Teresa Martí està al capdavant d'aquesta empresa, instal·lada a Olot. La passió pel fil i l'agulla ja li ve de petita. Amb només sis anys, ja tallava i cosia els vestits de les nines de les seves companyes d'escola. Després d'estudiar patronatge i patronatge industrial, va decidir fusionar-los i aquesta és la base del treball que fan des de fa dues dècades.
El ciclisme va ser el primer esport a què es van dedicar però cinc anys després van decidir abandonar-lo en veure que la forta competència dels fabricants i la guerra de preus no eren compatibles amb la qualitat que volien donar. Llavors van passar a vestir gimnastes de 'fitness', un esport que va anar a la baixa i que va acabar essent substituït pel patinatge artístic. El Club de Patinatge Artístic d'Olot va ser el primer client.
Ara el negoci inclou també el patinatge sobre gel i la gimnàstica rítmica. Actualment tenen 40 clubs esportius, dels quals 30 són a Catalunya i 10 a fora - Navarra, Galícia, el País Valencià i Madrid. Aquest any han entrat per primer cop a Itàlia, gràcies a un encàrrec d'un entrenador de Navarra que portava un grup italià. Exportar el negoci no els preocupa massa. "Si pots expandir-te a fora, sempre et dóna un prestigi, res més", explica Martí, que afegeix que amb la clientela que tenen, ja van "bastant desbordats" i de feina "no els en falta".
L'exclusivitat com a valor
Amb l'entrada de la producció xinesa en el mercat tèxtil català, Martí reconeix no estar preocupada. El seu és un treball molt artesanal on l'exclusivitat hi juga un paper essencial. "Busquem l'exclusivitat total, cada persona vol la seva parcel·la i és el que els donem", explica la propietària de Martvic. I és que el disseny només s'amortitza tres vegades, per les tres modalitats esportives amb què treballen. "No els repetim amb la finalitat que, si són nenes que es troben en campionats, no hi hagi dos vestits iguals". I això, diu, la Xina no ho fa. Segons Martí, "ells fan 20 vestits per fer proves i després en fan milers; no te'n faran només tres".
Una tècnica única a Catalunya
El context de crisi no els ha afectat, entre altres coses, perquè Martí considera que els seus preus ja són molt ajustats, entre 70 euros i fins als 350 que poden costar els més sofisticats. La clau del seu èxit, segons Martí, està en el disseny. Abans es feia manualment però, ara, amb l'ajuda d'un ordinador, és tot molt més fàcil i barat. Un altre element clau és la tècnica anomenada 'estampació per sublimació', un procés que es va inventar fa dècades però que a Catalunya només la fan ells.
Aquesta tècnica permet 'transferir' el color dels dissenys impresos sobre el paper (els patrons dels vestits) a un teixit elàstic originàriament blanc, gràcies a la pressió i a una temperatura elevada que es fa amb una màquina de grans dimensions. El resultat final és que el dibuix dissenyat per ordinador amb les diferents tonalitats queda estampat en el teixit dels vestits.
El següent pas és el més artesanal, el dels acabats. Les 'escarxes' (pintat a mà amb colors brillants) i la incrustació de cristalls Swarovsky són les principals tècniques que fan actualment, amb teixits com ara velluts i blondes.
Sens dubte, però, la creativitat és el principal ingredient d'aquest negoci, que Martí defineix com "l'alta costura de l'esport". Els clients li encarreguen el vestit a partir de la coreografia i des de l'empresa es fa una proposta. "Cada vegada és un repte", reconeix Martí, que assegura que el negoci és "un món apassionant que enganxa". Molins que giren amb el moviment dels patinadors, vestits de bombetes o de tisores són algunes de les seves creacions. Destaca també el dels periquitos que van desfilar durant la inauguració de l'Estadi del RCD Espanyol a Cornellà-El Prat de Llobregat l'any 2009.
Actualment, treballen amb esportistes de primer nivell, que competeixen en campionats mundials, però no són els únics. Martí assegura que "la mainada que puja" mereix la mateixa atenció com a clients seus i per tant afirma dedicar-los temps i esforços per igual.
Internet, el futur
Tot i que l'empresa ja funciona actualment amb Internet, sobretot amb els clubs de fora de Catalunya, una "altra pota de negoci" podria ser arribar a vendre vestits amb l'ajuda d'un "patronatge perfecte", és a dir, unes mides estàndard. Però de moment encara s'està treballant amb les coordenades i s'ha de veure si finalment és viable.
Indiferentment si l'encàrrec s'ha fet per Internet o de forma presencial a la botiga que tenen a Olot, el que realment compta és la "prova a pista", per comprovar com queda finalment de lluny. Martí assegura que és el moment més important de tots, per veure si realment funciona, i explica a tall d'anècdota que van haver de refer uns vestits de la senyera que, en agafar moviment, es veia com si fos la bandera espanyola. "Pots arribar a fracassar i molt", reconeix.
Martvic té una botiga i el taller a Olot i actualment té una plantilla de quatre treballadors.
El ciclisme va ser el primer esport a què es van dedicar però cinc anys després van decidir abandonar-lo en veure que la forta competència dels fabricants i la guerra de preus no eren compatibles amb la qualitat que volien donar. Llavors van passar a vestir gimnastes de 'fitness', un esport que va anar a la baixa i que va acabar essent substituït pel patinatge artístic. El Club de Patinatge Artístic d'Olot va ser el primer client.
Ara el negoci inclou també el patinatge sobre gel i la gimnàstica rítmica. Actualment tenen 40 clubs esportius, dels quals 30 són a Catalunya i 10 a fora - Navarra, Galícia, el País Valencià i Madrid. Aquest any han entrat per primer cop a Itàlia, gràcies a un encàrrec d'un entrenador de Navarra que portava un grup italià. Exportar el negoci no els preocupa massa. "Si pots expandir-te a fora, sempre et dóna un prestigi, res més", explica Martí, que afegeix que amb la clientela que tenen, ja van "bastant desbordats" i de feina "no els en falta".
L'exclusivitat com a valor
Amb l'entrada de la producció xinesa en el mercat tèxtil català, Martí reconeix no estar preocupada. El seu és un treball molt artesanal on l'exclusivitat hi juga un paper essencial. "Busquem l'exclusivitat total, cada persona vol la seva parcel·la i és el que els donem", explica la propietària de Martvic. I és que el disseny només s'amortitza tres vegades, per les tres modalitats esportives amb què treballen. "No els repetim amb la finalitat que, si són nenes que es troben en campionats, no hi hagi dos vestits iguals". I això, diu, la Xina no ho fa. Segons Martí, "ells fan 20 vestits per fer proves i després en fan milers; no te'n faran només tres".
Una tècnica única a Catalunya
El context de crisi no els ha afectat, entre altres coses, perquè Martí considera que els seus preus ja són molt ajustats, entre 70 euros i fins als 350 que poden costar els més sofisticats. La clau del seu èxit, segons Martí, està en el disseny. Abans es feia manualment però, ara, amb l'ajuda d'un ordinador, és tot molt més fàcil i barat. Un altre element clau és la tècnica anomenada 'estampació per sublimació', un procés que es va inventar fa dècades però que a Catalunya només la fan ells.
Aquesta tècnica permet 'transferir' el color dels dissenys impresos sobre el paper (els patrons dels vestits) a un teixit elàstic originàriament blanc, gràcies a la pressió i a una temperatura elevada que es fa amb una màquina de grans dimensions. El resultat final és que el dibuix dissenyat per ordinador amb les diferents tonalitats queda estampat en el teixit dels vestits.
El següent pas és el més artesanal, el dels acabats. Les 'escarxes' (pintat a mà amb colors brillants) i la incrustació de cristalls Swarovsky són les principals tècniques que fan actualment, amb teixits com ara velluts i blondes.
Sens dubte, però, la creativitat és el principal ingredient d'aquest negoci, que Martí defineix com "l'alta costura de l'esport". Els clients li encarreguen el vestit a partir de la coreografia i des de l'empresa es fa una proposta. "Cada vegada és un repte", reconeix Martí, que assegura que el negoci és "un món apassionant que enganxa". Molins que giren amb el moviment dels patinadors, vestits de bombetes o de tisores són algunes de les seves creacions. Destaca també el dels periquitos que van desfilar durant la inauguració de l'Estadi del RCD Espanyol a Cornellà-El Prat de Llobregat l'any 2009.
Actualment, treballen amb esportistes de primer nivell, que competeixen en campionats mundials, però no són els únics. Martí assegura que "la mainada que puja" mereix la mateixa atenció com a clients seus i per tant afirma dedicar-los temps i esforços per igual.
Internet, el futur
Tot i que l'empresa ja funciona actualment amb Internet, sobretot amb els clubs de fora de Catalunya, una "altra pota de negoci" podria ser arribar a vendre vestits amb l'ajuda d'un "patronatge perfecte", és a dir, unes mides estàndard. Però de moment encara s'està treballant amb les coordenades i s'ha de veure si finalment és viable.
Indiferentment si l'encàrrec s'ha fet per Internet o de forma presencial a la botiga que tenen a Olot, el que realment compta és la "prova a pista", per comprovar com queda finalment de lluny. Martí assegura que és el moment més important de tots, per veure si realment funciona, i explica a tall d'anècdota que van haver de refer uns vestits de la senyera que, en agafar moviment, es veia com si fos la bandera espanyola. "Pots arribar a fracassar i molt", reconeix.
Martvic té una botiga i el taller a Olot i actualment té una plantilla de quatre treballadors.
