El toc de les campanes de la Catedral de Girona van estar en el punt de mira l'any 2016, quan els propietaris de l'Hotel Llegendes de la ciutat van demanar al Bisbat de Girona que deixés de fer-les sonar durant la nit. Segons van afirmar els propietaris, el so de les campanes molestava alguns clients i no els deixava dormir durant la nit. Abans que el cas acabés als tribunals, el Bisbat va acordar que deixessin de sonar.
Aquesta mesura, però, va originar un moviment social de bona part dels veïns que exigien que les campanes seguissin sonant. El plenari va acordar declarar el toc de les campanes Bé Cultural d'Interès Local. D'aquesta manera, es buscava una eina jurídica que pogués defensar el toc durant cada hora al llarg de tot el dia i el Bisbat va decidir tornar a fer-les sonar a la nit. El cas, però, va arribar als tribunals perquè els propietaris de l'hotel mantenien la seva queixa de pèrdua de clients a causa del soroll.
L'Ajuntament i l'Associació de Veïns del Barri Vell van decidir participar en el procés judicial. D'aquesta manera, intentaven mantenir el toc de campanes amb diferents estratègies jurídiques. El cas va acabar amb un acord extrajudicial en què les campanes sonarien durant tota la nit, tot i que amb un volum més baix.
Un acord exemplar
L'alcaldable de JxCat a Girona, Marta Madrenas, ha definit aquest conflicte com "un exemple de com s'han de fer les coses". Madrenas ha recordat que "era un problema entre dos actors" –l'Hotel Llegendes i el Bisbat de Girona-, però com que "hi havia cert interès públic" en garantir el toc de campanes, van decidir interferir-hi.
De tota manera, l'acord extrajudicial no va aconseguir el suport de tots, ja que l'Associació de Veïns del Barri Vell va decidir no signar el pacte. Segons han explicat alguns membres de l'antiga junta de l'associació, creien tenir els arguments legals per garantir el toc de campanes amb una sentència judicial i per això no calia recórrer a cap acord.
En aquest sentit, Madrenas ha assegurat que el govern es va "implicar al màxim", però ha recordat que "la llei és la llei" i per això van optar per buscar una alternativa que havia de passar per un pacte extrajudicial.
Falta de suport als veïns
Per contra, l'alcaldable de Guanyem Girona, Lluc Salellas, creu que "l'Ajuntament hauria d'haver sortit més fort" en la defensa dels veïns. "En general, entenem que el govern ha d'estar al costat dels ciutadans", ha reblat Salellas. De fet, el cap de llista de Guanyem Girona ha assegurat que "no té sentit que transformem elements de patrimoni comú únicament per interessos dels negocis privats".
La cap de llista del PSC a Girona, Sílvia Paneque, ha afirmat que l'acord extrajudicial " va venir a solucionar la incapacitat de fer política del govern de CiU". Paneque també ha lamentat que la solució final "no va comptar amb l’acceptació de l’Associació de Veïns" i per això creu que el govern local "es va lluir" en la gestió d'aquest conflicte. També la candidata del PPC a Girona, Concepció Veray, ha mostrat una visió crítica de la gestió del conflicte. De fet, ha definit com "un error" que el consistori gironí permetés que les campanes se silenciessin "durant dos mesos". Tot i així, celebra que s'hagi arribat a un acord extrajudicial.
De fet, la majoria de partits amb representació municipal celebren que finalment es trobés la manera de garantir el so durant la nit. Per part d'ERC, l'alcaldable Quim Ayats ha detallat que la "preservació d'aquest patrimoni cultural requereix diàleg i consens entre els agents implicats". De la mateixa manera, Cs també celebra haver trobat "equilibris entre diferents sensibilitats" que "garanteixen la convivència dels diferents agents a la ciutat".