El refugi antiaeri de la plaça de la Pau consta d’un passadís d’un metre d’amplada i dos d’alçada, amb una llargada aproximada d’uns 100 metres. Té el seu accés principal a la mateixa plaça, tot i que al mig del seu recorregut el corredor es bifurca cap a una segona sortida emplaçada al carrer Capità Ariza. Fins ara, arrel d’una primera recuperació realitzada fa uns anys, el refugi constava d’un quadre elèctric i motors bomba per a l’extracció d’aigua i la totalitat de passadís estava il·luminat mitjançant uns aplics de superfície.
El darrer projecte realitzat ha volgut fer un pas més en la posada en valor d’aquest simbòlic espai i permetre la realització de visites al refugi, les quals es preveu dur a terme en grups reduïts i amb l’acompanyament d’un guia, ateses les característiques pròpies del recinte.
Les millores realitzades han consistit en la mecanització de les portes d’accés al refugi mitjançant un sistema hidràulic, la renovació de la totalitat de lluminàries existents per unes de baix consum i, per últim, el redisseny dels accessos al refugi amb la incorporació d’un sistema d’àudio i so que permetrà fer simulacions i ambientar les visites, i d’un panell informatiu on es detallarà la documentació existent en referència al refugi antiaeri. El pressupost amb què compten aquests treballs és de 61.000 euros.
A Roses són nombrosos els refugis antiaeris que es construïren entre les acaballes de 1937 i l'any 1938, en plena Guerra Civil. Tal i com es preveia, les obres realitzades l’any 2002 a la plaça de la Pujada de l'Escorxador (actual plaça de la Pau) van posar al descobert una de les entrades d'aquest refugi. Una primera inspecció va permetre comprovar el recorregut dels seus passadissos i l'estat de conservació, constatant que, des de l'accés de la Pujada de l'Escorxador, el refugi transcorria per sota del carrer de Josep Sabaté durant uns 35 metres, per bifurcar-se a continuació i anar a sortir al carrer Trinitat, d'una banda, i al carrer Capità Ariza, de l'altra.
Les parets de contenció dels diferents passadissos es construïren amb formigó, mentre que per a la volta, que es conserva en perfecte estat, s'empraren maons. Un altre aspecte destacable va ser l'òptima impermeabilització del recinte -l'existència d'aigua procedia del subsòl-, ja que no es van detectar filtracions ni esquerdes a les juntes de la volta ni de les parets.
Altres refugis dels quals es coneix l'existència al nucli urbà són el de la plaça de l´Església i el de la plaça del General Prim. També n´hi havia d´altres situats en zones despoblades a les immediacions del poble, com les muralles de la Ciutadella de Roses -que acolliren tres - o el localitzat al Camp de la Cortina, on es començà una trinxera per construir-hi l'amagatall, tot i que no s'acabaren els treballs i, per tant, no fou mai operatiu.
El darrer projecte realitzat ha volgut fer un pas més en la posada en valor d’aquest simbòlic espai i permetre la realització de visites al refugi, les quals es preveu dur a terme en grups reduïts i amb l’acompanyament d’un guia, ateses les característiques pròpies del recinte.
Les millores realitzades han consistit en la mecanització de les portes d’accés al refugi mitjançant un sistema hidràulic, la renovació de la totalitat de lluminàries existents per unes de baix consum i, per últim, el redisseny dels accessos al refugi amb la incorporació d’un sistema d’àudio i so que permetrà fer simulacions i ambientar les visites, i d’un panell informatiu on es detallarà la documentació existent en referència al refugi antiaeri. El pressupost amb què compten aquests treballs és de 61.000 euros.
A Roses són nombrosos els refugis antiaeris que es construïren entre les acaballes de 1937 i l'any 1938, en plena Guerra Civil. Tal i com es preveia, les obres realitzades l’any 2002 a la plaça de la Pujada de l'Escorxador (actual plaça de la Pau) van posar al descobert una de les entrades d'aquest refugi. Una primera inspecció va permetre comprovar el recorregut dels seus passadissos i l'estat de conservació, constatant que, des de l'accés de la Pujada de l'Escorxador, el refugi transcorria per sota del carrer de Josep Sabaté durant uns 35 metres, per bifurcar-se a continuació i anar a sortir al carrer Trinitat, d'una banda, i al carrer Capità Ariza, de l'altra.
Les parets de contenció dels diferents passadissos es construïren amb formigó, mentre que per a la volta, que es conserva en perfecte estat, s'empraren maons. Un altre aspecte destacable va ser l'òptima impermeabilització del recinte -l'existència d'aigua procedia del subsòl-, ja que no es van detectar filtracions ni esquerdes a les juntes de la volta ni de les parets.
Altres refugis dels quals es coneix l'existència al nucli urbà són el de la plaça de l´Església i el de la plaça del General Prim. També n´hi havia d´altres situats en zones despoblades a les immediacions del poble, com les muralles de la Ciutadella de Roses -que acolliren tres - o el localitzat al Camp de la Cortina, on es començà una trinxera per construir-hi l'amagatall, tot i que no s'acabaren els treballs i, per tant, no fou mai operatiu.
