Unes obres posen al descobert una porta medieval al bell mig del call jueu de Girona

L'estructura, que data de finals del segle XIII o principis del XIV, donava accés a la casa d'un metge il·lustre de l'època

L'any 2008, mentre es rehabilitava la façana sud de l'actual Museu d'Història dels Jueus, va aparèixer la silueta d'una porta cega al mur de l'equipament. La porta donava al carreró d'Hernández, on actualment no s'hi pot accedir. Aquest carrer només es pot contemplar des dels patis del museu, perquè està tancat per murs en els seus dos extrems.

Quan es va descobrir la porta cega, els historiadors van situar-la -mitjançant la documentació existent- com un dels elements que formaven part del call medieval. Tot i això, no es va poder aprofundir més en el seu estudi fins ara. I és que unes altres obres, aquest cop a dins del museu, han permès posar al descobert la part interior de la porta, un mur i una petita obertura que servia de finestra.

La porta, el mur i la finestra es troben dins una petita estança, que s'havia clausurat amb una paret. L'espai s'havia recobert de terra, pedres i morter. Ara, però, durant les obres els operaris han tirat a terra aquesta paret i han posat al descobert l'estança i la resta d'elements. A més, també s'han localitzat un fragment de ceràmica jueva medieval i el basament d'una columna.

L'Ajuntament de Girona ja ha aturat les obres i ha posat la troballa en coneixement de Patrimoni, perquè s'hi faci una intervenció arqueològica més a fons. L'alcaldessa, Anna Pagans, ha explicat que la descoberta de la porta, la finestra i l'estança suposen "una troballa molt interessant" que caldrà estudiar més a fons.

De fet, tot i que encara s'hagi d'acabar de treure la runa que cobreix la porta, la seva estructura està molt ben conservada. Es tracta d'una porta adovellada, formada per carreus de pedra, que data de finals del segle XIII o principis del XIV. Fins i tot, també se'n conserva la part de la llinda i el marcapeu.

Centre neuràlgic del call

La porta adovellada que s'obre al carreró d'Hernández donava accés a un casal particular de dimensions considerables. De fet, es té constància que, al segle XV, aquest casal va ser propietat del jueu Astruc Abraham des Portal, un metge il·lustre de Girona, que pertanyia a una família on molts membres es van dedicar a les arts i a les ciències.

El casal va pertànyer a la família des Portal fins a l'any 1492, moment en què el seu propietari va marxar de Girona i va vendre la propietat a un jueu convers. La directora del Museu d'Història dels Jueus, Sílvia Planas, ha ressaltat que la troballa permet confirmar el que, fins ara, se sabia per documents: que el casal va formar part del nucli central del call, on també es trobava la sinagoga.

"Això ens permet recuperar, fer una relectura de tot el que era el barri jueu i ajudar a difondre aquest patrimoni", ha indicat Planas. A més del casal i la sinagoga, el nucli neuràlgic del call també l'integraven altres edificis, situats a cavall dels carrers Sant Llorenç, d'Hernàndez, Claveria i de la Força.

Entre aquests, hi havia l'escola dels homes, la de les dones, els banys rituals, l'hospital, la carnisseria i altres espais d'ús comunitari. De tots ells -excepte de la part del casal descoberta- fins ara només se'n té constància documental. "Però la troballa feta ara ens permet veure com l'actual museu es troba just a sobre del que era el centre del call medieval", ha conclòs Sílvia Planas.