La CUP sosté que el cartipàs que el nou equip de govern de la Diputació de Girona portarà dimarts a aprovació del ple és un "pas enrere" en transparència i, alhora, suposa incrementar "l'estructura" de govern. En concret, Pèlach lamenta que JxCat i ERC hagin decidit acollir-se al "màxim legal" de càrrecs de confiança possible i proposi tenir-ne 27 (dos més que l'anterior mandat perquè depèn del nombre de regidors de l'ajuntament més gran de la demarcació, el de Girona).
A més, també ha posat el focus en el fet que un d'aquests nous assessors sigui un càrrec de confiança per a la vicepresidència primera, un càrrec que tindrà ERC. Segons la diputada provincial, aquest fet demostra que els dos partits estan creant "estructures pròpies" i no organitzant una estratègia unitària de govern.
Segons les dades facilitades per la CUP, aquest assessor tindrà un sou 47.875,20 euros anuals, la mateixa retribució que l'adjunt a gabinet de presidència. Aquest segon càrrec ja existia, com el de cap de gabinet de la presidència que cobrarà 58.514,09 euros bruts l'any. Els salaris són mes elevats que els del darrer mandat.
Els assessors de ple percebran 38.300,10 euros bruts l'any i hi haurà ara dos càrrecs de confiança com a coordinadors de ple amb un sou de 47.875,20 euros anuals. Pèlach sosté que, en comptes de nomenar el nombre màxim de càrrecs de confiança permesos, caldria avaluar quina feina fan i quants se'n necessiten realment per ajustar la despesa en "l'estructura" de funcionament de la Diputació.
La CUP veu amb bons ulls la reducció en la despesa per als partits de l'oposició però subratlla que aquest ajust s'hauria d'aplicar també a l'equip de govern, i no que serveixi per augmentar salaris i càrrecs de confiança. A diputada ho atribueix a l'increment en el nombre de diputats que formen part de l'equip de govern, que fan augmentar els diners que s'hi destinen. En paral·lel, critica que ara per ara no saben com es repartiran aquests càrrecs de confiança i quina feina faran.
La diputada, que ja avança que al ple votaran en contra de la majoria dels punts del cartipàs, també critica que l'equip de govern –sobretot el vicepresident primer Pau Presas- situï la transparència com un dels principals objectius però, en la proposta de cartipàs, apartin l'oposició d'òrgans de govern d'organismes autònoms on fins ara hi eren representats, com ara el Xaloc.
