Santi Vila encapçala per segona vegada la llista de CiU a l'alcaldia de Figueres. Reconeix que aquestes sigles són "un segell de garantia", però tampoc amaga que, en unes eleccions com les municipals, la coneixença dels candidats és tan o més important que el corrent ideològic. "M'agradaria pensar que em voten a mi i a la confiança que els inspiro com a persona", expressa.
Qualificat com a 'personatge frontera', l'actual alcalde atribueix al seu caràcter d'empordanès poder tenir complicitats i amistats en espais polítics que no són el propi. Potser per això, Santi Vila sosté que en els darrers quatre anys ha governat "sense tenir cap prejudici ideològic" a l'hora de forjar pactes i arribar a acords amb la resta de formacions.
De fet, al llarg d'aquest mandat, el govern de Figueres no ha estat, en cap cas, monocolor. Al pacte inicial amb ICV, més endavant s'hi va afegir el PSC. I el 2010, quan es va dinamitar el pacte amb els socialistes, es va segellar l'acord amb ERC.
Amb la vista fixada en el proper 22 de maig, Santi Vila no amaga el seu desig per aconseguir una notable majoria. A les darreres eleccions, CiU va obtenir set dels 21 regidors que formen el ple de Figueres. "Moure'ns ara a l'entorn del desè regidor crec que es correspondria amb la feina que hem fet", assegura l'alcalde.
Això sí, encara que el resultat l'avali i no necessiti pactar, Santi Vila assegura que estendrà la mà a la resta de formacions. D'entrada, a ICV i a ERC per reeditar el pacte, "perquè si ho hem fet bé fins ara, ningú entendria que deixéssim d'anar junts". Però, més enllà d'aquests dos grups, Vila tampoc tanca la porta ni als socialistes ni als populars.
Projecte per a una dècada
Santi Vila té clar que, si surt reelegit, complirà el mandat com a alcalde de Figueres. Ja va expressar aquest compromís a les eleccions al Parlament, quan va anar de cap de llista per Girona, i ara el referma. "La meva il·lusió i vocació és ser alcalde de Figueres; tinc clar que em presento per complir el mandat", assegura.
En cas que aquest 2011 el resultat a les urnes l'avali, i se senti àmpliament recolzat pels figuerencs, Vila es plantejarà una tercera reelecció. Això sí, l'actual alcalde assegura que el seu projecte per a Figueres té calendari. "Jo sempre he parlat d'un projecte per a una dècada, fet que té un punt d'imprecisió, però que em permet decidir si vull fer d'alcalde durant vuit anys o bé durant dotze", indica.
Potser per aquest pensament, Santi Vila creu que els mandats haurien de durar un any més. I no només això, sinó que també s'hauria de limitar el temps dels alcaldes. "Penso que hauríem de fer mandats de cinc anys, i que els alcaldes només tinguéssim dret a una reelecció; passat aquest temps, si t'agrada la política, saltes a un altre camp i fora", assegura.
El valor de les ciutats
Santi Vila és, per damunt de tot, un ferm defensor dels valors de les ciutats. "Sóc un radical patriota de les ciutats", admet. Es declara obertament sobiranista -"tinc clar que la nació és Catalunya i l'Estat, Espanya", afirma- però també subratlla que el projecte col·lectiu del qual forma part cada cop "s'explica menys en clau nacional, i cada cop més en clau de ciutadania".
Per això, Santi Vila aposta per jugar fort la carta "de les regions i les ciutats". I la seva concepció passa, abans que res, per posar ordre "a la sobreinflació" d'administracions supramunicipals actual i per promoure agregacions de municipis a l'entorn de les ciutats mitjanes.
Per a l'alcalde de Figueres, no s'entén que cada municipi aspiri a tenir els mateixos equipaments que el poble veí. "Anant a situacions grotesques, té sentit que els 68 municipis de l'Alt Empordà aspirin a tenir tots un poliesportiu o un equipament turístic?", es pregunta Santi Vila.
"Quan fem el burro planificant equipaments que no serveixen per a ningú, només per al gaudi domèstic dels alcaldes de torn, posem en risc l'estat del benestar perquè fem malbé molts i molts diners", assegura rotund. Per això, l'alcalde de Figueres defensa el model francès d'agregació, que permetria compartir equipaments, mancomunar serveis i -fins i tot- reduir el número de regidors als plens municipals.
Santi Vila sosté que l'agregació és adequada per a ciutats mitjanes com Figueres, esquitxades de pobles petits al seu voltant. Això sí, a l'hora d'entrar en aquestes dinàmiques, és bàsic desprendre's de la "sobreinflació" d'administracions supramunicipals, com ara les diputacions, que s'han superposat als municipis.
"La clau és que hem d'entrar en dinàmiques d'agregació, i el que és imperdonable és que sobreposem aquest tipus d'estructures als municipis i ciutats", expressa Santi Vila. Per això, l'alcalde de Figueres no dubta a definir les vegueries com una "andròmina" o a qualificar les Diputacions de sobreres, perquè tenen una estructura "absolutament impersonal" que es troba "en terra de ningú" a cavall del Govern de la Generalitat i de l'estat espanyol.
Retallades i eleccions
L'alcalde de Figueres assegura que no li tremolarà el pols si, a l'hora de defensar els interessos de la ciutat, ha d'alçar la veu contra la Generalitat. "He criticat moltíssim el Govern, tant l'actual com l'anterior, quan he considerat que no fa les coses bé", admet.
Com a exemple, Santi Vila recorda que encara manté el contenciós que va interposar contra la Generalitat pel projecte d'instal·lació de parcs eòlics a l'Alt Empordà. "El vaig interposar en època del tripartit, i ha sorprès que passades les eleccions l'hagi mantingut; però ja he fet saber al president Mas que, si això no es tira enrere, ens haurem de trobar als tribunals", declara l'alcalde.
Santi Vila també admet que ha "pressionat" el Govern per intentar que les retallades siguin les mínimes, tot i que reconeix que el dèficit actual "és galopant i estratosfèric". Preguntat sobre si l'ajustament pot passar factura a CiU a les eleccions municipals, l'alcalde de Figueres creu que si això es donés, "seria molt injust".
"Quan apliquem retallades no les fem de grat, però la responsabilitat els hi obliga", assegura. Sobre les crítiques que ha rebut el Govern per les retallades en Sanitat, Santi Vila se sorprèn que ara hi hagi alcaldes "que s'estripen les vestidures" i que l'any passat, quan també hi va haver ajustaments, optessin per callar.
No deixar passar el tren
Figueres arriba a les eleccions amb l'alta velocitat a mig enllestir. Santi Vila té clar que, en els quatre anys que vénen, no s'ha de deixar passar el tren i cal reivindicar que es completi la variant ferroviària, s'engegui l'estació definitiva i es treguin les vies del centre de la ciutat. La redacció d'un nou Pla General i la rehabilitació del barri de Sant Joan -"un tema que cal abordar per responsabilitat moral", expressa- són altres objectius d'aquest mandat en matèria urbanística a Figueres.
L'alcalde també és conscient que el context de crisi obligarà a "aixecar el peu de l'accelerador" a l'hora de fer inversions. Si surt reelegit, Santi Vila treballa amb la voluntat d'invertir 20 MEUR en el proper mandat.
En el terreny econòmic, Figueres arriba a les eleccions amb 4.400 aturats, la majoria del sector serveis. En aquest punt, la visió de Santi Vila és clara: "Figueres ha d'excel·lir com a ciutat de comerç, cultura i oci, i perquè això passi hem de millorar a marxes forçades la capacitació de la nostra gent, massa precàriament formada, i jugar fort la carta de ciutat en xarxa i de la marca Empordà".
Regular la prostitució
Figueres i la comarca es projecten a l'exterior amb icones com Dalí o la Costa Brava, però l'Alt Empordà també té un costat menys amable: la imatge que dóna -tant aquí com en altres indrets de Catalunya- la prostitució de carretera. Precisament, Figueres disposa d'una ordenança que prohibeix la prostitució al carrer, i Santi Vila té clar que aquesta activitat "s'ha de prohibir sense matisos a l'espai públic".
No així, però, en locals tancats. "Personalment, sóc partidari de regular els prostíbuls per donar garanties", assegura Santi Vila. I hi afegeix: "A la vida hi ha molta imperfecció i és molt més complexa del què alguns es pensen; si legislem amb vocació moralista ens equivocarem, perquè molta gent, especialment gran, quan va a un prostíbul el que menys hi va a buscar és sexe sinó companyia".
Historiador i polític
Santi Vila va néixer a Granollers el 1973, però des de petit ha viscut a Figueres. Llicenciat en Història per la Universitat de Girona (UdG), d'on és professor, té cursos de doctorat en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Autor de diversos llibres, l'any 2004 va rebre el Premi Joan Fuster d'assaig per 'Elogi de la memòria'.
El 1999 entra com a regidor a l'Ajuntament de Figueres amb la candidatura de CiU. Aquell mateix any també s'encarrega de dirigir l'àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de l'Alt Empordà fins al 2006, data en què és escollit diputat al Parlament i renuncia al càrrec. Proclamat candidat a l'alcaldia de Figueres a les darreres municipals, obté set regidors i el 16 de juny del 2007 és investit alcalde.
A les darreres eleccions al Parlament, encapçala la llista de CiU i obté nou diputats, que tornen a situar el partit al mateix nivell que a les eleccions dels anys 1995 i 1999. Actualment també és patró de la Fundació Altem, dedicada a la integració de discapacitats psíquics, de la Fundació Tutelar de l'Empordà i, pel fet de ser alcalde, president del Consorci del Museu de l'Empordà, de la Fundació Salut Empordà i vicepresident de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Qualificat com a 'personatge frontera', l'actual alcalde atribueix al seu caràcter d'empordanès poder tenir complicitats i amistats en espais polítics que no són el propi. Potser per això, Santi Vila sosté que en els darrers quatre anys ha governat "sense tenir cap prejudici ideològic" a l'hora de forjar pactes i arribar a acords amb la resta de formacions.
De fet, al llarg d'aquest mandat, el govern de Figueres no ha estat, en cap cas, monocolor. Al pacte inicial amb ICV, més endavant s'hi va afegir el PSC. I el 2010, quan es va dinamitar el pacte amb els socialistes, es va segellar l'acord amb ERC.
Amb la vista fixada en el proper 22 de maig, Santi Vila no amaga el seu desig per aconseguir una notable majoria. A les darreres eleccions, CiU va obtenir set dels 21 regidors que formen el ple de Figueres. "Moure'ns ara a l'entorn del desè regidor crec que es correspondria amb la feina que hem fet", assegura l'alcalde.
Això sí, encara que el resultat l'avali i no necessiti pactar, Santi Vila assegura que estendrà la mà a la resta de formacions. D'entrada, a ICV i a ERC per reeditar el pacte, "perquè si ho hem fet bé fins ara, ningú entendria que deixéssim d'anar junts". Però, més enllà d'aquests dos grups, Vila tampoc tanca la porta ni als socialistes ni als populars.
Projecte per a una dècada
Santi Vila té clar que, si surt reelegit, complirà el mandat com a alcalde de Figueres. Ja va expressar aquest compromís a les eleccions al Parlament, quan va anar de cap de llista per Girona, i ara el referma. "La meva il·lusió i vocació és ser alcalde de Figueres; tinc clar que em presento per complir el mandat", assegura.
En cas que aquest 2011 el resultat a les urnes l'avali, i se senti àmpliament recolzat pels figuerencs, Vila es plantejarà una tercera reelecció. Això sí, l'actual alcalde assegura que el seu projecte per a Figueres té calendari. "Jo sempre he parlat d'un projecte per a una dècada, fet que té un punt d'imprecisió, però que em permet decidir si vull fer d'alcalde durant vuit anys o bé durant dotze", indica.
Potser per aquest pensament, Santi Vila creu que els mandats haurien de durar un any més. I no només això, sinó que també s'hauria de limitar el temps dels alcaldes. "Penso que hauríem de fer mandats de cinc anys, i que els alcaldes només tinguéssim dret a una reelecció; passat aquest temps, si t'agrada la política, saltes a un altre camp i fora", assegura.
El valor de les ciutats
Santi Vila és, per damunt de tot, un ferm defensor dels valors de les ciutats. "Sóc un radical patriota de les ciutats", admet. Es declara obertament sobiranista -"tinc clar que la nació és Catalunya i l'Estat, Espanya", afirma- però també subratlla que el projecte col·lectiu del qual forma part cada cop "s'explica menys en clau nacional, i cada cop més en clau de ciutadania".
Per això, Santi Vila aposta per jugar fort la carta "de les regions i les ciutats". I la seva concepció passa, abans que res, per posar ordre "a la sobreinflació" d'administracions supramunicipals actual i per promoure agregacions de municipis a l'entorn de les ciutats mitjanes.
Per a l'alcalde de Figueres, no s'entén que cada municipi aspiri a tenir els mateixos equipaments que el poble veí. "Anant a situacions grotesques, té sentit que els 68 municipis de l'Alt Empordà aspirin a tenir tots un poliesportiu o un equipament turístic?", es pregunta Santi Vila.
"Quan fem el burro planificant equipaments que no serveixen per a ningú, només per al gaudi domèstic dels alcaldes de torn, posem en risc l'estat del benestar perquè fem malbé molts i molts diners", assegura rotund. Per això, l'alcalde de Figueres defensa el model francès d'agregació, que permetria compartir equipaments, mancomunar serveis i -fins i tot- reduir el número de regidors als plens municipals.
Santi Vila sosté que l'agregació és adequada per a ciutats mitjanes com Figueres, esquitxades de pobles petits al seu voltant. Això sí, a l'hora d'entrar en aquestes dinàmiques, és bàsic desprendre's de la "sobreinflació" d'administracions supramunicipals, com ara les diputacions, que s'han superposat als municipis.
"La clau és que hem d'entrar en dinàmiques d'agregació, i el que és imperdonable és que sobreposem aquest tipus d'estructures als municipis i ciutats", expressa Santi Vila. Per això, l'alcalde de Figueres no dubta a definir les vegueries com una "andròmina" o a qualificar les Diputacions de sobreres, perquè tenen una estructura "absolutament impersonal" que es troba "en terra de ningú" a cavall del Govern de la Generalitat i de l'estat espanyol.
Retallades i eleccions
L'alcalde de Figueres assegura que no li tremolarà el pols si, a l'hora de defensar els interessos de la ciutat, ha d'alçar la veu contra la Generalitat. "He criticat moltíssim el Govern, tant l'actual com l'anterior, quan he considerat que no fa les coses bé", admet.
Com a exemple, Santi Vila recorda que encara manté el contenciós que va interposar contra la Generalitat pel projecte d'instal·lació de parcs eòlics a l'Alt Empordà. "El vaig interposar en època del tripartit, i ha sorprès que passades les eleccions l'hagi mantingut; però ja he fet saber al president Mas que, si això no es tira enrere, ens haurem de trobar als tribunals", declara l'alcalde.
Santi Vila també admet que ha "pressionat" el Govern per intentar que les retallades siguin les mínimes, tot i que reconeix que el dèficit actual "és galopant i estratosfèric". Preguntat sobre si l'ajustament pot passar factura a CiU a les eleccions municipals, l'alcalde de Figueres creu que si això es donés, "seria molt injust".
"Quan apliquem retallades no les fem de grat, però la responsabilitat els hi obliga", assegura. Sobre les crítiques que ha rebut el Govern per les retallades en Sanitat, Santi Vila se sorprèn que ara hi hagi alcaldes "que s'estripen les vestidures" i que l'any passat, quan també hi va haver ajustaments, optessin per callar.
No deixar passar el tren
Figueres arriba a les eleccions amb l'alta velocitat a mig enllestir. Santi Vila té clar que, en els quatre anys que vénen, no s'ha de deixar passar el tren i cal reivindicar que es completi la variant ferroviària, s'engegui l'estació definitiva i es treguin les vies del centre de la ciutat. La redacció d'un nou Pla General i la rehabilitació del barri de Sant Joan -"un tema que cal abordar per responsabilitat moral", expressa- són altres objectius d'aquest mandat en matèria urbanística a Figueres.
L'alcalde també és conscient que el context de crisi obligarà a "aixecar el peu de l'accelerador" a l'hora de fer inversions. Si surt reelegit, Santi Vila treballa amb la voluntat d'invertir 20 MEUR en el proper mandat.
En el terreny econòmic, Figueres arriba a les eleccions amb 4.400 aturats, la majoria del sector serveis. En aquest punt, la visió de Santi Vila és clara: "Figueres ha d'excel·lir com a ciutat de comerç, cultura i oci, i perquè això passi hem de millorar a marxes forçades la capacitació de la nostra gent, massa precàriament formada, i jugar fort la carta de ciutat en xarxa i de la marca Empordà".
Regular la prostitució
Figueres i la comarca es projecten a l'exterior amb icones com Dalí o la Costa Brava, però l'Alt Empordà també té un costat menys amable: la imatge que dóna -tant aquí com en altres indrets de Catalunya- la prostitució de carretera. Precisament, Figueres disposa d'una ordenança que prohibeix la prostitució al carrer, i Santi Vila té clar que aquesta activitat "s'ha de prohibir sense matisos a l'espai públic".
No així, però, en locals tancats. "Personalment, sóc partidari de regular els prostíbuls per donar garanties", assegura Santi Vila. I hi afegeix: "A la vida hi ha molta imperfecció i és molt més complexa del què alguns es pensen; si legislem amb vocació moralista ens equivocarem, perquè molta gent, especialment gran, quan va a un prostíbul el que menys hi va a buscar és sexe sinó companyia".
Historiador i polític
Santi Vila va néixer a Granollers el 1973, però des de petit ha viscut a Figueres. Llicenciat en Història per la Universitat de Girona (UdG), d'on és professor, té cursos de doctorat en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Autor de diversos llibres, l'any 2004 va rebre el Premi Joan Fuster d'assaig per 'Elogi de la memòria'.
El 1999 entra com a regidor a l'Ajuntament de Figueres amb la candidatura de CiU. Aquell mateix any també s'encarrega de dirigir l'àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de l'Alt Empordà fins al 2006, data en què és escollit diputat al Parlament i renuncia al càrrec. Proclamat candidat a l'alcaldia de Figueres a les darreres municipals, obté set regidors i el 16 de juny del 2007 és investit alcalde.
A les darreres eleccions al Parlament, encapçala la llista de CiU i obté nou diputats, que tornen a situar el partit al mateix nivell que a les eleccions dels anys 1995 i 1999. Actualment també és patró de la Fundació Altem, dedicada a la integració de discapacitats psíquics, de la Fundació Tutelar de l'Empordà i, pel fet de ser alcalde, president del Consorci del Museu de l'Empordà, de la Fundació Salut Empordà i vicepresident de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
