Girona va viure un inici de legislatura convuls. De fet, en poc menys d'un any, la ciutat va arribar a tenir fins a tres alcaldes. Al gener del 2016, sis mesos després d'encetar el seu segon mandat, Carles Puigdemont marxava a la presidència de la Generalitat. Deixava un ajuntament amb minoria, on CiU governava amb deu dels 25 regidors.
El relleu a l'alcaldia, però, va ser agitat. I va derivar en una pugna interna a CiU que després de setmanes d'estira-i-arronsa, i contra tot pronòstic, va fer alcalde Albert Ballesta (aleshores, director territorial d'Interior i número 19 de la llista). Però el seu mandat va ser fugaç; de fet, va durar tan sols mes i mig.
A principis de març del 2016, fart de pressions i sense haver pogut aprovar el cartipàs, Ballesta dimitia com a alcalde. De retruc, també abandonava el consistori. Marta Madrenas, que havia entrat com a regidora el 2011, passava a ser alcaldessa. I en paral·lel, les cúpules dels partits a Barcelona tancaven un acord entre CiU i el PSC a l'Ajuntament (que donava majoria al govern gironí).
El pacte es va mantenir fins al 27 d'octubre del 2017. Just el dia en què el Parlament va declarar la independència i la vigília que s'apliqués el 155. Aquell vespre, Madrenas compareixia per anunciar que CiU i socialistes trencaven l'acord.
D'ençà d'aleshores, l'alcaldessa ha governat en minoria. I el seu posicionament polític a favor de la independència ha estat clar. Ho demostren per exemple el trencament de relacions amb l'Estat o la querella conjunta que Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis van interposar per les càrregues de l'1-O.
El procés, però, també s'ha deixat sentir en un ple municipal marcadament independentista (ho són divuit dels 25 regidors actuals). El consistori s'ha mostrat obertament a favor de la república, aprovant mocions de suport als presos, declarant el rei Felip VI persona 'non grata' o, fins i tot, canviant el nom de la plaça Constitució per la de l'U d'Octubre del 2017.
27 cadires al ple
Les eleccions d'aquest 26-M suposaran sumar dues cadires més al consistori gironí. La ciutat ja ha superat els 100.000 habitants i això comporta que, ara, passi a tenir de 25 a 27 regidors.
Els comicis arriben quan, de fet, els diferents grups polítics ja fa gairebé un any que estan immersos en precampanya. I això es fa evident al ple municipal on, malgrat tot, CiU ha aconseguit tirar endavant els comptes d'aquest 2019 (que pugen a 117 MEUR) gràcies a l'abstenció d'ERC i el PPC.
En aquestes municipals, dels sis grups que tenen representació al ple, ERC i Cs aposten per cares noves. I la CUP, aquest cop, s'integra dins el paraigües de Guanyem Girona (un moviment nou format per partits polítics, activistes socials i culturals i entitats de la ciutat).
El 95%, complert o encarrilat
L'actual alcaldessa, Marta Madrenas, que es presenta sota les sigles de JxCat, opta a mantenir-se al càrrec. És la primera vegada que encapçala llista (a les anteriors municipals, anava de número 3). El seu partit, el PDeCAT, ja fa temps que li va donar l'aval. La seva va ser l'única candidatura que es va presentar a les primàries per escollir alcaldable, celebrades al juliol del 2017.
Madrenas reivindica que, tot i la seva defensa de l'independentisme, no ha desatès la ciutat. Assegura que arriba al 26-M amb el 75% del pla de govern complert i amb un 20% més en execució. A la carpeta, entre d'altres, hi porta l'inici de la remodelació de la carretera Barcelona, haver desencallat la reforma del Modern, recuperar el pont del Dimoni, preparar el camí per a la municipalització de l'aigua o inversions per valor de 12 MEUR en equipaments i via pública als barris.
Per contra, però, l'oposició li critica haver aparcat el Pla Especial de la Devesa, girar l'esquena als barris més perifèrics –hi ha qui ho qualifica de "ciutat-aparador" centrada en el turisme- o no haver sabut marcat prou perfil amb un model propi per Girona (agafant aquell heretat de Puigdemont). La CUP, a més, s'ha mostrat molt crítica amb la gestió de l'aigua, reivindicant que van ser ells, portant Agissa als jutjats, els qui van engegar el camí perquè el servei acabi a mans públiques.
Canvis a ERC
Dels grups a l'oposició, el d'ERC-MES (amb quatre regidors) és el que ha viscut més l'avantsala de les municipals. La seva portaveu, Maria Mercè Roca, va anunciar fa un any que no repetiria com a alcaldable després de veure com el partit li retirava la confiança. Això, de retruc, va comportar que el regidor de MES, Pere Albertí, decidís trencar la coalició de cara al 26-M, i que ara el seu nom formi part de la llista de Guanyem Girona.
Però als republicans encara els quedava veure un moviment de darrera hora. El regidor Martí Terés, també descontent amb el partit, renunciava per sorpresa a l'acta de regidor al ple d'aquest març. I just aquella mateixa nit, feia públic que formaria part de la llista de JxCat, que encapçala Madrenas.
ERC es presenta a aquestes municipals amb Quim Ayats com a alcaldable. Aquests últims anys ha estat senador del partit a Madrid, però no és novell a l'Ajuntament de Girona. De fet, ja va ser-ne regidor de Joventut des del 2007 al 2011 (durant el darrer tripartit d'esquerres al consistori).
Entre l'experiència i la renovació
La CUP, que a les municipals del 2015 també va treure quatre regidors, s'integra ara dins la marca Guanyem Girona. Un nou moviment municipalista format per partits polítics, activistes socials i culturals i representants d'entitats amb l'objectiu de liderar un canvi "popular i republicà" a l'Ajuntament.
Per encapçalar candidatura, la plataforma ha apostat per una cara ja coneguda al consistori: la del regidor cupaire Lluc Salellas. A les eleccions del 2015, Salellas anava de número 2 de la CUP en una llista que encapçalava Laia Pèlach. Des d'un inici, però, el partit ja va apostar per la bicefàlia, i tant Pèlach com Salellas han anat intercalant intervencions –i a la pràctica, el rol de portaveus- als plens de tot aquest mandat.
El PSC, també amb quatre regidors, manté la confiança en Sílvia Paneque com a alcaldable. La seva també va ser l'única candidatura que, al maig de l'any passat, es va presentar a les primàries dels socialistes. Per a Paneque, que ja va encapçalar llista el 2015, aquesta serà la seva tercera legislatura a l'Ajuntament (hi va entrar el 2011 com a regidora, quan el PSC va passar a l'oposició).
Durant aquest mandat, i mentre va durar el pacte amb CiU, Paneque va ser primera tinenta d'alcalde i va fer-se càrrec de l'àrea de Drets Socials, Igualtat i Seguretat. I ara, precisament, entre els noms de la seva llista també hi ha el d'una altra extinenta d'alcalde: Isabel Muradàs, que durant els dos últims mandats havia format part de l'equip de govern de CiU portant les àrees d'Educació i Esports. Muradàs, que ara va de número 6 a la candidatura del PSC, havia militat a Unió i Demòcrates i va renunciar als càrrecs el maig de l'any passat, després que l'Audiència Nacional la cités en el marc del cas 3%.
Cs, per la seva banda, renova alcaldable. El partit taronja, actualment amb dos regidors, passa Míriam Pujola al número 2 de la llista i hi posa al capdavant el politòleg Daniel Pamplona. Amb 29 anys, l'alcaldable de Cs aterra en campanya després de treballar a l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica i a l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte.
Per últim, el PP torna a jugar carta segura a l'hora de triar alcaldable. El partit referma l'aposta per Concepció Veray, única regidora que els populars tenen al consistori gironí. I també la més veterana del ple municipal, perquè va entrar a l'Ajuntament l'any 2003.
A més dels sis grups que actualment tenen representació al consistori, els gironins podran votar quatre candidatures més aquest 26-M. Als col·legis electorals, també hi trobaran les butlletes de Girona-En Comú Podem (Eugènia Pascual), el Partit Animalista-Pacma (Ignacio Pascual), Bloc Sobiranista Català (Ignacio Huertos) i Vox (Alberto Tarradas).
D'entrada, els resultats d'aquestes municipals ja auguren, però, que seguint la tònica de les grans ciutats, Girona tindrà un ajuntament fragmentat. I que els pactes postelectorals seran clau a l'hora de formar el nou govern (bé sigui per tancar una investidura en minoria, bé sigui per assegurar-se majoria).
Des d'ara i fins al 2023
Els partits ja fa temps que han engegat la maquinària electoral. I després de tancar candidatures i llistes, el que toca ara és presentar programes. A grans trets, l'urbanisme, l'habitatge, els serveis a les persones, el turisme, la seguretat i la cultura marquen els eixos –i apostes- de les diferents formacions des d'ara i fins al 2023.
JxCat centra el programa per a les municipals en deu eixos (que al seu torn, inclouen deu propostes cadascun). Entre d'altres, Madrenas aposta per crear un parc d'habitatge de lloguer assequible (amb 50 pisos destinats als joves), revisar el Pla Especial del Barri Vell, impulsar un pla de renovació urbana a tota la ciutat centrat en aquelles obres que millorin el dia a dia dels gironins (voreres, enllumenat), incrementar la videovigilància, signar un nou contracte de neteja, ampliar el servei d'atenció domiciliària a la gent gran, potenciar el Projecte Vora (l'anella verda que envoltarà la trama urbana), fomentar la mobilitat sostenible (Girocleta elèctrica, nous carrils bici) i crear un Pla de Vocacions Tecnològiques.
ERC basteix el seu programa a partir, sobretot, de mesures socials. Els republicans volen construir col·lectivament "una Girona del benestar, que pensi en tothom i sumi tothom". Per això, un dels principals eixos són les polítiques d'habitatge, amb un "pla d'acció urgent" que inclou facilitar l'accés al lloguer, mobilitzar pisos buits, més places de residència per a estudiants o "limitar" els pisos turístics "en determinats barris". En urbanisme, ERC aposta per una Girona més accessible (amb un pla de millora d'enllumenat, voreres més segures i parcs i espais naturals adaptats). En matèria de seguretat, es volen impulsar els policies de barri, reforçar l'atenció a les víctimes i avançar cap a l'objectiu de "zero accidents amb ferits" a la ciutat.
Guanyem Girona basa el programa electoral en sis grans eixos, dins els quals n'hi ha un d'específic a "garantir el suport municipal amb la construcció de la República" i fer que l'Ajuntament tingui un paper "actiu" en prevenir i denunciar la corrupció. La plataforma municipalista proposa, entre d'altres, destinar el 30% de futures promocions a habitatge de protecció oficial, aprovar una moratòria de pisos turístics, mancomunar serveis amb els municipis de l'àrea urbana de Girona, repensar la mobilitat i impulsar un Pla de Ciutat per definir "participativament" cap a on ha d'avançar Girona en els propers quinze anys.
El PSC reivindica, d'entrada, abandonar "la mala política del no fer res i dir-la encara més grossa", acusant l'alcaldessa d'haver tingut "un únic projecte" per a Girona: "ser la veu més radical de l'independentisme". Sílvia Paneque aposta perquè "el consens" i el "respecte institucional" tornin a l'Ajuntament i apel·la a recuperar la idea del 'Girona m'enamora'. Entre els eixos del programa, els socialistes hi situen la creació d'un nou pol científic i de salut amb el nou Campus Trueta, la conversió de la carretera Barcelona en avinguda, més equipaments públics als barris, tornar a mobilitzar habitatge social per impedir "l'especulació del lloguer" o desplegar la policia local de proximitat.
Cs ja avança al programa que les tres primeres mesures que emprendran seran recuperar el nom de la plaça Constitució, encarregar una "auditoria complerta de la gestió del govern Puigdemont-Madrenas" i recuperar les relacions institucionals "trencades" amb l'Estat. El partit taronja centra el seu projecte per Girona en ampliar la plantilla de la Policia Municipal, reduir "despeses supèrflues, gestions partidàries" i impulsar la transparència al consistori, potenciar el transport públic (revisant rutes, freqüències i abaixant l'abonament mensual), redefinir els eixos comercials per donar més protagonisme als barris, recuperar "patrimoni històric oblidat" per a usos turístics i reassociar-se amb la Red de Juderias
Per últim, el PP vol garantir "una Girona de tots els gironins, pensin com pensin" i posa el focus en "la neutralitat" de l'espai públic i de la mateixa institució. Entre els principals eixos programàtics, els populars aposten per redactar un pla estratègic per a la ciutat amb l'horitzó 2030, crear 60 noves places de policies municipals, impulsar un pla de xoc de seguretat, ampliar el parc públic d'habitatge, dur a terme un "control estricte" per assegurar que els pisos turístics compleixin normativa, crear una nova línia de bus nocturn, engegar un centre d'urgències socials que funcioni les 24 hores (adreçat a persones grans i col·lectius vulnerables) i impulsar plans de dinamització comercial als barris.
