El simulador de caiguda lliure s'instal·larà en un extrem de la finca. L'edifici tindrà una façana de 30 metres, pràcticament tota serà de vidre i comptarà amb unes pantalles grans a l'exterior per veure l'activitat que s'hi fa. Les dimensions del túnel són d'uns 5 metres d'alçada per 4,75 metres d'amplada i hi podran pujar fins a set persones. La seva construcció va a càrrec d'una empresa txeca que fa uns mesos ja n'ha posat un altre en funcioment a Praga.
Tot l'edifici -visualment es veurà una part més enlairada al capdavant i una altra al darrere més baixa- tindrà una estructura rectangular, amb tres plantes (una planta baixa i dues més) on hi haurà una zona d'accés, una zona de vestuaris, aules de formació, un bar i un restaurant, la zona de salts i també una àrea per al públic. La superfície construïda serà de 620 metres quadrats.
El calendari amb el que es mouen és que el mes d'octubre es pugui començar a aixecar paret i que el mes d'agost les obres ja estiguin acabades -també es milloraran els accessos- per poder obrir el setembre del 2012.
Per "aprendre a volar"
La seva posada en marxa permetrà "acomplir unes expectatives que els usuaris de l'aeròdrom han tingut durant molt de temps", segons explica el consultor i director del projecte, Joan Baldrich. I és que aquesta instal·lació, única a Catalunya i amb només una altra a Múrcia en una antiga base militar permet "aprendre a volar". Un dels grans avantatges que suposa és que permet augmentar substancialment el temps que estàs flotant en l'aire amb una sensació molt similar a l'experiència real del salt. Així, si en aquest últim cas la persona pot estar gairebé un minut i mig volant, amb el simulador es podria arribar als 10 minuts en el cas dels usuaris més professionals. "Ve a ser una mena de gimnàs", explica Baldrich, que permet millorar la tècnica i assajar aquelles figures que els esportistes professionals executen mentre volen.
Els seus promotors, l'empresa espanyola Freezone S.L amb capital rus, estan convençuts del seu potencial, ja que no només està pensat per a professionals o aficionats a aquest esport sinó també al públic en general, que el podrà utilitzar com a oci. Com que el simulador permet graduar la potència de l'aire, l'usuari potencial va des d'un nen de quatre anys fins als adults.
En tres anys, el doble de visitants de l'aeròdrom
El túnel funcionarà de forma independent de l'aeròdrom però mantindran una estreta col·laboració. Aquesta instal·lació que porta 25 anys en funcionament està considerada la segona més important del món en nombre de salts, amb 120.000 a l'any, només superada per la que hi ha a Arizona (Estats Units) i es preveu que amb el túnel del vent es puguin doblar el nombre de visitants que actualment hi ha i que són uns 30.000 -segons dades de Freezone-, amb el que això representa per a l'economia i el turisme del municipi.
En el primer any en funcionament, permetrà crear 25 llocs de treball directes i uns 15 més d'indirectes. "Serà un revulsiu", assenyala Baldrich, que apunta que el projecte vol anar més enllà i hi ha la voluntat de "fer més coses" sense voler donar més detalls. El que sí ha dit és que estarà relacionat amb els esports extrems. De fet, la construcció només ocupa 700 metres quadrats dels 10.500 que té en total la finca. El que es vol, segons el representant de Freezone, és que sigui "un centre únic" del món del paracaigudisme i està convençut que es convertirà en el primer referent mundial. Entre les activitats que hi portaran a terme, destaca la creació d'un campionat mundial de salts de túnel. La formació també hi tindrà un paper, ja que s'organitzaran cursos de vol.
El gasoil com a font d'alimentació
Fins a 2.400 quilowatts és la potència necessària per al funcionament del simulador que tindrà com a font d'alimentació un generador de gasoil. L'empresa està estudiant la viabilitat de connectar-lo a una línia elèctrica que s'hauria de construir de nou i que hauria de travessar els Aiguamolls de l'Empordà. Baldrich assegura que la font d'alimentació "no ha estat mai un problema" i de fet ja contemplaven les dues opcions. Precisament aquesta qüestió, la de la línia elèctrica, va ser un dels motius pels quals la comissió d'Urbanisme de Girona va demanar més informació del projecte abans de donar-hi llum verda.
Aquest va ser un els entrebancs que va viure el projecte, que ara ja compta amb tots els permisos necessaris. L'Ajuntament de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) va accedir a modificar el POUM per modificar l'alçada màxima permesa que l'anterior planejament limitava a 14 metres i que ara permetrà que pugui ser de fins a 27, tot i que no caldarà perquè una part de l'estructura va enterrada. Baldrich reconeix que el consistori ha tingut una actitud molt col·laboradora per fer realitat el projecte.
La idea de construir un túnel del vent va començar l'any 2006 a càrrec d'una altra empresa que finalment va decidir traslladar el projecte a Roses però que a dia d'avui no està encara definit. Posteriorment, l'empresa Freezone va decidir apostar per al projecte en l'emplaçament inicial. De fet, aquesta empresa ja en té un en funcionament a Moscou i actualment també estan treballant en la construcció d'un altre túnel a Suïssa.
Tot l'edifici -visualment es veurà una part més enlairada al capdavant i una altra al darrere més baixa- tindrà una estructura rectangular, amb tres plantes (una planta baixa i dues més) on hi haurà una zona d'accés, una zona de vestuaris, aules de formació, un bar i un restaurant, la zona de salts i també una àrea per al públic. La superfície construïda serà de 620 metres quadrats.
El calendari amb el que es mouen és que el mes d'octubre es pugui començar a aixecar paret i que el mes d'agost les obres ja estiguin acabades -també es milloraran els accessos- per poder obrir el setembre del 2012.
Per "aprendre a volar"
La seva posada en marxa permetrà "acomplir unes expectatives que els usuaris de l'aeròdrom han tingut durant molt de temps", segons explica el consultor i director del projecte, Joan Baldrich. I és que aquesta instal·lació, única a Catalunya i amb només una altra a Múrcia en una antiga base militar permet "aprendre a volar". Un dels grans avantatges que suposa és que permet augmentar substancialment el temps que estàs flotant en l'aire amb una sensació molt similar a l'experiència real del salt. Així, si en aquest últim cas la persona pot estar gairebé un minut i mig volant, amb el simulador es podria arribar als 10 minuts en el cas dels usuaris més professionals. "Ve a ser una mena de gimnàs", explica Baldrich, que permet millorar la tècnica i assajar aquelles figures que els esportistes professionals executen mentre volen.
Els seus promotors, l'empresa espanyola Freezone S.L amb capital rus, estan convençuts del seu potencial, ja que no només està pensat per a professionals o aficionats a aquest esport sinó també al públic en general, que el podrà utilitzar com a oci. Com que el simulador permet graduar la potència de l'aire, l'usuari potencial va des d'un nen de quatre anys fins als adults.
En tres anys, el doble de visitants de l'aeròdrom
El túnel funcionarà de forma independent de l'aeròdrom però mantindran una estreta col·laboració. Aquesta instal·lació que porta 25 anys en funcionament està considerada la segona més important del món en nombre de salts, amb 120.000 a l'any, només superada per la que hi ha a Arizona (Estats Units) i es preveu que amb el túnel del vent es puguin doblar el nombre de visitants que actualment hi ha i que són uns 30.000 -segons dades de Freezone-, amb el que això representa per a l'economia i el turisme del municipi.
En el primer any en funcionament, permetrà crear 25 llocs de treball directes i uns 15 més d'indirectes. "Serà un revulsiu", assenyala Baldrich, que apunta que el projecte vol anar més enllà i hi ha la voluntat de "fer més coses" sense voler donar més detalls. El que sí ha dit és que estarà relacionat amb els esports extrems. De fet, la construcció només ocupa 700 metres quadrats dels 10.500 que té en total la finca. El que es vol, segons el representant de Freezone, és que sigui "un centre únic" del món del paracaigudisme i està convençut que es convertirà en el primer referent mundial. Entre les activitats que hi portaran a terme, destaca la creació d'un campionat mundial de salts de túnel. La formació també hi tindrà un paper, ja que s'organitzaran cursos de vol.
El gasoil com a font d'alimentació
Fins a 2.400 quilowatts és la potència necessària per al funcionament del simulador que tindrà com a font d'alimentació un generador de gasoil. L'empresa està estudiant la viabilitat de connectar-lo a una línia elèctrica que s'hauria de construir de nou i que hauria de travessar els Aiguamolls de l'Empordà. Baldrich assegura que la font d'alimentació "no ha estat mai un problema" i de fet ja contemplaven les dues opcions. Precisament aquesta qüestió, la de la línia elèctrica, va ser un dels motius pels quals la comissió d'Urbanisme de Girona va demanar més informació del projecte abans de donar-hi llum verda.
Aquest va ser un els entrebancs que va viure el projecte, que ara ja compta amb tots els permisos necessaris. L'Ajuntament de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) va accedir a modificar el POUM per modificar l'alçada màxima permesa que l'anterior planejament limitava a 14 metres i que ara permetrà que pugui ser de fins a 27, tot i que no caldarà perquè una part de l'estructura va enterrada. Baldrich reconeix que el consistori ha tingut una actitud molt col·laboradora per fer realitat el projecte.
La idea de construir un túnel del vent va començar l'any 2006 a càrrec d'una altra empresa que finalment va decidir traslladar el projecte a Roses però que a dia d'avui no està encara definit. Posteriorment, l'empresa Freezone va decidir apostar per al projecte en l'emplaçament inicial. De fet, aquesta empresa ja en té un en funcionament a Moscou i actualment també estan treballant en la construcció d'un altre túnel a Suïssa.
