Forenses diuen que les lesions del nadó 'no quadren' amb les explicacions del pare acusat

Les doctores que van fer l'autòpsia creuen que la hipòtesi més plausible és que l'agafés per la cara i el "llancés contra el terra"

Les forenses que van fer l'autòpsia al nadó, les doctores Ivanka Noriega i Anna Figueres, han explicat que després de veure les contusions i els cops que tenia l'infant al cos creuen que la hipòtesi més probable és que l'acusat l'agafés per la cara i el llancés "violentament" contra terra. Segons les doctores, només així es poden explicar hematomes que el nadó que tenia a la cara en forma de mà de persona adulta o que l'impacte li trenqués ossos del crani que són molt durs i difícils de fracturar. "És la hipòtesi més probable. No l'havia de llançar des d'una alçada molt alta", ha afirmat Noriega. 

El que sí que han negat categòricament les forenses de l'adminsitració de justícia és que les lesions de l'infant corresponguin amb cap de les versions que ha donat el pare. L'acusat ha donat fins a cinc versions diferents dels fets. Primer va dir que li havia caigut accidentalment dels braços i després que li va donar un cop contra el llit o contra l'ordinador quan es va girar sobtadament. Segons les forenses, cap d'aquests incidents quadra amb un traumatisme tan fort al cap.

La versió final que assegura que és la certa és que va aixecar el nadó enlaire sense pensar que hi havia una biga a prop. Alejandro S. P. diu que quan l'infant va topar amb el cap a la biga ell es va espantar i es va entrebancar i, llavors, la criatura li va caure de les mans i va impactar contra terra. Les forenses diuen que la superfície de la biga no era llisa, sinó estucada, i que si aquesta versió fos verdadera el nadó s'hauria fet sang quan es va donar el cop al cap, cosa que no va passar. A més, les forenses creuen que si li hagués caigut de les mans el nen hauria caigut o bé dempeus o bé de forma lateral i no impactant amb el cap. 

Per això, les doctores creuen que també seria possible que el nadó caigués des de l'alçada de dos metres però creuen que aquestes lesions només se les podria haver fet si el tenien subjectat per les cames i va caure directament de cap. A més, tampoc explicaria les lesions de la cara ni de l'abdomen, que creuen que es van fer amb un objecte contundent que no han aconseguit identificar. Per aquest motiu, defensen que la hipòtesi que quadra amb totes les lesions és la més probable, que el rebotissin contra el terra. 

Un pèrit de la defensa, la doctora Teresa Cros, creu que no hi ha cap incongruència entre les lesions i la versió de l'acusat perquè, al seu parer, el nadó es podia haver girat durant al caiguda. Cros ha explicat que des d'una alçada d'1,90 metres, el nadó trigaria poc més de mig segon en arribar a terra i que cauria a una velocitat de casi 22 quilòmetres per hora. Aquests càlculs tenint en compte que en un nadó el cap pesa més que el cos i que no té la musculatura del coll forta fan que Cros cregui que el més "probable" és que el nadó es doni la volta i impacti amb el cap contra terra. 

"Amb lesions d'aquesta envergadura i amb una hemorràgia massiva el cop o cops han de ser importants, n'estic convençut", ha afirmat el cap de l'Institut de Medecina Legal de Girona, el doctor Narcís Bardalet que creu que perquè l'hemorràgia s'estengués a tot l'encèfal calia un impacte més fot que el d'una caiguda.

Alejandro S.P. s'enfronta a 18 anys de presó acusat d'assassinat. Està previst que dilluns entreguin als membres del jurat popular i es retirin a deliberar si consideren que l'acusat és culpable o no d'haver provocat la mort del seu fill de només 27 dies de forma intencionada. Fiscalia i defensa han renunciat al testimoni de la mare perquè està il·localitzable.