Torramadé (CiU) podria recuperar l'alcaldia de Salt si els conflictes passen factura a Pineda (PSC)

La cohesió social i acabar amb la sensació d'inseguretat, principals reptes del pròxim mandat

  • Carles Torramadé (CiU) espera tornar a ser alcalde
    Carles Torramadé (CiU) espera tornar a ser alcalde
  • Iolanda Pineda (PSC) confia en revalidar l'alcaldia
    Iolanda Pineda (PSC) confia en revalidar l'alcaldia
  • Gràfic de l'evolució del nombre de regidors per partit des de les eleccions municipals del 1983
    Gràfic de l'evolució del nombre de regidors per partit des de les eleccions municipals del 1983
  • Gràfic de l'evolució del percentatge de vot per partit des de les eleccions municipals del 1983
    Gràfic de l'evolució del percentatge de vot per partit des de les eleccions municipals del 1983
  • Gràfic d'evolució de la població des del 1983, any que el municipi es va segregar de Girona
    Gràfic d'evolució de la població des del 1983, any que el municipi es va segregar de Girona
  • Gràfic del percentatge per nacionalitats de les persones immigrants que viuen al municipi
    Gràfic del percentatge per nacionalitats de les persones immigrants que viuen al municipi
  • Façana de l'Ajuntament de Salt © AG
    Façana de l'Ajuntament de Salt © AG
Fa quatre anys el PSC amb una dona i molt jove -de poc més de 30 anys- al capdavant va posar punt final a vuit anys de govern de CiU. El fins llavors alcalde, Jaume Torramadé, havia governat amb els seus vuit regidors i el suport dels dos d'ERC. Les eleccions municipals van mantenir CiU amb els mateixos vuit regidors però va impulsar el PSC que dels set del 2007 va passar a nou. Els dos edils d'ERC -el partit obté el mateix nombre de regidors des del 1991- van decidir formar govern amb Iolanda Pineda i deixar Torramadé a l'oposició.

Un nou pacte amb els antics socis de l'anterior equip de govern que s'ha demostrat sòlid. Tot i que tant uns com altres admeten que també han tingut divergències i malentesos al llarg d'aquest mandat, el fet que fos "un bon pacte de govern" ha fet que les discrepàncies no hagin transcendit públicament i que durant els quatre anys hagin donat la sensació d'anar a la una en la presa de decisions.

No ha estat un mandat senzill per a cap dels onze regidors de l'equip de govern. Tant Pineda com el fins ara líder d'ERC, Joan Boada, asseguren que hi ha hagut moments molt difícils i delicats amb els conflictes veïnals que han brotat durant els dos darrers anys agreujats per la situació de "fallida" que diuen que es van trobar a les arques municipals el 2007.

Segons les dades del govern municipal, fa quatre l'endeutament de l'ajuntament era del 157%, molt per sobre del que permet la llei. El límit autoritzat llavors era del 110%, tot i que actualment es permet arribar al 125. Un pla de sanejament molt estricte seguit d'un segon pla ha reduït aquest percentatge fins a límits permesos i han tancat el 2010 amb un endeutament del 98%. Això, però, ha deixat poc marge de maniobra per a inversions. Un exemple és que el darrer pressupost, el del 2011, destina un 42% menys a inversions passant de 4,8 MEUR a 2,8.

"El mandat de les petites coses i no de les grans inversions" que ja augurava Pineda l'any 2007 i que, segons Boada, acaba "raonablement bé". El pla de mandat no incloïa cap inversió faraònica però sí desenvolupar programes per fomentar la cohesió social. L'equip de govern conclou que el percentatge de compliment és "molt elevat" i situa com a fites assolides la millora de l'atenció a la gent gran, el suport a les comunitats de veïns, els projectes per facilitar l'emancipació dels joves i l'inici de les obres de construcció de l'esperada nova comissaria de la Policia Local.

El principal grup de l'oposició, CiU, defensa que encara que la situació econòmica de l'ajuntament fos delicada, ha rebut més ajudes extraordinàries que mai. Jaume Torramadé creu que han perdut una oportunitat de quatre anys que eren clau per al futur de Salt i sosté que l'actual govern ha treballat per sobreviure però sense projecte. L'exalcalde i candidat de nou a l'alcaldia diu que ha viscut "quatre anys decebedors".

Tensió que ha esclatat

Salt ha hagut de sumar a les dificultats econòmiques la fragilitat de la cohesió social. La pau entre els veïns en algun moment s'ha esquerdat més del compte i ha desembocat en conflictes pujats de to.

Una primera baralla multitudinària entre dues comunitats de nouvinguts, l'agost del 2009, va ser el primer brot de tensió d'origen racial. Magribins i paquistanesos es van enfrontar i va obligar la policia a intervenir. Els ànims es van clamar després de reunions entre líders de les dues comunitats que van assentar bases per dialogar i acabar amb les discòrdies.

La calma va deixar pas a la tempesta el febrer del 2010. Uns 200 veïns que denunciaven que els robatoris eren habituals, que se sentien insegurs a Salt i reclamaven més presència policial van irrompre al ple i van obligar a ajornar-lo. Pocs dies després l'ajuntament el va tornar a convocar i a les portes l'ajuntament es van viure moments de tensió, crits i insults entre veïns d'origen immigrat i autòctons que els acusaven de ser l'origen dels delictes i de la inseguretat. Reunions, mediació, taula de convivència i diàleg van, de nou, tornar a calmar les aigües.

La mort d'un jove de 16 anys que va caure per un celobert mentre fugia de la policia va ser l'espurna que va tornar a encendre el foc a principis d'any. Salt va viure nits d'actes vandàlics a mans de joves molestos que es van saldar amb un reguitzell de contenidors, cotxes i motos cremats. Com a reacció a la violència, la població va unir la veu en un clam a favor de la convivència que va culminar amb una manifestació multitudinària de més de 3.000 persones a finals de gener.

La tràgica mort d'un altre jove, a qui un treballador de la neteja va trobar malferit a la plaça dels Colors després que algú li donés un cop fort al cap, ha tornat a generar malestar. Els amics del jove van convocar una concentració en record seu a les portes de l'ajuntament el dia que hi havia ple. Havia de ser silenciosa però es va acabar convertint en una manifestació que va acabar davant de casa l'alcaldessa on els manifestants la van increpar i insultar qualificant-la fins i tot d'"assassina". Hi ha un jove detingut per aquest cas a qui el jutge ha imputat un homicidi i ha enviat a presó.

Els conflictes, la majoria d'origen racial, han marcat els moments més delicats del mandat però no han estat les úniques polèmiques de la legislatura. La imputació de l'exalcalde Jaume Torramadé per un afer urbanístic en la requalificació d'uns terrenys ha provocat un altre dels moments tensos del mandat. La querella criminal d'un empresari que se sentia estafat va acabar amb Torramadé declarant com a imputat als jutjats. Tot i que la denúncia inicial no l'implicava, la investigació va arribar fins al llavors alcalde. El líder de CiU va admetre que va signar un document on es comprometia a impulsar la requalificació dels terrenys de la Gassol per convertir la parcel·la, que originàriament era sòl industrial, en sòl urbanitzable.

El cas continua el seu procediment i ha d'arribar a judici. Aquest fet també ha despertat les crítiques d'alguns partits polítics, sobretot el PSC, que dubten que Torramadé sigui el millor candidat perquè ha estat investigat per la justícia i, sobretot, perquè el cas encara no està tancat. El líder de CiU defensa la seva innocència i té l'aval i la confiança del seu partit que ha decidit tornar-lo a posar al capdavant de la candidatura per recuperar l'alcaldia de Salt.

Noves cares, nous partits i problemes per fer llistes

Només PSC i CiU mantenen els seus caps de llista, la resta de partits han optat per cares noves per encapçalar les candidatures. Aquestes eleccions també es preveuen marcades per la incorporació de nous partits com Gent per Salt (GPS), un partit a qui en més d'una vegada han penjat l'etiqueta de xenòfob, i l'anunciada irrupció de Plataforma per Catalunya (PxC) en el panorama municipal. La incògnita és saber si rebran molts vots.

El PSC, de forma unànime i sense cap vot en contra ni en blanc, ha tornat a fer confiança en Iolanda Pineda per aconseguir governar un segon mandat. Cada alcalde de Salt ha governat durant vuit anys abans de donar el relleu a l'alcaldia i a Pineda li faltaria el segon mandat per complir amb les estadístiques que han fixat Salvador Sunyer, Xavier Corominas i el mateix Jaume Torramadé. Els socialistes han revalidat la cap de llista però encara no han presentat la candidatura. Pineda admet que encara no la tenen del tot enllestida i que, després de quatre anys tan durs, els regidors del seu govern han patit molt desgast. "Però serà la millor llista", augura Pineda.

El seu soci de govern, ERC, presenta nou candidat. Joan Boada, que ha estat el primer tinent d'alcalde durant aquesta legislatura, no torna a ser cap de llista i ho serà Josep Soler, que en les eleccions del 2007 anava de número 2 i que ha estat al govern de Salt aquests quatre anys. Des que es van presentar per primer cop a l'Ajuntament de Salt l'any 1991, ERC sempre ha obtingut dos regidors, el resultat que esperen repetir aquest any. Malgrat aquest resultat sòlid, els republicans van perdre la meitat dels vots en les darreres eleccions -de 1.137 a 661- i si aquesta xifra baixa gaire més, perdran algun regidor.

En les darreres eleccions CiU es va quedar a només 176 vots del PSC i va ser la segona força més votada. Jaume Torramadé presenta una candidatura amb tres noves incorporacions entre els deu primers però mantenint la majoria dels regidors que l'han acompanyat aquests quatre anys a l'oposició. CiU mai ha passat dels vuit regidors i el seu mínim són els sis del 1983. Des del 1995 CiU i PSC han obtingut resultats molt renyits a Salt arribant a l'empat a vuit regidors el 1999.

IpS-ICV també ha canviat el candidat. Ramon Muñoz deixa de ser alcaldable i cedeix el lloc a Ferran Burch, conegut en el teixit associatiu de Salt i que ja ha demostrat saber mobilitzar la població com va fer, per exemple, durant la consulta independentista. També deixa de ser cap de llista el candidat del PP, Antonio González però encara és una incògnita saber qui prendrà el relleu. Fonts del partit asseguren que tindran candidatura però que encara no han anunciat qui anirà al capdavant.

Aquestes dues formacions només han tingut un regidor durant aquest mandat però els resultats sempre ajustats obliguen a buscar suports per arribar a l'alcaldia. ERC ha deixat clar que ha governat bé amb el PSC i que serien els socis prioritaris però no es tanca a res i, per tant, no descarta donar suport a CiU. Els partits més minoritaris i amb resultats més modestos es poden convertir també en clau per poder formar govern després de les eleccions del maig.

Quatre anys delicats per endavant

Cohesió social, immigració, crisi econòmica i seguretat. Aquests són els principals eixos de tots els partits per al futur de Salt. El malestar i el brots de violència han generat cada vegada més sensació d'inseguretat entre els veïns, tot i que les dades policials indiquen, any rere any, que a Salt no s'hi cometen molts més delictes que en altres poblacions.

L'increment de la presència policial i la reclamació d'una comissaria de Mossos d'Esquadra s'ha convertit en una lluita habitual. L'anterior Govern es va comprometre a construir la nova seu regional dels mossos a la població, un anunci esperat amb candeletes a la població, però ara el compromís està en entredit perquè el nou Govern diu que, de moment, no hi ha diners per construir-la.

Què passarà amb la seu dels Mossos a Salt és una incògnita que s'ha de desvetllar en el pròxim mandat. També serà durant els propers quatre anys quan s'instal·laran càmeres de videovigilància en les zones més conflictives del municipi i també s'haurà de desenvolupar el projecte d'esponjament del sector centre, el més massificat i amb més població immigrada, que ha de servir per revalorar la zona i frenar problemes de salubritat.

La crisi econòmica ha estat devastadora a Salt, que ha vist multiplicar per tres el nombre d'aturats en només quatre anys i ha passat dels 1.000 veïns a l'atur de l'any 2007 als 3.700 del 2011. A més, el perfil del treballador és molt baix, persones que majoritàriament s'havien dedicat al sector de la construcció, pràcticament analfabets, sense formació i, per tant, amb moltes dificultats per reinserir-se al mercat laboral. Aquest també és un dels reptes de futur de Salt, la sortida de la crisi.