L'Oficina d'Anàlisi i Investigació Fiscal de la Guàrdia Civil, que s'encarrega de controlar els productes que s'importen a l'Estat a través de la duana de l'aeroport del Prat, va començar a investigar el passat abril l'arribada de partides de gènere falsificat des de Grècia.
A partir d'aquí va arrencar l'operació Athenas, en el marc de la qual aquest cos de seguretat ja ha requisat més de 30.000 objectes falsificats. Entre ells hi ha 5.201 bosses, 1.873 necessers, 1.425 carteres i moneders, 588 cinturons, 1.455 samarretes tipus polo, 10.727 ulleres, 1.959 rellotges, 479 gorres, 13 pantalons i 10 sabates. La Guàrdia Civil estima, en un càlcul conservador, que el material requisat podria suposar uns beneficis de set milions d'euros.
D'aquesta forma els agents han donat un fort cop al 'top manta' amb el qual en els mesos d'estiu alguns ciutadans, molts d'ells senegalesos, miren de guanyar-se la vida a les concorregudes costes catalanes sense pagar els impostos que paguen els comerciants regulars.
Tallar el fenomen d'arrel
L'operació de la Guàrdia Civil ha buscat anar a l'arrel del fenomen, tallant les vies de subministrament d'aquesta activitat, ha explicat l'alferes Alfredo Ignacio Cabello. D'aquesta forma, ha confiat Cabello, es podran estalviar alguns dels molts recursos policials que altres cossos, com Mossos, inverteixen en perseguir el fenomen a les platges.
Aprofitaven els punts dèbils de les fronteres europees
Cabello també ha explicat que l'operació fou complicada perquè els contrabandistes que introduïen el material a l'Estat usava tècniques per evitar els controls duaners. D'una banda, els articles arribaven a les fronteres de l'Estat mitjançant enviaments d'una companyia de transports internacional i regular des d'un altre Estat membre de la Comunitat Europea, que en un principi era Grècia. D'aquesta forma, no hi havia res a sospitar, perquè se suposa que un producte que ve d'un altre Estat europeu ja ha estat controlat allà.
El cap, a Bulgària, i els centres de producció, fora de la UE
Cabello no ha volgut dubtar de l'eficàcia dels controls dels seus companys grecs, però el fet és que els productes s'introduïen per allà des d'un tercer país que no ha volgut especificar, tot i que ha apuntat a la Xina i a Turquia. També ha indicat que els consta que el cap de la xarxa resideix a Bulgària. De fet, l'operació segueix en marxa i la Guàrdia Civil vol arribar tant al punt de producció del material com a aquest cabdill. Per això està estudiant com col·laborar amb la Interpol.
Una altra dificultat que es va trobar l'Institut Armat resideix en el fet que els contrabandistes van modificar les seves rutes a mesura que la investigació avançava i els agents anaven requisant mercaderia. Així, la Guàrdia Civil també va localitzar remeses en d'altres aeroports de la Península i de les Illes i enviades des d'altres indrets, com Heathrow, a banda de Grècia.
Delicte contra la propietat intel·lectual
Finalment, el seguiment d'algunes d'aquestes remeses un cop havien superat els controls de les duanes estatals va permetre localitzar també algunes de les persones que les rebien a Catalunya i les distribuïen entre els 'manters'. Així doncs, la Guàrdia Civil va poder interceptar alguns d'aquests carregaments justament quan les havien de rebre aquests intermediaris, per exemple a Premià de Mar o Cambrils.
Això va permetre imputar una vintena de persones, originaris de països del Nord i del centre d'Àfrica. El 95% d'ells són intermediaris, ha especificat Cabello. Se'ls imputa un delicte contra la propietat industrial, pel qual l'article 274 del Codi Penal preveu penes de mig a dos anys de presó. De fet, aquest article és polèmic i hi ha grups al Congrés que han proposat despenalitzar el 'top manta'.
Cabello ha explicat que, a banda d'aquest fet delictiu, no tenen per ara indicis de què la xarxa també servís per explotar persones. Alguns alcaldes de localitats costaneres opinen que cal lluitar contra el 'top manta' precisament per evitar la suposada explotació dels qui el practiquen. De moment, no hi ha rastre d'aquest fenomen en aquesta investigació, tot i que l'alferes ha destacat que continua oberta i que, per tant, encara no es pot descartar res.
A partir d'aquí va arrencar l'operació Athenas, en el marc de la qual aquest cos de seguretat ja ha requisat més de 30.000 objectes falsificats. Entre ells hi ha 5.201 bosses, 1.873 necessers, 1.425 carteres i moneders, 588 cinturons, 1.455 samarretes tipus polo, 10.727 ulleres, 1.959 rellotges, 479 gorres, 13 pantalons i 10 sabates. La Guàrdia Civil estima, en un càlcul conservador, que el material requisat podria suposar uns beneficis de set milions d'euros.
D'aquesta forma els agents han donat un fort cop al 'top manta' amb el qual en els mesos d'estiu alguns ciutadans, molts d'ells senegalesos, miren de guanyar-se la vida a les concorregudes costes catalanes sense pagar els impostos que paguen els comerciants regulars.
Tallar el fenomen d'arrel
L'operació de la Guàrdia Civil ha buscat anar a l'arrel del fenomen, tallant les vies de subministrament d'aquesta activitat, ha explicat l'alferes Alfredo Ignacio Cabello. D'aquesta forma, ha confiat Cabello, es podran estalviar alguns dels molts recursos policials que altres cossos, com Mossos, inverteixen en perseguir el fenomen a les platges.
Aprofitaven els punts dèbils de les fronteres europees
Cabello també ha explicat que l'operació fou complicada perquè els contrabandistes que introduïen el material a l'Estat usava tècniques per evitar els controls duaners. D'una banda, els articles arribaven a les fronteres de l'Estat mitjançant enviaments d'una companyia de transports internacional i regular des d'un altre Estat membre de la Comunitat Europea, que en un principi era Grècia. D'aquesta forma, no hi havia res a sospitar, perquè se suposa que un producte que ve d'un altre Estat europeu ja ha estat controlat allà.
El cap, a Bulgària, i els centres de producció, fora de la UE
Cabello no ha volgut dubtar de l'eficàcia dels controls dels seus companys grecs, però el fet és que els productes s'introduïen per allà des d'un tercer país que no ha volgut especificar, tot i que ha apuntat a la Xina i a Turquia. També ha indicat que els consta que el cap de la xarxa resideix a Bulgària. De fet, l'operació segueix en marxa i la Guàrdia Civil vol arribar tant al punt de producció del material com a aquest cabdill. Per això està estudiant com col·laborar amb la Interpol.
Una altra dificultat que es va trobar l'Institut Armat resideix en el fet que els contrabandistes van modificar les seves rutes a mesura que la investigació avançava i els agents anaven requisant mercaderia. Així, la Guàrdia Civil també va localitzar remeses en d'altres aeroports de la Península i de les Illes i enviades des d'altres indrets, com Heathrow, a banda de Grècia.
Delicte contra la propietat intel·lectual
Finalment, el seguiment d'algunes d'aquestes remeses un cop havien superat els controls de les duanes estatals va permetre localitzar també algunes de les persones que les rebien a Catalunya i les distribuïen entre els 'manters'. Així doncs, la Guàrdia Civil va poder interceptar alguns d'aquests carregaments justament quan les havien de rebre aquests intermediaris, per exemple a Premià de Mar o Cambrils.
Això va permetre imputar una vintena de persones, originaris de països del Nord i del centre d'Àfrica. El 95% d'ells són intermediaris, ha especificat Cabello. Se'ls imputa un delicte contra la propietat industrial, pel qual l'article 274 del Codi Penal preveu penes de mig a dos anys de presó. De fet, aquest article és polèmic i hi ha grups al Congrés que han proposat despenalitzar el 'top manta'.
Cabello ha explicat que, a banda d'aquest fet delictiu, no tenen per ara indicis de què la xarxa també servís per explotar persones. Alguns alcaldes de localitats costaneres opinen que cal lluitar contra el 'top manta' precisament per evitar la suposada explotació dels qui el practiquen. De moment, no hi ha rastre d'aquest fenomen en aquesta investigació, tot i que l'alferes ha destacat que continua oberta i que, per tant, encara no es pot descartar res.
