Policies nacionals han justificat l'ús de porres al Col·legi Verd de Girona l'1-O per "repel·lir les agressions" que rebien de part dels concentrats.
El coordinador dels agents d'ordre públic a Girona, l'inspector en cap 66.175, ha explicat que, quan va arribar al centre, va veure que hi havia un grup d'agents que estaven sent "agredits violentament per un innumerable grup de persones", motiu pel qual va ordenar que es fes ús de les porres, que "curiosament ningú estava utilitzant tot i la situació violenta".
Un altre agent antidisturbis (87.487) ha dit que es van fer servir perquè "perillava la integritat" dels policies i que fins i tot un dels agents "no podia respirar per la pressió de la gent".
Membres de la Policia Nacional han assegurat que els agents "van patir cops i llançaments" d'objectes. L'inspector en cap ha assegurat que els concentrats tenien els policies "confinats", i que quan van poder entrar a l'interior "també hi va haver agressions" i que hi havia "gent amb nens, que curiosament interposaven" entre els agents i els concentrats en actitud "violenta". L'inspector en cap ha admès trets de salves com a "mitjà dissuasiu", però que "no va ser efectiu".
A més, ha remarcat que la porra és un mitjà de "dotació individual" que qualsevol agent pot utilitzar amb "oportunitat" i "proporcionalitat" quan ho consideri oportú, i que aquell dia no hi havia cap ordre especial per al seu ús. A preguntes de l'advocat Benet Salellas, ha afegit que el seu ús es fa "en la mesura del possible" i que "no sempre l'impacte es pot dominar", ja que, "si una persona està agredint", l'agent "la defensa pot anar a parar a una altra part, però involuntàriament". També ha defensat que es va avisar els concentrats que els policies actuarien.
Un agent (87.487) d'un dels grups d'intervenció ha assegurat que els concentrats tenien una "actitud molt hostil", i que es va ordenar fer ús de les porres per "repel·lir les agressions" perquè "perillava la integritat física dels meus homes". "La gent ens havia empentat contra les tàpies del col·legi, recordo un agent meu que no podia respirar per la pressió de la gent, i per això vaig ordenar que traguessin les defenses per repel·lir les agressions", ha assegurat. De fet, ha dit que li va indicar el seu superior, allí present, i ell que va transmetre l'ordre als agents.
Un dels policies que hi va intervenir (95.458) ha explicat que el cap del dispositiu va "creure convenient" fer ús de la defensa perquè era "l'única manera" que els ciutadans es "retiressin". Ell, però, ha remarcat que sempre va colpejar "per sota de la cintura".
Un dels agents ha afegit que a un altre centre, el Dalmau Carles, "l'ús de la força va ser molt menor", sense fer ús de les porres perquè "no van oferir tanta resistència".
Bombers amb la "veu cantant"
Diversos testimonis han situat membres dels Bombers de la Generalitat en col·legis de Girona, també al Verd. Un dels agents, de fet, ha explicat que, entre "la massa que s'organitzava" a la sortida del col·legi hi havia "ciutadans amb cascs de bombers que portaven la veu cantant". "Ens increpaven i ens fustigaven i, quan anàvem enrere, algú sempre ens llençava coses per caure", ha afegit.
Sense instruccions de coordinació amb els Mossos
A preguntes de l'advocada de Joaquim Forn, Judit Gené, el coordinador dels agents d'ordre públic a Girona ha admès que no tenia instruccions de com coordinar-se amb altres cossos d'ordre públic com els Mossos d'Esquadra. "Això em supera a mi", ha dit, fent referència a las seva "superioritat" i admetent que no tenia instruccions que havien d'avisar o sol·licitar el suport d'unitats d'ordre públic d'algun altre cos. "Jo no tenia contacte directe amb cap altre cos", ha dit.
Incident amb un vehicle que els feia fotos
Dos agents també han testificat per un incident que es va produir en un polígon industrial dels afores de Girona el dia de l'1-O. Les unitats antidisturbis estaven allà replegades abans d'intervenir quan, segons han dit, van veure un vehicle vermell (marca Hyundai) que donava voltes a la zona i els feia fotos. Segons han dit, van demanar al vehicle que s'aturés i la conductora "va fer cas omís".
"No va apartar-se a la dreta, va apujar les finestres i va bloquejar les portes, no es va voler identificar i ens parlava en català dient que no érem la seva policia i no ens havia d'obeir", ha explicat l'agent 109.541, que ha explicat que l'únic que sí va accedir a identificar-se va ser un home que hi havia a la part del darrera del vehicle, on sí hi havia una finestra oberta parcialment.
Llavors, el segon agent (87.688) ha explicat que quan va anar a buscar-li el DNI i va introduir el braç aquesta persona va "riure" i va apujar la finestra, atrapant-li el braç. Llavors, un company el va ajudar a "alliberar" el braç per "por que el vehicle el pogués arrossegar" i que, per aquesta acció, van trencar la finestra del vehicle. A partir d'aquí, tots van baixar del vehicle (eren quatre ocupants) i els van poder identificar, sense fer cap altra acció perquè estaven a l'espera de rebre ordres per actuar en el dispositiu del dia del referèndum.
Toc d'atenció de Marchena a Salellas
El president del tribunal, Manuel Marchena, ha aturat una pregunta del lletrat de Cuixart, Benet Salellas, que ha preguntat a un agent si quan parlava de massa es referia a "manifestants a les portes del col·legi Verd". Una pregunta que Marchena ha considerat que no és pertinent. "Portem 20 sessions de judici i ara vol que el testimoni li descrigui en termes policials què és la massa, això no és un interrogatori, busca un debat amb el testimoni sobre què s'entén per massa i per si coincideix amb el seu criteri", ha manifestat el president del tribunal.