Carlos Acosta em comentava al finalitzar la representació d'ahir al Festival Castell de Perlada (Alt Empordà) com d'orgullós estava de l'actuació que una hora enrere s'havia pogut veure damunt l'escenari. I no n'hi havia per menys. "La companyia ha millorat molt en aquests dos anys", explicava satisfet, conscient que els ballarins que van actuar dos anys enrere en el festival altempordanès no havien aconseguit depurar del tot la tècnica.
No és casualitat doncs que el títol de l'espectacle fos "Evolution". Aquesta denominació servia de paraigües per a donar cabuda a cinc coreografies que van alternar als joves ballarins de la companyia (Imponderable, Llamada i Twelve) amb el mateix Acosta (Mermaid i Two).
Comentava també el ballarí com havia volgut adaptar l'espectacle als gustos del públic català, utilitzant músiques de Silvio Rodríguez, Miguel Poveda o Rosalía. "Això el fa més proper per a l'espectador", apuntava.
Si bé és cert que va repetir la seva adaptació de la coreografia de Russell Maliphant a 'Two', aquest fet no va desanimar al respectable. El moviment circular de mans i peus davant un tènue punt de llum fins entrar en erupció i generant una espècie de nebulosa, va ser del més destacat de la nit. Les extremitats d'Acosta es convertien llengües de foc mentre aquest intentava escapar d'una fictícia capsa rectangular.
Finalment, 'Twelve', va ser un exercici matemàtic i esportiu amb ampolles d'aigua que volaven literalment per tot l'escenari davant les acrobàcies dels ballarins. Aquesta coreografia, estrenada el 2011 a la Royal Opera House de Londres deixava palès la concentració dels dansaires que, alhora, somreien entre passi i passi d'ampolla, gaudint d'aquell univers on el més mínim error podia desencadenar en un caos de magnituds desproporcionades.
Acosta Danza s'acomiadava ahir de Peralada amb l'esperança de retornar una tercera vegada mentre que el festival posarà el punt i final demà amb Maestro de Marc Timón i Xavi Escolano.
