D'entre els testimonis que han passat pel jutjat durant el tercer dia de declaracions, en destaca el d'una cuidadora de 28 anys. La noia va treballar al geriàtric entre l'octubre del 2009 i el setembre del 2010, poc temps abans que els Mossos d'Esquadra detinguessin Joan Vila per emmetzinar ancians.
Aquesta jove explica -com recull la declaració- que el zelador la solia tractar malament. Relata que la cridava i que, fins i tot, el dia en què va morir una de les internes, Vila va estar "molt nerviós" i va arribar a perdre "els papers", recriminant-li que es quedés a la residència més enllà del seu horari laboral.
Pel què fa a l'actitud que tenia Joan Vila, la cuidadora explica que al zelador "li agradava quedar-se al comandament de la situació", posar ell mateix les injeccions d'insulina i que "es creia l'amo" de La Caritat. De fet, altres empleades del geriàtric també donen a entendre que a Vila li agradava donar instruccions al personal, tot i que ressalten que era "molt eficient" amb la seva feina.
En referència a les morts dels ancians, moltes treballadores diuen que no van sospitar que hi hagués res estrany. Destaca, però, el cas de la mort d'un dels interns, Joan Canal. Algunes declaracions recullen com, després de morir, el zelador li va lligar una tovallola al cap "perquè tingués la boca tancada" i no se li veiés la llengua.
Sense veure els cadàvers
De la declaració de la jove cuidadora també se'n desprèn una altra conclusió: que la doctora certificava morts d'ancians sense veure els cadàvers. De fet, la noia diu "estar segura" que la facultativa va signar els papers de la defunció en tres casos sense haver vist els cossos. La cuidadora explica que, al seu parer, la doctora "era reàcia a anar a la residència".
Aquest divendres, el jutjat d'Olot encarregat del cas continuarà prenent declaració a més testimonis. Entre els qui estan citats hi ha el director del geriàtric La Caritat, Joan Sala, i diversos metges.
Aquesta jove explica -com recull la declaració- que el zelador la solia tractar malament. Relata que la cridava i que, fins i tot, el dia en què va morir una de les internes, Vila va estar "molt nerviós" i va arribar a perdre "els papers", recriminant-li que es quedés a la residència més enllà del seu horari laboral.
Pel què fa a l'actitud que tenia Joan Vila, la cuidadora explica que al zelador "li agradava quedar-se al comandament de la situació", posar ell mateix les injeccions d'insulina i que "es creia l'amo" de La Caritat. De fet, altres empleades del geriàtric també donen a entendre que a Vila li agradava donar instruccions al personal, tot i que ressalten que era "molt eficient" amb la seva feina.
En referència a les morts dels ancians, moltes treballadores diuen que no van sospitar que hi hagués res estrany. Destaca, però, el cas de la mort d'un dels interns, Joan Canal. Algunes declaracions recullen com, després de morir, el zelador li va lligar una tovallola al cap "perquè tingués la boca tancada" i no se li veiés la llengua.
Sense veure els cadàvers
De la declaració de la jove cuidadora també se'n desprèn una altra conclusió: que la doctora certificava morts d'ancians sense veure els cadàvers. De fet, la noia diu "estar segura" que la facultativa va signar els papers de la defunció en tres casos sense haver vist els cossos. La cuidadora explica que, al seu parer, la doctora "era reàcia a anar a la residència".
Aquest divendres, el jutjat d'Olot encarregat del cas continuarà prenent declaració a més testimonis. Entre els qui estan citats hi ha el director del geriàtric La Caritat, Joan Sala, i diversos metges.
