Més de 400 persones es reuneixen per reclamar que Girona gestioni l'aeroport

L'acte ha estat convocat pel món empresarial, sindical, social i acadèmic.

De fet, la volada que havia assolit la convocatòria ja es feia patent només de mirar el targetó de presentació de l'acte, on hi apareix un llarg llistat d'entitats que s'han sumat a la reclamació. Aquest front comú s'ha plasmat en un manifest, on es recullen els greuges que ha patit el territori amb la gestió centralitzada de l'aeroport des de Madrid, i es reclama poder tenir veu i vot a l'hora de fixar aspectes com les taxes.

L'escrit comença ressaltant que, per a les comarques gironines, és "clau oferir una mobilitat eficient de transport aeri amb connectivitat internacional". El text recorda que ara, en plena crisi econòmica, cal repensar el model de gestió a l'aeroport de Girona.

I, a l'hora de fer-ho, cal tenir en compte "la implicació" que el territori ha tingut a l'hora d'impulsar-lo, tot i que el seu "esforç" no s'hagi vist revertit amb una "implicació en la gestió". El manifest també és fa ressò que les instal·lacions de Vilobí d'Onyar van tancar el 2010 amb un benefici brut de 14,5 milions d'euros (MEUR), tot i que aquests guanys no van revertir al territori a conseqüència del model centralitzat d'Aena.

Precisament, l'economista Germà Bel -que ha pres part en l'acte- ha posat de manifest aquesta incongruència durant el seu discurs. Per a Bel, és cabdal que les taxes aeroportuàries es puguin decidir en funció de les característiques de cada aeroport, i no hagi d'obeir a les directrius fixades des de Madrid.

Model descentralitzat

El manifest celebra que "l'Estat, finalment, hagi decidit reformar el sector aeroportuari" obrint les portes a la liberalització. Però ressalta que el model escollit -amb una participació del 51% d'Aena i del 49% de privats- "no sembla contemplar una gestió propera al territori".

Aquest punt s'ha encarregat de desenvolupar-lo el president d'Applus+, Joaquim Coello. Segons ha ressaltat durant la seva intervenció, en comptes "d'inventar-se un model nou", l'estat espanyol hauria d'agafar aquell que ja funciona a la majoria de països occidentals. És a dir, més que constituir una societat entre Aena i els privats, el que cal és apostar per un clar "model descentralitzat".

En aquest model, la promoció dels aeroports aniria a càrrec d'un consorci públic format per entitats arrelades al territori (l'AGi, en el cas de Girona) i l'explotació de les instal·lacions s'adjudicaria a empreses privades, mitjançant concurs i per un període determinat de temps.

Plegats per competir

El manifest que ha sorgit de l'acte d'aquest vespre ressalta que és cabdal que els aeroports i els seus territoris vagin "plegats per competir". En aquest sentit, el text assegura que "Girona s'ha guanyat el dret de reclamar la gestió del seu aeroport".

Per reforçar aquesta afirmació, l'escrit recorda que l'aeroport de Vilobí d'Onyar "ha donat un pas endavant i ha demostrat que pot concentrar un elevat nombre de vols a destinacions internacionals, situant-se com una nova porta d'entrada a Catalunya". Per això, l'escrit conclou que l'aeroport de Girona s'ha de considerar com un equipament "singular, competitiu i obert a nivell internacional" i on cal que el territori tingui veu i vot a l'hora de gestionar-lo.

"Sol·licitem el traspàs de competències per poder planificar i executar la política comercial i de màrqueting de l'aeroport de Girona d'una manera autònoma i eficient", recull el text. I ressalta: "Requerim la capacitat per fixar taxes i incentius per a la captació de noves rutes i companyies aèries, així com gestionar-ne les negociacions i participar en la concessió de permisos de vols".

El text ja compta amb un ampli suport d'entitats i associacions (més de setanta, segons ha precisat el president de la Cambra de Comerç de Girona). Ara, el món social, econòmic i acadèmic gironí reclama a la classe política que es faci seu l'escrit, i que l'utilitzi a l'hora d'anar a negociar amb Foment a Madrid.

De fet, l'acte d'avui també ha comptat amb el suport de la classe política. Entre d'altres, hi havia el delegat del Govern, Eudald Casadesús; l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans; el president de la Diputació, Enric Vilert; el director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, i diversos diputats.