lluita per poder parlar, estudiar, investigar i fer recerca en català continua oberta però ara, diu Pujol, "som més forts perquè tenim més interioritzada la tranquil·litat d'abordar la nostra cultura". I així és com se sent en aquest moment, "relaxada" i "completament desacomplexada" per ser qui és i fer la música que fa.
Lídia Pujol assegura tenir encara moltes coses a dir, no com a cantant, sinó com a "un instrument que viatja enmig de la bellesa i que té la necessitat de transmetre coses" i ara és un d'aquests moments.
En ell, vol "plasmar totes les experiències viscudes a cadascun d'aquests monuments" i que quedin fixades en un disc que s'està fent "amb molt de ''carinyo'' i "sense pressa". Assegura viure un moment molt dolç, a nivell artístic, perquè està fent realitat "un somni molt important". I afegeix: "Ja ho he fet una mica al llarg de la meva trajectòria però ara estic molt recolzada, no hi ha pressa". Un altra punt a favor és l'"ambient medieval" on es troba l'estudi de gravació, instal·lat a Montoliu de Segarra.
El bon moment de la música catalana
Preguntada pel moment d'eclosió que està vivint la música catalana amb l'aparició de noves veus, afirma que no és casualitat i destaca la "qualitat" i "preparació" que tenen aquests nous talents. Reconeix que a la seva generació, no hi havia la qualitat musical que hi ha ara, i en bona part, ho atribueix al fet que hi ha escoles i centres que permeten als artistes preparar-se i formar-se. "Jo feia les coses pel morro, perquè em venia de gust i perquè tenia ganes de comunicar", explica Pujol, que ha hagut de treballar i formar-se de forma autodidacte amb els anys.
En el cas de la seva generació, no tenien clara la pròpia identitat i les influències venien de fora. Després de l''esquarterament" dels quaranta anys de dictadura, el camí cap a la qualitat musical catalana ha estat "molt difícil". I ara que ha aconseguit cantar amb la seva llengua "sense complexes", reconeix que al començament, cantar amb català o castellà va ser un "trauma" perquè sempre havia relacionat la música amb l'anglès.
Incloure paraules com "follia" o "esmunyir-se" en les seves cançons suposava un autèntic "esforç visceral", a vegades fins i tot de rebuig, però recorda que l'"enamorament" amb el català va arribar de la mà d'autors com Sergi Belbel que van propiciar aquest acostament als orígens.
I de fet, mai s'hauria imaginat que acabaria cantant música tradicional. D'alguna manera, explica la cantant, tot aquell bagatge anglosaxó i americà i d'arreu del món li ha servit per poder treballar "allò que és meu" des d''un tipus d'arrenjaments i envoltada d'uns músics. I per tant, ha sigut al llarg del temps que ha anat descobrint el patrimoni cultural del país i li ha donat "el seu punt de vista personal". I així és "com he anat creixent a través de la música", afegeix.
El repte: seguir el camí de qualitat
La música catalana ha iniciat un camí de qualitat - 'són les primeres passes', diu- i ara caldrà continuar cap a aquesta línia a través de totes les possibilitats tècniques i artístiques i sobretot, de "l'esforç". Hem de ser conscients, segons Pujol, que Catalunya té una limitació, una "injustícia històrica" que ens ha obligat a "aprendre a respectar-nos primer nosaltres per ser respectats" i això és un "procés històric". Però reivindica que no "sóm tan especials" perquè això passa arreu del món, quan "el que té més força trepitja l'altra". I vaticina que "ha passat al llarg de la història i seguirà passant".
Amb tot, la lluita per poder parlar, estudiar, investigar i fer recerca en català continua oberta però ara, diu Pujol, "som més forts perquè tenim més interioritzada la tranquil·litat d'abordar la nostra cultura". I així és com se sent en aquest moment, "relaxada" i "completament desacomplexada" per ser qui és i fer la música que fa.
Lídia Pujol assegura tenir encara moltes coses a dir, no com a cantant, sinó com a "un instrument que viatja enmig de la bellesa i que té la necessitat de transmetre coses" i ara és un d'aquests moments.
