L'artista Carlos Pazos, afincat a França, es defineix a ell mateix com un acumulador d'objectes. Als seus 62 anys, al seu estudi-magatzem hi ha aplegat nombrosos records que, a mode de souvenir, atorguen a les seves creacions un caire de nostàlgica subtilesa.
Ara, Pazos ha portat fins a Can Mario de Palafrugell una trentena d'obres fetes amb aquests retalls de la seva existència. Les peces, moltes de les quals s'han gestat durant el 2010, donen una nova lectura als objectes, inicialment descontextualitzats i en desús, però que ara adquireixen un nou sentit.
"Normalment, quan aconsegueixo el títol del que vull explicar és quan començo a treballar", admet l'artista. A partir de la idea, Carlos Pazos inicia un procés creatiu de de-construcció, on cada objecte resta subordinat a la idea que el gesta. Per això, cadascun d'aquests particulars diorames que integra 'Goldpazos' té sentit per ell mateix.
"Penso que la lectura que cal fer de cada creació és, sobretot, poètica; cada peça és un discurs, i la millor manera d'apropar-s'hi és no pensar en res, i deixar-se endur per referències, evocacions i suggerències", precisa l'artista. A l'exposició, Carlos Pazos -influenciat per Duchamp, el Popart i el surrealisme- se serveix dels ninotets de goma de la infantesa, dels barrets de l'àvia, de postals, de guitarres de joguina, de gerros o de conillets per portar al pla de la realitat els seus pensaments més diversos.
Poètica i fantasia
En definitiva, a cada composició, l'artista despulla l'objecte de tot valor social establert i el dota d'un component que abans no posseïa: la fantasia. I per traslladar el visitant al seu particular univers oníric, l'artista se serveix a 'Goldpazos' de músiques i projeccions que ajuden a subvertir el llenguatge i recrear la recerca constant que fa la ment de l'artista.
La mostra centra la programació d'estiu als Espais Empordà de la Fundació Vila Casas. Es podrà veure a Can Mario des d'aquest dissabte fins al proper 11 de setembre, i comparteix part de l'espai del centre contemporani amb una altra exposició: 'El viatger que deixa darrera seu una estela d'envasos', de Jaume Barrera.
Aquesta segona mostra aplega una dotzena d'obres, entre objectes i fotografies, que han estat realitzades entre la meitat de la dècada dels 90 fins a l'actualitat. A través de la mirada atenta i retrospectiva del viatger, Jaume Barrera traça una metàfora i emmagatzema els records de les experiències que acumula dins envasos de vidre.
Cadascun d'ells conté conceptes de fort valor emocional (la persona estimada, la mort d'un familiar proper), sintetitzant-ho amb objectes-símbol (la perla i l'or per a la mort, l'espelma en record a la tristesa). Però, més enllà dels recipients, la mostra també se serveix de la fotografia.
"Arriba un moment, en aquest viatge, en què el viatger arrossega les imatges mogudes del món que recorre", assegura Jaume Barrera. Per això, a l'hora de recórrer amb subtilesa poètica els enigmes de la creació, l'artista barceloní també incorpora diverses fotografies -retalls de la ment- a l'exposició.
I per lluitar contra el buit i la solitud amb què es troba el viatger en el seu recorregut, Barrera li proposa contemplar el cel. Per això, en un racó de la mostra, pengen del sostre diversos receptacles de vidre multicolors, "que recullen totes les tonalitats que el cel adquireix en un dia", ressalta l'artista.
Fotografia a Torroella
La programació d'estiu dels Espais Empordà de la Fundació Vila Casas es completa amb la mostra de les obres finalistes al Premi de Fotografia que atorga l'entitat. D'ençà de l'any 2001, la Fundació convoca anualment, i de forma rotativa, els premis en les disciplines de pintura, escultura i fotografia per donar a conèixer noves tendències.
Aquest any, la convocatòria és de fotografia i compta amb 37 propostes d'artistes. Aquestes instantànies finalistes es poden veure al Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). El premi es lliurarà en aquest escenari el proper divendres.
Ara, Pazos ha portat fins a Can Mario de Palafrugell una trentena d'obres fetes amb aquests retalls de la seva existència. Les peces, moltes de les quals s'han gestat durant el 2010, donen una nova lectura als objectes, inicialment descontextualitzats i en desús, però que ara adquireixen un nou sentit.
"Normalment, quan aconsegueixo el títol del que vull explicar és quan començo a treballar", admet l'artista. A partir de la idea, Carlos Pazos inicia un procés creatiu de de-construcció, on cada objecte resta subordinat a la idea que el gesta. Per això, cadascun d'aquests particulars diorames que integra 'Goldpazos' té sentit per ell mateix.
"Penso que la lectura que cal fer de cada creació és, sobretot, poètica; cada peça és un discurs, i la millor manera d'apropar-s'hi és no pensar en res, i deixar-se endur per referències, evocacions i suggerències", precisa l'artista. A l'exposició, Carlos Pazos -influenciat per Duchamp, el Popart i el surrealisme- se serveix dels ninotets de goma de la infantesa, dels barrets de l'àvia, de postals, de guitarres de joguina, de gerros o de conillets per portar al pla de la realitat els seus pensaments més diversos.
Poètica i fantasia
En definitiva, a cada composició, l'artista despulla l'objecte de tot valor social establert i el dota d'un component que abans no posseïa: la fantasia. I per traslladar el visitant al seu particular univers oníric, l'artista se serveix a 'Goldpazos' de músiques i projeccions que ajuden a subvertir el llenguatge i recrear la recerca constant que fa la ment de l'artista.
La mostra centra la programació d'estiu als Espais Empordà de la Fundació Vila Casas. Es podrà veure a Can Mario des d'aquest dissabte fins al proper 11 de setembre, i comparteix part de l'espai del centre contemporani amb una altra exposició: 'El viatger que deixa darrera seu una estela d'envasos', de Jaume Barrera.
Aquesta segona mostra aplega una dotzena d'obres, entre objectes i fotografies, que han estat realitzades entre la meitat de la dècada dels 90 fins a l'actualitat. A través de la mirada atenta i retrospectiva del viatger, Jaume Barrera traça una metàfora i emmagatzema els records de les experiències que acumula dins envasos de vidre.
Cadascun d'ells conté conceptes de fort valor emocional (la persona estimada, la mort d'un familiar proper), sintetitzant-ho amb objectes-símbol (la perla i l'or per a la mort, l'espelma en record a la tristesa). Però, més enllà dels recipients, la mostra també se serveix de la fotografia.
"Arriba un moment, en aquest viatge, en què el viatger arrossega les imatges mogudes del món que recorre", assegura Jaume Barrera. Per això, a l'hora de recórrer amb subtilesa poètica els enigmes de la creació, l'artista barceloní també incorpora diverses fotografies -retalls de la ment- a l'exposició.
I per lluitar contra el buit i la solitud amb què es troba el viatger en el seu recorregut, Barrera li proposa contemplar el cel. Per això, en un racó de la mostra, pengen del sostre diversos receptacles de vidre multicolors, "que recullen totes les tonalitats que el cel adquireix en un dia", ressalta l'artista.
Fotografia a Torroella
La programació d'estiu dels Espais Empordà de la Fundació Vila Casas es completa amb la mostra de les obres finalistes al Premi de Fotografia que atorga l'entitat. D'ençà de l'any 2001, la Fundació convoca anualment, i de forma rotativa, els premis en les disciplines de pintura, escultura i fotografia per donar a conèixer noves tendències.
Aquest any, la convocatòria és de fotografia i compta amb 37 propostes d'artistes. Aquestes instantànies finalistes es poden veure al Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). El premi es lliurarà en aquest escenari el proper divendres.
