L'Ajuntament de Girona proposa un IBI més proporcional al valor de l'habitatge

El consistori creu que les persones amb més recursos econòmics haurien de fer un esforç per no generar una ciutat "de dues velocitats"

La proposta del consistori gironí se centra en què els habitatges situats als barris benestants de la ciutat paguin proporcionalment l'Impost de Béns Immobles, l'IBI, és a dir que sigui més elevat que el de les zones més desafavorides. El tinent d'alcalde de Polítiques Socials i Cooperació, Joan Olòriz, ha posat d'exemple que no és el mateix un metre quadrat en un habitatge de Vilaroja que en un de Torres de Palau. Per aquest motiu, Olòriz demana una revisió del sistema impositiu i augmentar la base imposable de l'IBI perquè sigui progressiu en relació al valor de l'habitatge on es visqui.

Tot i que Olòriz ha reconegut que aquesta proposta no és una mesura que pugui decidir directament el consistori ja que depèn del govern espanyol, ha explicat que caldria fer una proposició de llei en la qual se situés de forma progressiva una base imposable diferent.

Segons el tinent d'alcalde de Polítiques Socials, les persones que tenen més recursos econòmics "han de fer un esforç" perquè sinó es generarà una Girona "de dues velocitats". A més, Olòriz ha assegurat que aquesta mesura permetria augmentar la recaptació en temps de crisi i evitar la retallada en serveis socials. "Aquestes persones potser pagaran una mica més, però tots sortirem abans de la crisi", ha destacat

En tres anys, un 12% de les empreses gironines han desaparegut

Durant la seva intervenció, Olòriz ha recordat que l'atur avui a Girona esdevé la pressió "més gran" sobre les polítiques socials, ja que a 31 de març de 2011 hi ha un registre total de més de 7.500 persones aturades, el 53% de les quals són homes, el 47% dones i el 29% són estrangers. D'aquest total, cal destacar que unes 2.100 persones ja porten més de d'un any sense feina, 600 de les quals són estrangeres.

Olòriz també ha emfatitzat en el teixit empresarial gironí que es basa en les Pimes (Petites i Mitjanes Empreses) i ha explicat que en tres anys han desaparegut un 12% de les empreses que hi havia a la ciutat de Girona, i que s'han obert un total de 16 expedients de regulació d'ocupació (ERO).