L'Ajuntament de Porqueres (Pla de l'Estany) també vol portar l'Estat als tribunals perquè retorni els diners republicans espoliats pel franquisme, seguint així el camí que ha obert l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès). El grup a l'oposició PDeCAT del municipi ha entrat a registre una moció que reclama iniciar els tràmits administratius i judicials per aconseguir la devolució de les 1.967.754 pessetes d'aquella època que equivaldrien a més de 27,3 milions d'euros (MEUR). La xifra s'ha obtingut basant-se en un estudi de l'historiador Narcís Castells acompanyat de proves documentals dels 234 veïns que es van veure forçats a lliurar el que la dictadura va qualificar de "moneda de l'enemic", referint-se a tots els bitllets emesos pel bàndol republicà després del juliol del 1936.
L'agost del 1938 el règim franquista va decretar que els diners emesos per la República a partir del cop d'estat del 18 de juliol del 36 eren il·legals i confiscades pel govern franquista el 1939. Concretament, el decret del 27 d'agost obligava a tots els ciutadans a lliurar al Banc d'Espanya les pessetes emeses si no volien ser jutjats per contraban. I s'hi referien com el "paper moneda posat en circulació per l'enemic".
A Girona, el Butlletí Oficial de la Província va publicar aquest decret el 28 de març de 1939, i el governador civil Antonio F. de Correa Veglison, el 4 d’abril, signava la circular que posava en marxa el procés a la capital i a tots els pobles. Per evitar que algun Ajuntament es fes l’orni, el 17 d’abril de 1939, fa justament 80 anys, signava una altra circular on declarava obligatori i urgent que els governs municipals que no tinguessin oficina bancària al poble passessin per la sucursal del Banc d’Espanya, on s’informaria de com havien de procedir els Ajuntaments en la retirada del paper moneda "posat en circulació per l’enemic".
Això afectava a municipis com el de Porqueres (Pla de l'Estany), que no disposaven de sucursal bancària i per tant els ciutadans van haver de lliurar-ho al seu Ajuntament per retirar-les de circulació. El consistori les va haver d'entregar al Banc d'Espanya i seguidament els diners van desaparèixer.
A Girona, el Butlletí Oficial de la Província va publicar aquest decret el 28 de març de 1939, i el governador civil Antonio F. de Correa Veglison, el 4 d’abril, signava la circular que posava en marxa el procés a la capital i a tots els pobles. Per evitar que algun Ajuntament es fes l’orni, el 17 d’abril de 1939, fa justament 80 anys, signava una altra circular on declarava obligatori i urgent que els governs municipals que no tinguessin oficina bancària al poble passessin per la sucursal del Banc d’Espanya, on s’informaria de com havien de procedir els Ajuntaments en la retirada del paper moneda "posat en circulació per l’enemic".
Això afectava a municipis com el de Porqueres (Pla de l'Estany), que no disposaven de sucursal bancària i per tant els ciutadans van haver de lliurar-ho al seu Ajuntament per retirar-les de circulació. El consistori les va haver d'entregar al Banc d'Espanya i seguidament els diners van desaparèixer.
Més de 27,3 milions d'euros
Seguint el camí de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès), el primer consistori en reclamar a l'Estat el retorn dels diners espoliats, Porqueres vol afegir-se a la iniciativa. El grup municipal del PDeCAT, a l'oposició, ha entrat aquest dilluns a registre una moció que reclama iniciar els tràmits administratius i judicials per aconseguir la devolució de les 1.967.754 pessetes d'aquella època que equivaldrien a més de 27,3 milions d'euros (MEUR). Les xifres s'han obtingut arran d'un estudi de l'historiador Narcís Castells que ha recollit tota la documentació de l'època on apareixen els noms de 234 veïns que aquell any van lliurar les monedes que tenien en aquell moment.
Figuren dos moments, un lliurament de 16 de maig de 1939 i un altre del 16 de juliol de 1939, així com els rebuts d’ingrés al Banc d’Espanya efectuats per aquest Ajuntament, de dates 20 de juny de 1939 i 20 de juliol de 1939 respectivament.
El text de la moció reclama que l'Ajuntament, com a persona jurídica que en aquell moment va incautar, recollir i ingressar al Banc d'Espanya els diners dels 234 ciutadans de Porqueres, "a petició del grup municipal PDeCAT i amb el grup d'IdP al govern, treballin junts per presentar una demanda administrativa davant del davant el Consell de Ministres per així iniciar la via contenciosa adient amb l’objectiu que es restitueixi l’expoli franquista de diner republicà valorat en 27,4 MEUR. "Diner del poble que hauria de retornar al lloc on va ser requisat de forma injusta i il·legal", es conclou al text.
L'alcalde, Francesc Castañer, ha explicat que han tingut constància de la moció aquest mateix dilluns i que veuen amb bons ulls la iniciativa. Tot i que ara volen estudiar-la amb detall, veu possible que la moció es pugui portar de forma conjunta amb el PDeCAT en el darrer ple extraordinari del 24 d'abril.
Figuren dos moments, un lliurament de 16 de maig de 1939 i un altre del 16 de juliol de 1939, així com els rebuts d’ingrés al Banc d’Espanya efectuats per aquest Ajuntament, de dates 20 de juny de 1939 i 20 de juliol de 1939 respectivament.
El text de la moció reclama que l'Ajuntament, com a persona jurídica que en aquell moment va incautar, recollir i ingressar al Banc d'Espanya els diners dels 234 ciutadans de Porqueres, "a petició del grup municipal PDeCAT i amb el grup d'IdP al govern, treballin junts per presentar una demanda administrativa davant del davant el Consell de Ministres per així iniciar la via contenciosa adient amb l’objectiu que es restitueixi l’expoli franquista de diner republicà valorat en 27,4 MEUR. "Diner del poble que hauria de retornar al lloc on va ser requisat de forma injusta i il·legal", es conclou al text.
L'alcalde, Francesc Castañer, ha explicat que han tingut constància de la moció aquest mateix dilluns i que veuen amb bons ulls la iniciativa. Tot i que ara volen estudiar-la amb detall, veu possible que la moció es pugui portar de forma conjunta amb el PDeCAT en el darrer ple extraordinari del 24 d'abril.
