A l'hora d'avaluar la senyalització a les carreteres de la Costa Brava, el RACC ha partit de 36 itineraris diferents. Els tècnics han fet els recorreguts en cotxe, prenent fotografies i imatges en vídeo de tots els senyals que els indicaven el punt de destí. En total, s'han auditat 737 quilòmetres de la xarxa viària de la demarcació.
Els itineraris que s'han traçat, en la majoria dels casos, començaven a les diferents sortides de l'AP-7 que donen accés a la Costa Brava. Tot i això, també s'han fet recorreguts partint des del centre de poblacions turístiques de cada comarca: Roses (Alt Empordà), Platja d'Aro (Baix Empordà) i Lloret de Mar (Selva).
Els destins que ha escollit el RACC a l'hora de fer l'auditoria són diversos, però tots s'han centrat en llocs relacionats amb el turisme. Així, per exemple, s'ha anat als tres parcs naturals de l'Empordà, al museus com el Dalí o el jaciment d'Empúries, i a municipis com la Bisbal o Tossa de Mar.
L'estudi també ha analitzat la senyalització dels tres hospitals comarcals (Figueres, Palamós i Blanes), per veure com els turistes poden arribar-hi en cas de malaltia i urgència.
L'anàlisi del RACC aprova amb escreix factors com la visibilitat, el manteniment o la comprensió dels senyals existents (en tots els casos, la nota mitjana supera el 8 sobre 10). Però a l'hora d'avaluar la distància entre senyals, i el punt d'inici a partir del qual es col·loquen, aquí l'auditoria suspèn estrepitosament la Costa Brava.
Suspens en senyalització
I és que, de mitjana, no s'arriba ni a l'aprovat (l'avaluació es queda en un 4,4). L'auditoria recull que, entre els destins més mal senyalitzats de la Costa Brava hi ha el jaciment d'Empúries (no hi ha cap senyal entre l'AP-7 i fins gairebé arribar a l'Escala), els parcs naturals del Cap de Creus i les Illes Medes (només se senyalitzen quan s'entra a Roses o a Torroella de Montgrí) i el municipi de Tossa de Mar (un cop s'abandona la C-35, no hi ha cap més referència fins que es veu el cartell del poble).
Per al gerent de programes de la Fundació RACC, Xavier Ruestes, els hospitals de Figueres i Blanes són dos exemples més de dèficit de senyalització. "Es tracta de centres sanitaris que no estan senyalitzats fins que no s'ha entrat al municipi i, gairebé, s'ha arribat fins a la porta de l'hospital", ha dit Ruestes.
Coordinació entre administracions
Per al gerent del RACC, l'excessiva distància entre senyals en vies interurbanes o, simplement, el fet que no s'assenyalin itineraris fins gairebé arribar a destí, és "un problema greu" de les carreteres de la Costa Brava. Ruestes ha dit que aquests dèficits faciliten que els turistes -sobretot, els estrangers- es perdin i, en alguns casos, poden incrementar el risc al volant.
Ruestes ha dit que aquest "aspecte crític" només es pot solucionar millorant la "coordinació" entre les administracions que són titulars de les diferents carreteres. "Cal que Generalitat, Diputació i Estat es posin d'acord per elaborar un protocol de senyalització clar en vies interurbanes, que inclogui tant les distàncies entre senyals com aquells punts d'interès turístic que cal situar dins els itineraris", ha dit el gerent del RACC.
En definitiva, es tracta que els diferents senyals mantinguin una continuïtat. Així, per exemple, en el cas del parc natural del Cap de Creus, que aquest destí s'assenyali tant a l'autopista AP-7 (titularitat de Foment), com a la carretera C-260 (Generalitat) o a les vies locals que porten cap al parc (titularitat de la Diputació).
Massa destins
D'altra banda, l'anàlisi del RACC també detecta alguns punts que cal millorar en determinats indrets. Per exemple, demana que no s'incloguin més de quatre destins en un sol cartell (en alguns llocs, hi ha senyals amb 7 ó 8 destins). A més, en casos específics -com en el del Museu Dalí, per exemple- es demana que els diferents senyals incorporin un sol pictograma per identificar el punt d'interès turístic.
Xavier Ruestes ha dit que l'auditoria de senyalització s'ha elaborat a partir de les queixes dels usuaris del RACC (una de cada quatre feia referència a aquest àmbit). Ara, els resultats de l'estudi s'enviaran a les diferents administracions. El RACC ja ha dit que estarà "amatent" per veure si es fa cas de les conclusions de l'estudi, i que s'aniran fent auditories periòdicament.
Els itineraris que s'han traçat, en la majoria dels casos, començaven a les diferents sortides de l'AP-7 que donen accés a la Costa Brava. Tot i això, també s'han fet recorreguts partint des del centre de poblacions turístiques de cada comarca: Roses (Alt Empordà), Platja d'Aro (Baix Empordà) i Lloret de Mar (Selva).
Els destins que ha escollit el RACC a l'hora de fer l'auditoria són diversos, però tots s'han centrat en llocs relacionats amb el turisme. Així, per exemple, s'ha anat als tres parcs naturals de l'Empordà, al museus com el Dalí o el jaciment d'Empúries, i a municipis com la Bisbal o Tossa de Mar.
L'estudi també ha analitzat la senyalització dels tres hospitals comarcals (Figueres, Palamós i Blanes), per veure com els turistes poden arribar-hi en cas de malaltia i urgència.
L'anàlisi del RACC aprova amb escreix factors com la visibilitat, el manteniment o la comprensió dels senyals existents (en tots els casos, la nota mitjana supera el 8 sobre 10). Però a l'hora d'avaluar la distància entre senyals, i el punt d'inici a partir del qual es col·loquen, aquí l'auditoria suspèn estrepitosament la Costa Brava.
Suspens en senyalització
I és que, de mitjana, no s'arriba ni a l'aprovat (l'avaluació es queda en un 4,4). L'auditoria recull que, entre els destins més mal senyalitzats de la Costa Brava hi ha el jaciment d'Empúries (no hi ha cap senyal entre l'AP-7 i fins gairebé arribar a l'Escala), els parcs naturals del Cap de Creus i les Illes Medes (només se senyalitzen quan s'entra a Roses o a Torroella de Montgrí) i el municipi de Tossa de Mar (un cop s'abandona la C-35, no hi ha cap més referència fins que es veu el cartell del poble).
Per al gerent de programes de la Fundació RACC, Xavier Ruestes, els hospitals de Figueres i Blanes són dos exemples més de dèficit de senyalització. "Es tracta de centres sanitaris que no estan senyalitzats fins que no s'ha entrat al municipi i, gairebé, s'ha arribat fins a la porta de l'hospital", ha dit Ruestes.
Coordinació entre administracions
Per al gerent del RACC, l'excessiva distància entre senyals en vies interurbanes o, simplement, el fet que no s'assenyalin itineraris fins gairebé arribar a destí, és "un problema greu" de les carreteres de la Costa Brava. Ruestes ha dit que aquests dèficits faciliten que els turistes -sobretot, els estrangers- es perdin i, en alguns casos, poden incrementar el risc al volant.
Ruestes ha dit que aquest "aspecte crític" només es pot solucionar millorant la "coordinació" entre les administracions que són titulars de les diferents carreteres. "Cal que Generalitat, Diputació i Estat es posin d'acord per elaborar un protocol de senyalització clar en vies interurbanes, que inclogui tant les distàncies entre senyals com aquells punts d'interès turístic que cal situar dins els itineraris", ha dit el gerent del RACC.
En definitiva, es tracta que els diferents senyals mantinguin una continuïtat. Així, per exemple, en el cas del parc natural del Cap de Creus, que aquest destí s'assenyali tant a l'autopista AP-7 (titularitat de Foment), com a la carretera C-260 (Generalitat) o a les vies locals que porten cap al parc (titularitat de la Diputació).
Massa destins
D'altra banda, l'anàlisi del RACC també detecta alguns punts que cal millorar en determinats indrets. Per exemple, demana que no s'incloguin més de quatre destins en un sol cartell (en alguns llocs, hi ha senyals amb 7 ó 8 destins). A més, en casos específics -com en el del Museu Dalí, per exemple- es demana que els diferents senyals incorporin un sol pictograma per identificar el punt d'interès turístic.
Xavier Ruestes ha dit que l'auditoria de senyalització s'ha elaborat a partir de les queixes dels usuaris del RACC (una de cada quatre feia referència a aquest àmbit). Ara, els resultats de l'estudi s'enviaran a les diferents administracions. El RACC ja ha dit que estarà "amatent" per veure si es fa cas de les conclusions de l'estudi, i que s'aniran fent auditories periòdicament.
