La Plataforma d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT) de Lloret de Mar, que té el suport de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava- Pirineu de Girona (ATA), denuncia que les plaques identificatives instal·lades en les façanes dels allotjaments han fet disparar aquest estiu de forma alarmant el nombre de robatoris a l’interior dels HUTS.
L’entitat ha comptabilitzat 28 robatori i dos intents de robatori en el que portem d’estiu en els HUTS de Lloret que gestiona mentre que la temporada anterior en van ser 12. Els dos últims robatoris s’han produït aquesta passat cap de setmana. En els dos intents de robatori els lladres van trobar els turistes a dins l’habitatge i els van poder foragitar. Els robatoris s’ha concentrat a les urbanitzacions de Serra Brava, Roca Grossa, la Riviera, Urcasa, Canyelles i els Pinars de Lloret. Els lladres acostumen a robar en habitatges on hi poden accedir a través de zones boscoses per evitar ser vistos pels veïns o possibles càmeres de seguretat.
Tots els HUTS de Lloret de Mar que estan legalitzats estan obligats a tenir plaques identificatives en compliment de l’ordenança d’Habitatges d’Ús Turístic que va entrar en vigor a principis de 2018 al municipi; i en elles hi ha de constar un codi QR a través del qual l’autoritat pot comprovar si disposa de la documentació actualitzada; també hi ha d’haver el número de registre de l’HUT, l’ocupació màxima de l’habitatge segons la cèdula d’habitabilitat i un telèfon de contacte de la persona responsable durant 24 hores.
Tant la Plataforma com l’ATA ja van advertir a l’Ajuntament de Lloret, en el moment en que es redactava l’ordenança, que les plaques identificatives atraurien els delinqüents. “D’aquesta manera s’assenyala de forma massa evident que es tracta d’un allotjament turístic i això ho posa més fàcil als lladres”, mantenen amb gran preocupació des d’ATA i des de la Plataforma.
Les dues entitats consideren que no és necessari visibilitzar tant clarament els HUTS amb una placa identificativa i en aquest sentit proposen altres alternatives per controlar que tots els Habitatges d’Ús Turístic tinguin la documentació actualitzada i compleixin la normativa, aprofitant les possibilitats que donen les noves tecnologies, com ara la creació d’un registre de professionals que es dediquen a aquesta activitat al quan només hi pogués accedir la policia, l’Ajuntament i els propis professionals. “Ara, és molt més fàcil robar en un HUT perquè amb les plaques identificatives els lladres saben que es tracta d’un allotjament on hi ha turistes i objectes de valor i poden controlar millor els seus moviments“, asseguren des de la Plataforma.
A més, les dues entitats consideren molt injust obligar als HUTS legals a tenir les plaques a les façanes perquè s’identifiquin i, en canvi, no es destinin més esforços a perseguir els il.legals.
La Plataforma s’ha reunit recentment amb els responsables de la comissaria dels mossos de Blanes per fer-los arribar la seva preocupació arran de l’augment dels robatoris als habitatges d’ús turístic aquest estiu i els han demanat més presència policial a les zones més afectades. En aquesta reunió els mossos van comunicar als representants de la Plataforma que, efectivament, les estadístiques policials reflectien un augment de robatoris a HUTS aquest estiu respecte a anys anteriors i que, per contra, havien disminuït en hotels.
Els gestors i els propietaris han de pagar 50 euros per cada placa identificativa i les han de tenir instal.lades a la façana de l’habitatge en un lloc visible. A més, en cas de robatori s’exposen a ser sancionats si no les tornen a comprar i les substitueixen per còpies. La Plataforma denuncia que un gestor va patir el robatori de 10 plaques en una mateixa nit i que les va haver de tornar a adquirir, cosa que s’evitaria –asseguren- si es disposés, per exemple, d’un registre d’HUTS legalitzats.
Sobre la Plataforma
La Plataforma d’HUTS de Lloret de Mar es va crear l’estiu passat amb l’objectiu de pressionar l’Ajuntament del municipi perquè actuï amb contundència contra les persones que duen a terme aquesta activitat sense tenir-la legalitzada. En aquell moment també es van oferir per col·laborar amb el consistori en aquesta lluita i van demanar que es deixés de castigar als professionals que fan les coses ben fetes. La Plataforma, que té el suport d’ATA, agrupa una dotzena d’empreses que gestionen uns 800 HUTS a Lloret de Mar.
La plataforma va demanar a l’Ajuntament que es dugués a terme un pla de desenvolupament futur de Lloret de Mar en el qual s’hi haurien d’implicar tots els sectors del municipi tant el de l’allotjament turístic com el del comerç diürn i nocturn per tal de poder atraure un turisme de qualitat. “El nostre sector fa temps que treballa en aquesta línia d’atraure turisme familiar i de qualitat i que produeix un impacte molt positiu en l’economia local ja que reparteix el benefici en el territori”, assenyalen.
