La reserva marina de les illes Formigues no es crearà. Com a mínim, de moment. El govern estatal ha decidit aparcar aquest projecte, que comprèn bona part del litoral de la Costa Brava Centre, i un dels que ha generat més controvèrsia en els darrers temps.
El motiu, com exposa Francesc Francisco-Busquets, no és cap altre que la manca de disponibilitat econòmica. Tot i que l'Estat va anunciar que la reserva seria una realitat aquest 2011, no hi ha diners al calaix per engegar-la ni per mantenir-la. "És un tema que està en stand by, perquè la situació actual no aconsella fer les aportacions pressupostàries", explica el subdelegat.
Segons va anunciar el Ministeri de Medi Ambient, la inversió anual que caldria per mantenir la reserva és d'uns 500.000 euros. "En aquest moment, però, no hi ha disponibilitat pressupostària", concreta Francesc Francisco-Busquets.
La decisió de congelar la reserva marina arriba després que el Ministeri de Medi Ambient ja hagi resolt les al·legacions i tingui redactat el projecte definitiu. "Està tot acabat i llest per posar-ho en solfa", explica el subdelegat.
Francesc Francisco-Busquets diu que, tot i que la creació de la reserva no es faci ara, això no significa que s'abandoni el projecte. "No s'ha endreçat al calaix dels mals endreços i jo confio que en un temps, diem-ne raonable, pugui tirar endavant", concreta el subdelegat. Això sí, Francisco-Busquets assegura que "no creu" que aquest moment arribi abans de les eleccions generals perquè seria "massa prematur".
3.500 hectàrees de la Costa Brava
La futura reserva de les illes Formigues, segons el projecte que va elaborar el Ministeri, abasta 3.580 hectàrees. Delimita al nord per la punta de la Musclera, a Palafrugell, i al sud amb la platja de Belladona, a Calonge. En una segona fase, a més, es volia ampliar fins a Sant Feliu de Guíxols i Begur.
Aquesta seria l'onzena reserva marina de tot l'Estat, i la primera sense cap àrea de protecció integral. La reserva es divideix en dos grans àmbits, entre els quals hi ha una zona d'usos restringits (a l'arxipèlag de les Formigues i als Ullastres) on no s'hi permetrà fer cap tipus d'extracció.
D'ençà que l'Estat va anunciar la intenció de crear la reserva, de seguida hi va haver mala maror al voltant del projecte. Els opositors més aferrissats, units sota el Fòrum Social del Litoral Gironí, criticaven que el pla d'usos comprometia seriosament el futur de les activitats d'oci i recreatives -com la pesca submarina o el fondeig- a la zona que es volia preservar.
Aquest malestar es va fer evident el novembre del 2009, quan més de 1.000 persones es van manifestar pels carrers de Palamós en contra de la reserva marina. A l'altre costat, s'hi situaven -entre d'altres- els ajuntaments o, fins i tot, una altra plataforma, aquesta a favor de la creació de la reserva.
Consens del 99%
El subdelegat de l'Estat a Girona assegura, però, que el projecte final ha aconseguit "un consens del 99%" dels sectors implicats. "Per arribar fins aquí, s'ha fet un treball intens entre el govern espanyol, la Generalitat i tots els sectors implicats; i no dic que s'hagi arribat a un consens del 100%, perquè en el camp de la pesca submarina i esportiva és on hi ha certes reticències", ha concretat.
Sigui com sigui, però, de moment tota aquesta feina ha quedat aparcada sine die. "En aquest moment ni hi ha disponibilitat pressupostària", reitera el subdelegat a Girona.
El motiu, com exposa Francesc Francisco-Busquets, no és cap altre que la manca de disponibilitat econòmica. Tot i que l'Estat va anunciar que la reserva seria una realitat aquest 2011, no hi ha diners al calaix per engegar-la ni per mantenir-la. "És un tema que està en stand by, perquè la situació actual no aconsella fer les aportacions pressupostàries", explica el subdelegat.
Segons va anunciar el Ministeri de Medi Ambient, la inversió anual que caldria per mantenir la reserva és d'uns 500.000 euros. "En aquest moment, però, no hi ha disponibilitat pressupostària", concreta Francesc Francisco-Busquets.
La decisió de congelar la reserva marina arriba després que el Ministeri de Medi Ambient ja hagi resolt les al·legacions i tingui redactat el projecte definitiu. "Està tot acabat i llest per posar-ho en solfa", explica el subdelegat.
Francesc Francisco-Busquets diu que, tot i que la creació de la reserva no es faci ara, això no significa que s'abandoni el projecte. "No s'ha endreçat al calaix dels mals endreços i jo confio que en un temps, diem-ne raonable, pugui tirar endavant", concreta el subdelegat. Això sí, Francisco-Busquets assegura que "no creu" que aquest moment arribi abans de les eleccions generals perquè seria "massa prematur".
3.500 hectàrees de la Costa Brava
La futura reserva de les illes Formigues, segons el projecte que va elaborar el Ministeri, abasta 3.580 hectàrees. Delimita al nord per la punta de la Musclera, a Palafrugell, i al sud amb la platja de Belladona, a Calonge. En una segona fase, a més, es volia ampliar fins a Sant Feliu de Guíxols i Begur.
Aquesta seria l'onzena reserva marina de tot l'Estat, i la primera sense cap àrea de protecció integral. La reserva es divideix en dos grans àmbits, entre els quals hi ha una zona d'usos restringits (a l'arxipèlag de les Formigues i als Ullastres) on no s'hi permetrà fer cap tipus d'extracció.
D'ençà que l'Estat va anunciar la intenció de crear la reserva, de seguida hi va haver mala maror al voltant del projecte. Els opositors més aferrissats, units sota el Fòrum Social del Litoral Gironí, criticaven que el pla d'usos comprometia seriosament el futur de les activitats d'oci i recreatives -com la pesca submarina o el fondeig- a la zona que es volia preservar.
Aquest malestar es va fer evident el novembre del 2009, quan més de 1.000 persones es van manifestar pels carrers de Palamós en contra de la reserva marina. A l'altre costat, s'hi situaven -entre d'altres- els ajuntaments o, fins i tot, una altra plataforma, aquesta a favor de la creació de la reserva.
Consens del 99%
El subdelegat de l'Estat a Girona assegura, però, que el projecte final ha aconseguit "un consens del 99%" dels sectors implicats. "Per arribar fins aquí, s'ha fet un treball intens entre el govern espanyol, la Generalitat i tots els sectors implicats; i no dic que s'hagi arribat a un consens del 100%, perquè en el camp de la pesca submarina i esportiva és on hi ha certes reticències", ha concretat.
Sigui com sigui, però, de moment tota aquesta feina ha quedat aparcada sine die. "En aquest moment ni hi ha disponibilitat pressupostària", reitera el subdelegat a Girona.
