L'MI5 va guardar i investigar els noms de 4.000 homes i dones d'Irlanda i el Regne Unit que els serveis secrets consideraven que havien viatjat a Espanya per lluitar a la guerra. La xifra de brigadistes és molt més elevada que les darreres estimacions sobre la participació d'anglesos i irlandesos al conflicte, que se situava en els 2.500.
El govern britànic es va mantenir al marge de la Guerra Civil Espanyola formant el comitè de No-Intervenció amb França, mentre que la Alemanya Nazi i la Itàlia feixista van armar i enviar soldats per ajudar l'aixecament franquista. De fet, tal i com han apuntat historiadors com Paul Preston, de la London School of Economics, Londres i París van preferir no implicar-se en la protecció del govern democràtic de la República contra el cop d'estat feixista per tal d'evitar el contagi de les idees revolucionàries d'esquerres als seus països.
Però molts voluntaris, especialment membres de l'esquerra política, van combatre en el conflicte en el bàndol republicà. Precisament per les tendències comunistes o socialistes de molts dels brigadistes, i en un moment de recel cap a la Unió Soviètica i tot el que pogués conduir cap a una revolució, l'MI5 va iniciar una investigació sobre els voluntaris.
Una descoberta "emocionant"
"Les brigades internacionals agrupaven voluntaris d'arreu del món per la defensa de la democràcia, però hi ha molts pocs documents dels seus serveis. Per això revelar arxius com aquests és tant emocionant", ha assegurat l'especialista en arxius diplomàtics i colonials del National Archives britànic, James Cronan.
Les dades fetes públiques aquest dimarts inclouen una llista ordenada alfabèticament amb els noms de tots els brigadistes investigats, quan van marxar, si van ser ferits, i si van tornar al Regne Unit. En alguns també hi ha dades sobre si van participar en algun comitè o organització un cop dins d'Espanya.
A tall d'exemple, la llista inclou el nom del brigadista John Agnew, que l'MI5 descriu com "un desertor del regiment de Berkshire" -una secció d'infanteria de l'exèrcit britànic- que el 18 de gener del 37 va "robar munició per portar-la a Espanya". Un altre cas és el de James B. Atkinson, de qui els arxius indiquen que va estar "conduint una ambulància dins de les línies del govern a València" i que va tornar al Regne Unit el 20 de maig del 1938.
Els arxius també indiquen en molts casos que els brigadistes "probablement" havien marxat a servir el govern espanyol de la República En un dels casos, el del voluntari John Alexander, de Dundee, a Escòcia, es precisa que "va intentar marxar a Espanya" l'abril del 37 però se li va impedir. A més, també hi ha una selecció dels arxius dels voluntaris que poden ser de més interès pel públic i una llista incompleta amb els britànics i irlandesos que van morir durant la guerra.
Els documents disponibles a Internet són còpies escanejades dels arxius que guardaven els serveis secrets. Les fitxes dels brigadistes inclouen sovint el lloc i la data de naixement, l'adreça, l'ocupació i quan van marxar i arribar a Espanya. A més, en alguns casos també hi ha informació sobre què van fer un cop van tornar de la guerra.
De fet, són milers els voluntaris que van lluitar a la Guerra Civil Espanyola, un rar exemple històric de solidaritat internacionalista, en una època de ple auge de les batalles ideològiques entre la dreta i l'esquerra. A part d'Orwell, escriptors alemanys, americans, mexicans i obrers d'arreu del món van combatre a la guerra al costat dels republicans. També molts russos i eslaus. Entre ells, el croat Josip Broz Tito, el futur president de Iugoslàvia.
Eric Blair, l'arxiu de George Orwell
Un dels arxius més interessants pel públic és el d'Eric Blair, més conegut com a George Orwell. Segons les dades de l'MI5, l 'escriptor i periodista, que va descriure la seva experiència a la guerra a 'Homenatge a Catalunya', estava afiliat al Independent Labour Party, una formació més a l'esquerra que el partit Laborista britànic que, alhora, no estava sotmesa als dictats d'Stalin i de la Internacional Comunista.
L'informe sobre Orwell indica que va arribar a Espanya el 30 d'abril del 1937 i va lluitar amb les brigades. De fet, fou militant del POUM, partit que va ser dissolt després dels Fets de Maig del 37 i el seu màxim dirigent, Andreu Nin, assassinat. El text també inclou referències a que, mentre va viure a París, Orwell "va mostrar interès per les activitats del partit comunista francès". L'arxiu es clou amb la data de la mort de l'escriptor, marcada com el 21 de gener del 1950.
L'Arxiu Nacional Britànic ha decidit publicar tots aquests documents de forma completament gratuïta -durant un mes- coincidint amb el 75è aniversari de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. A la seva web, l'organització recorda que els brigadistes i els ciutadans de l'Estat espanyol "van ser dels primers de la seva generació en prendre les armes per lluitar contra el feixisme".
El govern britànic es va mantenir al marge de la Guerra Civil Espanyola formant el comitè de No-Intervenció amb França, mentre que la Alemanya Nazi i la Itàlia feixista van armar i enviar soldats per ajudar l'aixecament franquista. De fet, tal i com han apuntat historiadors com Paul Preston, de la London School of Economics, Londres i París van preferir no implicar-se en la protecció del govern democràtic de la República contra el cop d'estat feixista per tal d'evitar el contagi de les idees revolucionàries d'esquerres als seus països.
Però molts voluntaris, especialment membres de l'esquerra política, van combatre en el conflicte en el bàndol republicà. Precisament per les tendències comunistes o socialistes de molts dels brigadistes, i en un moment de recel cap a la Unió Soviètica i tot el que pogués conduir cap a una revolució, l'MI5 va iniciar una investigació sobre els voluntaris.
Una descoberta "emocionant"
"Les brigades internacionals agrupaven voluntaris d'arreu del món per la defensa de la democràcia, però hi ha molts pocs documents dels seus serveis. Per això revelar arxius com aquests és tant emocionant", ha assegurat l'especialista en arxius diplomàtics i colonials del National Archives britànic, James Cronan.
Les dades fetes públiques aquest dimarts inclouen una llista ordenada alfabèticament amb els noms de tots els brigadistes investigats, quan van marxar, si van ser ferits, i si van tornar al Regne Unit. En alguns també hi ha dades sobre si van participar en algun comitè o organització un cop dins d'Espanya.
A tall d'exemple, la llista inclou el nom del brigadista John Agnew, que l'MI5 descriu com "un desertor del regiment de Berkshire" -una secció d'infanteria de l'exèrcit britànic- que el 18 de gener del 37 va "robar munició per portar-la a Espanya". Un altre cas és el de James B. Atkinson, de qui els arxius indiquen que va estar "conduint una ambulància dins de les línies del govern a València" i que va tornar al Regne Unit el 20 de maig del 1938.
Els arxius també indiquen en molts casos que els brigadistes "probablement" havien marxat a servir el govern espanyol de la República En un dels casos, el del voluntari John Alexander, de Dundee, a Escòcia, es precisa que "va intentar marxar a Espanya" l'abril del 37 però se li va impedir. A més, també hi ha una selecció dels arxius dels voluntaris que poden ser de més interès pel públic i una llista incompleta amb els britànics i irlandesos que van morir durant la guerra.
Els documents disponibles a Internet són còpies escanejades dels arxius que guardaven els serveis secrets. Les fitxes dels brigadistes inclouen sovint el lloc i la data de naixement, l'adreça, l'ocupació i quan van marxar i arribar a Espanya. A més, en alguns casos també hi ha informació sobre què van fer un cop van tornar de la guerra.
De fet, són milers els voluntaris que van lluitar a la Guerra Civil Espanyola, un rar exemple històric de solidaritat internacionalista, en una època de ple auge de les batalles ideològiques entre la dreta i l'esquerra. A part d'Orwell, escriptors alemanys, americans, mexicans i obrers d'arreu del món van combatre a la guerra al costat dels republicans. També molts russos i eslaus. Entre ells, el croat Josip Broz Tito, el futur president de Iugoslàvia.
Eric Blair, l'arxiu de George Orwell
Un dels arxius més interessants pel públic és el d'Eric Blair, més conegut com a George Orwell. Segons les dades de l'MI5, l 'escriptor i periodista, que va descriure la seva experiència a la guerra a 'Homenatge a Catalunya', estava afiliat al Independent Labour Party, una formació més a l'esquerra que el partit Laborista britànic que, alhora, no estava sotmesa als dictats d'Stalin i de la Internacional Comunista.
L'informe sobre Orwell indica que va arribar a Espanya el 30 d'abril del 1937 i va lluitar amb les brigades. De fet, fou militant del POUM, partit que va ser dissolt després dels Fets de Maig del 37 i el seu màxim dirigent, Andreu Nin, assassinat. El text també inclou referències a que, mentre va viure a París, Orwell "va mostrar interès per les activitats del partit comunista francès". L'arxiu es clou amb la data de la mort de l'escriptor, marcada com el 21 de gener del 1950.
L'Arxiu Nacional Britànic ha decidit publicar tots aquests documents de forma completament gratuïta -durant un mes- coincidint amb el 75è aniversari de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. A la seva web, l'organització recorda que els brigadistes i els ciutadans de l'Estat espanyol "van ser dels primers de la seva generació en prendre les armes per lluitar contra el feixisme".
